L’auge del true crime planteja preguntes cada vegada més rellevants sobre els límits entre la informació, l’entreteniment i la responsabilitat social. Amb l’objectiu de fomentar una reflexió crítica sobre aquest fenomen, UIC Barcelona ha celebrat al Palau Macaya la taula rodona “Dilemes ètics del true crime”, una trobada que va reunir destacats professionals del periodisme, la recerca acadèmica i la comunicació.

Moderat pel periodista de RTVE i professor de UIC Barcelona Pere Buhigas, el debat va comptar amb la participació del rector de UIC Barcelona i catedràtic de Comunicació Audiovisual, Alfonso Méndiz; el president del comitè editorial d’El Periódico, Albert Sáez; el periodista de La Vanguardia i escriptor especialitzat en successos Santiago Tarín; i la professora de la Universitat Rey Juan Carlos Marta Sánchez Esparza.

Durant la sessió, els participants van analitzar cinc dels principals dilemes ètics associats al creixement d’un gènere que, segons va recordar Buhigas, “s’ha convertit en un dels més consumits dels darrers anys”, però que obliga a preguntar-se si és possible “satisfer la necessitat d’informació sense revictimitzar les víctimes”.

Per què ens atrau tant el true crime?

El debat va començar abordant les raons que expliquen l’èxit actual del gènere. Per a Alfonso Méndiz, l’interès pels crims reals no és un fenomen nou, sinó una constant cultural que es remunta a les tragèdies gregues o a obres com A sang freda, de Truman Capote.

“Sentim una fascinació per aproximar-nos a la maldat de manera controlada i segura”, va explicar el rector. A aquesta dimensió psicològica s’hi afegeix, segons va assenyalar, la força narrativa d’històries que han passat realment i el paper amplificador de la cultura digital. “Les xarxes socials han engrandit el fenomen fins al punt de generar fins i tot peregrinacions a llocs on van tenir lloc els crims, com ha passat amb el poble de Tor. És el que es coneix com la fascinació per la cultura de la ferida”, va apuntar.

Albert Sáez va coincidir que darrere de l’interès per aquests relats hi ha una voluntat de comprendre comportaments que resulten difícils d’explicar. A més, va destacar com l’omnipresència de càmeres i dispositius d’enregistrament ha transformat la manera de narrar els successos.

Per la seva banda, Marta Sánchez va recordar que el true crime també s’ha convertit en un important nínxol professional dins la indústria audiovisual. Segons va explicar, les plataformes han incrementat significativament la producció de continguts basats en fets reals, atretes per unes històries que combinen proximitat, emoció i una poderosa estructura narrativa.

Informar sense explotar el dolor

Un dels moments centrals de la conversa va girar entorn de la dificultat d’informar sobre fets traumàtics sense convertir el patiment aliè en espectacle.

Méndiz va reconèixer que “en l’àmbit de l’ètica és difícil traçar la línia”, però va defensar tres criteris fonamentals per abordar aquests continguts amb responsabilitat. El primer és el compromís amb la veritat: “Els fets són sagrats i les opinions són lliures. Allò que no se sap no es pot interpretar lliurement”. El segon és el respecte a les víctimes i als seus familiars, que haurien de ser informats quan es pretén tornar a tractar públicament un cas. I el tercer consisteix a examinar la veritable intenció del relat: “Cal preguntar-se si volem informar o entretenir convertint un cas en un espectacle”.

L’expert en comunicació audiovisual també va defensar que, quan s’utilitzen recreacions audiovisuals, ha de quedar clarament indicat que es tracta d’hipòtesis narratives i no de fets provats.

El dret a l’oblit i la memòria de les víctimes

La tercera qüestió va abordar una tensió especialment complexa: com compatibilitzar el dret a la intimitat i al dol amb l’interès informatiu de determinats casos.

Per a Albert Sáez, el periodisme ha après dels errors comesos en cobertures històriques de gran impacte mediàtic, com els casos d’Alcàsser o Marta del Castillo, i avui existeix una sensibilitat més gran envers les víctimes. Marta Sánchez va plantejar que el true crime funciona també com una eina mitjançant la qual la societat intenta comprendre esdeveniments traumàtics i reflexionar-hi.

Tanmateix, Méndiz va advertir dels riscos de convertir els criminals en protagonistes fascinants. Com a exemple, va recordar declaracions mediàtiques del conegut com a “Rei del Cachopo”, que va afirmar que “el conte de la Caputxeta Vermella és diferent quan l’explica el llop”, il·lustrant com alguns relats poden contribuir a la glorificació de l’assassí.

Durant aquest bloc, el rector de UIC Barcelona va introduir una reflexió que connecta directament amb el concepte de dret a l’oblit. “Abans de fer un true crime ens hauríem de preguntar si, en reobrir aquell cas, reobrirem també una ferida profunda en algú”, va afirmar.

La responsabilitat social del relat criminal

La taula rodona va abordar després un dels aspectes més delicats del gènere: el risc que els delinqüents obtinguin beneficis econòmics o notorietat pública gràcies als crims comesos.

Per a Méndiz, es tracta del “protodilema” del true crime contemporani. El rector va defensar l’existència d’una línia vermella molt clara: «No pot ser que resulti beneficiós lucrar-se de delinquir».

Durant la seva intervenció va recordar el precedent nord-americà de les conegudes com a «lleis del Fill de Sam», sorgides per impedir que assassins condemnats obtinguessin beneficis econòmics mitjançant l’explotació comercial dels seus delictes. També va mencionar casos recents a Espanya que han reobert aquest debat públic, com el llibre de José Bretón.

Davant d’aquesta posició, Albert Sáez va alertar dels riscos de la cancel·lació de determinats discursos, mentre que Santiago Tarín va insistir en la complexitat d’establir límits universals per a situacions que “són molt diferents entre si”.

Marta Sánchez va defensar la importància que els periodistes participin activament en aquest tipus de produccions per garantir un equilibri narratiu entre víctimes i victimaris. “Necessitem bons narradors perquè en el relat no guanyi el llop”, va afirmar.

El futur del true crime

En el tram final de la trobada, els participants van coincidir que el gènere continuarà creixent durant els pròxims anys, impulsat per l’expansió de les plataformes digitals i les noves formes de consum audiovisual.

Davant d’aquest escenari, Méndiz va reivindicar la necessitat de consolidar un model de true crime més madur i èticament responsable. A parer seu, el futur del gènere s’ha de construir sobre tres pilars: respecte per les víctimes, equilibri en les veus que participen en el relat i una clara voluntat informativa.

Marta Sánchez va subratllar la importància de generar espais de reflexió acadèmica “com aquest mateix promogut per UIC Barcelona”, mentre que Santiago Tarín va destacar el paper que han de tenir les universitats en la formació dels futurs professionals del sector.

La sessió va concloure amb una ronda de preguntes del públic i amb una crida compartida a reforçar la cultura ètica en la producció de continguts audiovisuals. Com va resumir Albert Sáez, “allò que ens protegeix de l’instint és la cultura”, una idea que connecta amb el propòsit del llibre 21 dilemas éticos del true crime contemporáneo, publicat recentment per Alfonso Méndiz i Marta Sánchez Esparza, i que ha servit de punt de partida per a un debat que va posar sobre la taula alguns dels grans desafiaments comunicatius del nostre temps.