L’estudi es va dur a terme en dos instituts de secundària a Catalunya i va prendre com a mostra 536 alumnes. “Constatem com la tensió entre innovació i control travessa tota la vida escolar. Alguns centres opten per prohibir els mòbils; d’altres, per crear zones sense pantalles; d’altres aposten per una digitalització total, i n’hi ha que decideixen retallar la tecnologia fins a deixar-la gairebé irreconeixible”, afirmen els autors de l’article publicat a The Conversation.
Els professors de UIC Barcelona examinen en el seu article com les iniciatives digitals als centres educatius sovint acaben transformant-se en mesures de control que obstaculitzen l’ús significatiu de dispositius com tauletes i mòbils a l’aula. Projectes que van començar amb la promesa d’innovar l’ensenyament —com oferir un dispositiu per alumne— han acabat derivant en restriccions excessives: càmeres bloquejades, aplicacions desactivades o accessos limitats a internet.
En la seva anàlisi, els experts de UIC Barcelona expliquen que molts centres oscil·len entre dues tendències contraposades: un tecnooptimisme inicial que aposta per la digitalització sense una planificació pedagògica clara i un tecnoescepticisme que respon amb prohibicions o limitacions restrictives.
Eines que transformen
Els autors proposen regular l’ús de les eines digitals des del mateix centre educatiu i acompanyar el professorat en la seva capacitat per dissenyar activitats en què la tecnologia aporti un valor afegit. “Mutilar una tauleta —bloquejar-ne les funcions bàsiques— la redueix a un llibre car, mentre que prohibir el mòbil n’elimina qualsevol possibilitat educativa», assenyalen Romero i Vidal. “En canvi, utilitzar la tecnologia amb sentit implica integrar-la en activitats que aportin valor: per exemple, fer servir la càmera per documentar un experiment o el mòbil per recollir i analitzar dades en una sortida”, aclareixen.
Per a Romero i Vidal, la clau és desenvolupar capacitats docents i directives que permetin establir polítiques d’ús de la tecnologia centrades en el desenvolupament competencial: pensament computacional, comprensió i anàlisi de dades, alfabetització informàtica i capacitat de programar.
Amb el compromís de donar resposta a aquestes qüestions, UIC Barcelona va acollir el novembre de 2025 el congrés internacional ISCAR, una trobada acadèmica amb més de seixanta professionals que va servir per reflexionar sobre els reptes educatius actuals, entre els quals hi ha l’ús de les tecnologies a l’aula i la formació del professorat en intel·ligència artificial, entre d’altres.
