Adreçada a tots els membres de la comunitat UIC Barcelona i a totes les persones interessades a reflexionar al voltant de la sostenibilitat integral, l’Aula de Pensament de Sostenibilitat, liderada pel grup de recerca GRC - Sostenibilitat i Educació Integral (SEI), de la Facultat de Ciències de l’Educació, conclou el seu quart curs amb la participació d’experts en matèries com el mesurament de les cures, la universitat i les religions, les expectatives de la COP 30 o la innovació per a la pesca sostenible, entre d’altres.

La Dra. Sílvia Albareda, professora de la Facultat de Ciències de l’Educació i organitzadora de les sessions, ha destacat que aquest curs s’hi han connectat persones de Suècia, de l’Argentina o de Xile. “Ens han demanat de seguir el pròxim curs, la gent està molt contenta i ja estem tancant el programa de l’any vinent”, ha explicat.

Les Aules de Pensament van néixer inicialment arran de l’encíclica Laudato si’ del Papa Francesc, on s’aborden aspectes relacionats amb l’ecologia, però amb els anys han anat evolucionant a temes transversals de sostenibilitat. “La nostra voluntat és millorar el nostre discurs; encara hi ha negacionisme davant el canvi climàtic, i amb les aules de pensament hem volgut formar-nos des de l’acadèmia per poder argumentar amb rigor i dades científiques”, ha apuntat.

La sostenibilitat, en constant evolució

El concepte de sostenibilitat va sorgir formalment el 1987 al document conegut com a Informe Brundtland, en honor a la doctora noruega Gro Harlem Brundtland, que liderava la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides. “Aquest informe plantejava quin ús fem dels nostres recursos sense posar en perill la capacitat de les futures generacions per cobrir les seves necessitats”, recorda Albareda. 

L’agenda 2030 va ser un altre punt d’inflexió que serveix de full de ruta per a garantir la sostenibilitat. Per a la Dra. Albareda, “la seva publicació ens recorda que la sostenibilitat té tres dimensions: l’ambiental, la social i l’econòmica”. Amb la mirada posada en el present, la professora i també directora de l’Oficina de Cooperació i Desenvolupament Sostenible de UIC Barcelona considera que el vessant social de la sostenibilitat ha millorat: “La inclusió de temes socials relacionats amb el canvi climàtic en el debat públic ha augmentat, ja no hi ha tant de reduccionisme. Es parla de l’afectació a col·lectius vulnerables i es fa des d’una mirada més inclusiva”, argumenta l’experta.

L’Aula de Pensament de Sostenibilitat ha servit per posar sobre la taula temes transversals com l’ecoansietat o la desconnexió moral, dos conceptes que preocupen les generacions més joves: “Estàs disposat a no agafar un avió per reduir la teva petjada de carboni? Malgrat voler actuar amb consciència, moltes vegades desconnectem si sabem que les nostres accions comporten un perjudici pel planeta”, explica la Dra. Albareda.

Aquests i altres aspectes es poden consultar al repositori web de les Aules de Pensament de Sostenibilitat.