Equip

Román A. Pérez es va graduar en Química a la Universitat de Barcelona (2006) i va obtenir el doctorat en el camp dels ciments de fosfat de calci per la Universitat Politècnica de Catalunya (2011). Durant els seus estudis de doctorat, va fer una estada de nou mesos a Harvard University. Després del doctorat, va fer diversos postdocs a l’Institute of Tissue Regeneration Engineering, a Corea del Sud (2011-2013); al University College de Dublín (2013), i a la Ryerson University (2013-2014). El 2014 es va convertir en professor lector a la Dankook University, a Corea del Sud (2014-2016). La seva recerca es basa en el disseny i la fabricació de biomaterials que incorporen molècules biològiques i cèl·lules per a la regeneració de teixits.

Xavier Gil Mur es va graduar en Química a la Universitat de Barcelona (UB) i va fer els estudis de doctorat en Ciència de Materials a la mateixa universitat. Ha dirigit més de 35 projectes europeus i 52 de nacionals en l’àmbit de l’enginyeria de teixits. Ha publicat més de 225 articles en revistes científiques i té 16 patents. És cofundador de l’empresa Mimetis Biomaterials. La seva recerca es basa en l’optimització de superfícies d’implants dentals per millorar l’osteointegració i la infecció bacteriana.

Begoña Bosch és graduada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (2009-2014). En acabar, va començar la tesi doctoral a la Universitat Internacional de Catalunya. Al llarg d’aquests anys, ha dut a terme un projecte enfocat a la regeneració de l’endoteli corneal a partir de l’expansió i diferenciació de cèl·lules mare de la polpa dental. Ha fet dues estades de recerca al laboratori de medicina regenerativa del Bascom Palmer Eye Institute, de la Miami University (Estats Units).

Emilio Castro es va graduar amb el Màster en Nanotecnologia Ambiental a la Universidad de Zaragoza (UNIZAR, 2016) i en Física per la Universidad de Santiago de Compostela (USC, 2002). És doctor en Ciència i Tecnologia de Materials per la Universidad de Santiago de Compostela (USC, 2006). Emilio Castro va ser becari postdoctoral al Laboratori de Química dels Polímers Orgànics (Universitat de Bordeus 1 – CNRS, França) i en el grup de recerca 3B – Biomaterials, Biodegradables i Biomimètics, del Departament d’Enginyeria de Polímers (Universidade do Minho, Portugal). També treballa com a gestor de garantia de qualitat en la indústria de la metrologia. El seu interès en recerca inclou copolímer de bloc i micel·les de corecombinamer, nanovesícules i microvesícules, hidrogels, microcàpsules i polímers com a sistemes d’administració de fàrmacs en nanomedicina, multifuncionalitat cel·lular i jerarquia complexa amb nanopartícules de metall i d’òxid metàl·lic en enginyeria de teixits magnètics i regenerativa.

Miguel Cerrolaza és enginyer estructural per la Universitat Central de Veneçuela, té un títol de màster per la Universitat Federal de Rio de Janeiro (Brasil) i és doctor per la Universitat Politècnica de Madrid. Posteriorment va realitzar una estada postdoctoral a l’Ècole des Ponts Paris Tech. i va ser professor convidat a la Colorado School of Mines (EUA). Va ser fundador i director de l’Institut Nacional de Bioenginyeria (Caracas). Ha publicat més de noranta articles en revistes indexades, ha publicat nou llibres escrits i dotze editats i molts capítols de llibres, principalment als camps de la biomecànica i els elements finits. Els seus principals interessos de recerca giren al voltant de la biomecànica teòrica i aplicada, la bioenginyeria i els mètodes numèrics de la simulació.

Luis M. Delgado es va graduar en Enginyeria Mecànica (2008) i Enginyeria de Materials (2011) a la Universitat Politècnica de Catalunya. Va obtenir el doctorat en Bioenginyeria i Medicina Regenerativa per la National University of Ireland, Galway (2018). Va complementar la trajectòria acadèmica treballant d’enginyer de producte, processos o R+D+I per a la indústria dels dispositius mèdics. Actualment, és professor lector a Universitat Internacional de Catalunya, duu a terme projectes de consultoria i la seva recerca es basa en el disseny i la modificació fisicoquímica de biomaterials que puguin modular la resposta biològica per optimitzar la regeneració dels teixits malmesos.

Mariano Fernández és llicenciat i doctor cum laude en Medicina i Cirurgia per la Universidad de Zaragoza i és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Va ser professor de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica a la Universitat de Barcelona (1973-1983) i professor associat de la Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo (Mèxic) i de la Universidad del Bosque (Bogotà, Colòmbia). Mariano Fernández és membre de més de vint societats científiques nacionals i internacionals. També és membre de l’American Academy of Orthopaedic Surgeons, de la New York Academy of Sciences i de l’Acadèmia Europea de Doctors. Té més de 200 publicacions en llibres, en revistes científiques i publicacions revisades per experts. Actualment, és professor del Grau en Bioenginyeria de la Universitat Internacional de Catalunya.

