Durant la sessió, conduïda per Marc Grau —membre del grup de recerca—, sota el títol “Llibertat religiosa i igualtat de gènere a Catalunya. La veu de les dones”, les participants han posat sobre la taula les dificultats amb què es troben en el seu dia a dia. En aquest sentit, Maria Rosa Ocaña, membre de l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia a Barcelona, ha explicat que les dones ortodoxes que han nascut a Catalunya “formen part de les tradicions i de la cultura local”, mentre que “les immigrants, la majoria de l’Est, arriben en situacions precàries i treballen per sobreviure, deixant de banda la seva professionalitat”. “Segons elles, són vistes com a objectes”, ha afegit.
Per la seva part, Carme Gutiérrez, de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, ha comentat que, malgrat no tenir una vestimenta pròpia en l’àmbit públic, sí que segueixen “un manament” que les distingeix de la resta. Gutiérrez ha detallat que no prenen cafè ni beuen alcohol, un fet que fa que s’hagin de “justificar, sobretot en ocasions especials”. En la seva opinió: “La societat està molt areligiosa, externament no accepta el tema religiós, que es veu com una cosa antiga, i dir que ets creient suposa un repte”.
També hi ha intervingut Moriah Ferrús, membre de la comunitat jueva de Catalunya, que ha destacat que a les sinagogues “les dones són majoria”, però “el problema es troba en l’àmbit públic litúrgic”, perquè “quan vols fer un acte públic a la sinagoga, la dona està exclosa”. A més, ha defensat que les dones encara necessiten una formació més qualificada.
Estereotips als mitjans de comunicació
El paper dels mitjans de comunicació és un altre dels temes que s’ha abordat durant l’acte. La presidenta de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (IBEC), Noemí Cortés, ha lamentat que presenten la religió “com una cosa dolenta” i que, per tant, la mirada de la societat “provoca enfrontament i no comunitat”. En la mateixa línia s’ha expressat Sara El Bahri, de la comunitat musulmana de Catalunya, que ha assegurat que es troben “en el punt de mira dels mitjans i dels discursos d’odi”. “El repte és trencar amb els estereotips i les etiquetes”, ha afegit.
Una altra de les ponents, Carme Cortés, doctora en Dret a la Universitat CEU Abat Oliba, s’ha referit al fet que les dones catòliques “es troben amb molts prejudicis” perquè “s’interpreta que la fe catòlica t’anul·la com a dona, i hi ha un rebuig, un ressentiment”. Per a Cortés, “hi ha un ambient de feminisme que s’allibera del patriarcat i que es pensa que per defensar la dona cal alliberar-se de la religió”.
La comunitat budista també ha estat present en l’acte. La presidenta fundadora de Sakyadhita Espanya, Montse Castellà, ha explicat que la majoria de les religions “han nascut en una societat fortament patriarcal” i ha animat homes i dones “a despertar per tenir una visió més holística i transversal”. “Cal aplicar una perspectiva de gènere pel bé propi. No és igualtat, és equitat”, ha insistit.
D’altra banda, Rosa Rabbani, membre de la comunitat bahá’í, ha destacat que en el seu cas “la igualtat de gènere es troba en l’ADN de la fe bahá’í” i, per tant, “no és una elecció de la comunitat, sinó que és un principi”.
Les ponents van coincidir a assenyalar que avui les dones tenen una plena integració en les seves comunitats religioses i que hi ocupen tota mena de funcions. També van destacar que la presència femenina és majoritària en molts àmbits de la vida comunitària i que les dones treballen “colze a colze amb l’home” per tirar endavant les activitats pròpies de cada religió.
Pel que fa a l’àmbit litúrgic, les participants van explicar que la situació varia segons les diferents tradicions religioses: mentre que en algunes confessions les dones poden dur a terme actes litúrgics, en d’altres no és així. Tot i això, van assenyalar que aquesta no és una reivindicació generalitzada entre les dones creients, excepte en alguns sectors de la comunitat jueva.
Les ponents també van coincidir en la idea que la dona dins la comunitat religiosa “no busca protagonisme”, sinó “més responsabilitat o rellevància”, i van defensar que “el que és propi de les persones creients és servir, però cadascú amb el que li és específic”. En el cas de la dona, van destacar aspectes com “la feminitat”, “la maternitat” o “l’acolliment”, i van subratllar que “la dona és portadora de vida, cocreadora de la humanitat” i que la seva manera de ser “acollidora” té “un gran potencial”. Finalment, van remarcar que “les dones poden ser agents de canvi” i que la seva sensibilitat i mirada “aporta molt” tant dins les comunitats religioses com en la societat.
Aquesta trobada s’emmarca en el projecte de recerca Diàleg entre la llibertat religiosa i la igualtat de gènere a Catalunya. Una Visió en perspectiva d’Agenda 2030 (Relig 2025), impulsat per un equip interdisciplinari de sis investigadors i investigadores de dues universitats catalanes, UIC Barcelona i la Universitat de Barcelona (UB), i té com a objectiu dur a terme una anàlisi de les percepcions sobre igualtat i discriminació de gènere en comunitats religioses de Catalunya.
Enquesta sobre igualtat de gènere i llibertat religiosa
Ajuda’ns amb la teva participació a comprendre més bé la relació entre la igualtat de gènere i la llibertat religiosa a Catalunya. Fes clic aquí per respondre l’enquesta.