Va cursar el Màster en Enginyeria Biomèdica a la Universitat Politècnica de Catalunya (2011). Durant el treball doctoral a la UPC (2011-2015), va desenvolupar cobertures antibacterianes per als implants dentals per prevenir la periimplantitis. Posteriorment, es va traslladar a Copenhaguen (2015-2019), a la Technical University of Denmark (DTU), amb una beca postdoctoral DFF Mobilex. La seva recerca a la DTU es va enfocar cap a la millora dels materials de les estructures utilitzades per a la regeneració d’ossos de manera que permeti l’alliberament controlat i seqüencial de factors de creixement. Posteriorment, va desenvolupar portadors multicompartimentats en microreactors i anomenats cèl·lules artificials per conduir reaccions biològiques. El 2019, es va traslladar a la Universitat Internacional de Catalunya amb una beca Beatriu de Pinós, en la qual la seva recerca se centra en el desenvolupament de biotintes per a impressió 3D amb la incorporació de cèl·lules vives, que augmenten amb biomolècules per aconseguir l’adhesió i la integració al biomaterial.

Miguel Ángel Mateos es va llicenciar en Ciències Químiques a la Universidad de Salamanca (1999). Després, va marxar als Països Baixos per fer el doctorat en Química Supramolecular a la Universitay of Twente i l’Institut MESA+, a Enschede (2005). Posteriorment, va fer una estada postdoctoral a la mateixa universitat en l’àmbit dels polímers biodegradables per a teràpia gènica (2005-2007). L’any 2007 es va incorporar com a investigador sènior a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), contractat pel CIBER en Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN). La seva recerca es basa en el desenvolupament de noves tintes per a la bioimpressió 3D i en el desenvolupament de micropartícules i nanopartícules per a la regeneració tissular.

Jennifer Olmos es va graduar en Biologia en l’especialitat de Biologia Sanitària (2009) per la Universitat de Barcelona (UB). Va formar part del grup de recerca de Neuroenginyeria a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i part de l’equip de recerca a la companyia Aleria Biodevices (2008-2011). Posteriorment, va continuar la seva formació acadèmica amb l’obtenció doble del màster i doctorat en Enginyeria de Regeneració de Teixits a la Universitat de Dankook, a Corea del Sud (2012-2019). Durant els seus estudis de doctorat va fer una estada de dos mesos a la Universitat de Columbia, EUA. La seva recerca es basa en el desenvolupament de biomaterials i de quina manera la seva aplicació pot dirigir mecanismes de mecanotransducció en l’àmbit cel·lular i així modular la regeneració de teixits.

Alejandro Portela és enginyer en electrònica i telecomunicacions i posseeix el Màster en Sistemes Digitals (Biomèdic, 2005) per la Universitat Tecnològica de l’Havana (CUJAE). Doctor en Bioenginyeria per la Universitat de Tòquio (2014). Va completar la seva formació a la indústria de dispositius mèdics com a enginyer d’R+D+I, en la qual liderava equips per a la teràpia i el diagnòstic en cardiologia i pneumologia. Posteriorment es va centrar en tècniques de microfabricació i nanofabricació dirigits al disseny de sistemes òptics i microfluïds per a xips biosensors. Actualment els seus interessos se centren en la recerca a les àrees de disseny de biosensors per IVD (Diagnòstic In Vitro), sistemes de telemetria mèdica i caracterització de materials per a odontologia i biologia cel·lular.

Graduat en Biotecnologia Mèdica i Farmacèutica (IMC Krems, 2017, Àustria). Durant els estudis de grau, va desenvolupar un semestre de pràctiques al Grup de Biomaterials per a Teràpies Regeneratives (Institut de Bioenginyeria de Catalunya). Seguidament, va cursar el Màster en Medicina Regenerativa i Enginyeria de Teixits (Technikum Wien). El projecte final de màster el va desenvolupar en el Grup de Biofabricació i Impressió 3D (Universitat de Tecnologia, Viena), en què va investigar les estratègies de vascularització per a l’enginyeria de teixits. El gener de 2021 va iniciar els seus estudis de doctorat al Bioengineering Institute of Technology (UIC Barcelona). La seva recerca està enfocada en el desenvolupament de noves biotintes per modelar i tractar defectes osteocondrals.

Maria Merino Gómez es va graduar en Ciències Biomèdiques a la Universitat de Barcelona (UB) l’any 2017. Posteriorment, va fe el Màster en Biotecnologia Molecular a la mateixa universitat (2018), durant el qual va estar treballant a l’empresa Biokit optimitzant el procés productiu en línies cel·lulars d’hibridomes. El gener del 2019 va començar els estudis de doctorat al Bioengineering Institute of Technology (BIT); la seva recerca es basa en la impressió 3D d’hidrogels a base de cèl·lules encapsulades amb la capacitat d’afavorir la formació òssia in vitro.

Disposa d’una àmplia experiència en ciència de dades (data science), processament d’imatges mèdiques i detecció automàtica de patrons en senyals i imatges biomèdics mitjançant l’aprenentatge automàtic (machine learning).

Difon, a través de tallers i xerrades, la recerca biomèdica perquè sigui accessible a un públic general i defensa que els ciutadans puguin tenir a l’abast laboratoris domèstics sota el paradigma DIY (do it yourself), així com tallers de fabricació digital FabLab (fabrication laboratory).

Actualment, centra la seva recerca en el desenvolupament de nous biomarcadors per estudiar el ritme cardíac en l’àmbit cel·lular mitjançant tècniques de microscòpia òptica i algorismes d’aprenentatge automàtic. També investiga el comportament mecànic dels implants dentals i de les estructures en pont (dental bridges) sotmeses a càrregues dinàmiques o també sota condicions de bacteris bucals.

Marina Perpiñán es va graduar en Ciències Biomèdiques a la Universitat de Lleida (UdL) i va estudiar el Màster en Recerca Biomèdica a la Universitat de Barcelona (UB).

El gener del 2020 va començar els estudis de doctorat al Bioengineering Institute of Technology (BIT) per desenvolupar biomaterials que mimetitzin l’os basats en matrius i microesferes de sílice. Aquests, combinats amb l’alliberament de diferents factors de creixement, factors i ions, tenen l’objectiu de promoure la regeneració de l’os.

Raquel Rodríguez es va graduar en Biotecnologia a la Universidad de Oviedo i va estudiar el Màster en Microbiologia Aplicada que imparteix la Universitat Autònoma de Barcelona. El gener del 2019, va començar els estudis de doctorat al Bioengineering Institute of Technology (BIT), on duu a terme una recerca sobre el desenvolupament de biomaterials imprimibles basats en sílice per estimular la regeneració òssia.

Raquel Rojas es va graduar en Bioquímica a la Universidad Autónoma de Madrid l’any 2018. Posteriorment, va fer el Màster en Biotecnologia Avançada que imparteix la Universitat Autònoma de Barcelona. Després, va formar part del Grup d’Enginyeria Tissular Musculoesquelètica del Vall d’Hebron Institut de Recerca. L’octubre del 2020 va començar els seus estudis de doctorat al Bioengineering Institute of Technology (BIT), on investiga sobre la generació topogràfica en superfície sobre constructes basats en sílice per estimular la regeneració òssia.

Yolanda de Roo es va graduar en Biomedicina a la Universiteit van Amsterdam (2010) i en Biomedicina/Gerència a la Universiteit Leiden (2012). Posteriorment, va començar la seva tesi doctoral a la Universiteit Leiden juntament amb el Leiden University Medical Center, amb l’estudi de senyalització cel·lular entre cèl·lules mare del sistema hematopoètic i les maneres de diferenciació d’aquestes cèl·lules. Va desenvolupar un nou model transgènic per estudiar la senyalització de Wnt in vivo. Va continuar la seva carrera treballant en la millora del reclutament d’investigadors d’alt nivell per a les universitats tècniques d’Holanda.

Èlia Bosch Rué es va graduar en Ciències Biomèdiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 2013 i va fer el Màster en Citogenètica i Biologia de la Reproducció el 2015, que també imparteix la UAB. Posteriorment, va estar treballant com a tècnica superior de recerca en el grup Teràpia Reparadora del Cor del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Durant aquest període, va estar involucrada principalment en l’aïllament i la caracterització de cèl·lules mare adultes del cor. El gener del 2017, va començar els seus estudis de doctorat al Bioengineering Institute of Technology (BIT), on la seva recerca se centra en el desenvolupament de biomaterials per a la formació de vasos sanguinis in vitro i sistemes d’alliberació seqüencial de molècules per a la regeneració òssia. Va defensar la seva tesi el 2021 sobre estratègies per a la inducció de la vascularització: angiogènesi i enginyeria de teixits de vasos sanguinis.

Leire Díez es va graduar en Bioquímica i Biologia Molecular a la Euskal Herriko Unibersitatea (EHU/UPV) i va estudiar el Màster en Immunologia Avançada, especialitat en Immunobiotecnologia, que imparteixen la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. El novembre del 2016, va començar els estudis de doctorat al Bioengineering Institute of Technology (BIT), on va dur a terme una recerca sobre el desenvolupament de biomaterials per modular la resposta inflamatòria i estimular la regeneració òssia. Va defensar la seva tesi el 2021 sobre la modulació de la resposta inflamatòria utilitzant una membrana guia per regenerar l’os amb capacitat dual per alliberar fàrmacs.

Bàrbara Giordano es va graduar en Odontologia a la Universitat de Barcelona (2009) i va cursar els estudis de Postgrau en Endodòncia i Odontologia Conservadora a la Universitat de Siena (2010-2011). Va obtenir el Màster Universitari en Recerca Odontològica a la Universitat Internacional de Catalunya (2015) i actualment està fent el doctorat a la mateixa universitat. La seva recerca es basa en l’optimització i la fabricació de biomaterials en el camp de l’endodòncia i la regeneració òssia. La pràctica clínica es focalitza en l’endodòncia i en l’odontologia restauradora. Va defensar la seva tesi el 2021 sobre estratègies odontològiques mínimament invasives per regenerar l’os en tractaments endodòntics.