Equip

Román A. Pérez es va graduar en Química a la Universitat de Barcelona (2006) i va obtenir el doctorat en el camp dels ciments de fosfat de calci per la Universitat Politècnica de Catalunya (2011). Durant els seus estudis de doctorat, va fer una estada de nou mesos a Harvard University. Després del doctorat, va fer diversos postdocs a l’Institute of Tissue Regeneration Engineering, a Corea del Sud (2011-2013); al University College de Dublín (2013), i a la Ryerson University (2013-2014). El 2014 es va convertir en professor lector a la Dankook University, a Corea del Sud (2014-2016). La seva recerca es basa en el disseny i la fabricació de biomaterials que incorporen molècules biològiques i cèl·lules per a la regeneració de teixits.

Xavier Gil Mur es va graduar en Química a la Universitat de Barcelona (UB) i va fer els estudis de doctorat en Ciència de Materials a la mateixa universitat. Ha dirigit més de 35 projectes europeus i 52 de nacionals en l’àmbit de l’enginyeria de teixits. Ha publicat més de 225 articles en revistes científiques i té 16 patents. És cofundador de l’empresa Mimetis Biomaterials. La seva recerca es basa en l’optimització de superfícies d’implants dentals per millorar l’osteointegració i la infecció bacteriana.

Begoña Bosch és graduada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (2009-2014). En acabar, va començar la tesi doctoral a la Universitat Internacional de Catalunya. Al llarg d’aquests anys, ha dut a terme un projecte enfocat a la regeneració de l’endoteli corneal a partir de l’expansió i diferenciació de cèl·lules mare de la polpa dental. Ha fet dues estades de recerca al laboratori de medicina regenerativa del Bascom Palmer Eye Institute, de la Miami University (Estats Units).

Emilio Castro es va graduar amb el Màster en Nanotecnologia Ambiental a la Universidad de Zaragoza (UNIZAR, 2016) i en Física per la Universidad de Santiago de Compostela (USC, 2002). És doctor en Ciència i Tecnologia de Materials per la Universidad de Santiago de Compostela (USC, 2006). Emilio Castro va ser becari postdoctoral al Laboratori de Química dels Polímers Orgànics (Universitat de Bordeus 1 – CNRS, França) i en el grup de recerca 3B – Biomaterials, Biodegradables i Biomimètics, del Departament d’Enginyeria de Polímers (Universidade do Minho, Portugal). També treballa com a gestor de garantia de qualitat en la indústria de la metrologia. El seu interès en recerca inclou copolímer de bloc i micel·les de corecombinamer, nanovesícules i microvesícules, hidrogels, microcàpsules i polímers com a sistemes d’administració de fàrmacs en nanomedicina, multifuncionalitat cel·lular i jerarquia complexa amb nanopartícules de metall i d’òxid metàl·lic en enginyeria de teixits magnètics i regenerativa.

Luis M. Delgado és enginyer mecànic per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC (2008) i enginyer de materials (2011). Va completar el seu doctoral en el camp de la Bioenginyeria i Medicina Regenerativa a la University of Galway (2018). Va completar la seva carrera acadèmica treballant com enginyer de producte, processos i R+D a la indústria de dispositius mèdics. Actualment és profesor lector a UIC Barcelona, així com consultor, i els seus interessos en recerca inclouen el disseny i modificació físicoquímic de biomaterials capaços de modular la resposta biológica i optimitzar la regeneració de teixits danyats.

Disposa d’una àmplia experiència en ciència de dades (data science), processament d’imatges mèdiques i detecció automàtica de patrons en senyals i imatges biomèdics mitjançant l’aprenentatge automàtic (machine learning).

Difon, a través de tallers i xerrades, la recerca biomèdica perquè sigui accessible a un públic general i defensa que els ciutadans puguin tenir a l’abast laboratoris domèstics sota el paradigma DIY (do it yourself), així com tallers de fabricació digital FabLab (fabrication laboratory).

Actualment, centra la seva recerca en el desenvolupament de nous biomarcadors per estudiar el ritme cardíac en l’àmbit cel·lular mitjançant tècniques de microscòpia òptica i algorismes d’aprenentatge automàtic. També investiga el comportament mecànic dels implants dentals i de les estructures en pont (dental bridges) sotmeses a càrregues dinàmiques o també sota condicions de bacteris bucals.

Miguel Ángel Mateos es va llicenciar en Ciències Químiques a la Universidad de Salamanca (1999). Després, va marxar als Països Baixos per fer el doctorat en Química Supramolecular a la Universitay of Twente i l’Institut MESA+, a Enschede (2005). Posteriorment, va fer una estada postdoctoral a la mateixa universitat en l’àmbit dels polímers biodegradables per a teràpia gènica (2005-2007). L’any 2007 es va incorporar com a investigador sènior a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), contractat pel CIBER en Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN). La seva recerca es basa en el desenvolupament de noves tintes per a la bioimpressió 3D i en el desenvolupament de micropartícules i nanopartícules per a la regeneració tissular.

Entre el 2016 i el 2017 va treballar en un centre d’investigació de la Universitat de Minho (Portugal). Després, va ocupar un lloc d’investigació a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a Espanya, del 2017 al 2019. Té un doctorat amb la distinció cum laude en Enginyeria Civil i de Construcció per la UCLM, que va completar entre el 2019 i el 2023. Durant els seus estudis de doctorat va desenvolupar un sistema de monitoratge de baix cost per a la internet de les coses (IdC), per derivar paràmetres tèrmics de les envolupants dels edificis. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, va aconseguir quatre beques competitives amb finançament públic a Espanya, tant a la UCLM com a la UPC. A més, va ser guardonat amb la medalla d’or en el 3r Concurs Internacional d’Invenció i Innovació per a membres de la IFIA a Ginebra, Suïssa, el 2023. Està especialitzat en àrees com el mètode dels elements finits (MEF), sensors de baix cost i microcontroladors. Actualment, la seva investigació se centra en la caracterització de teixits connectius densos (TCD) i en l’exploració del comportament mecànic de les pròtesis.

Jennifer Olmos es va graduar en Biologia en l’especialitat de Biologia Sanitària (2009) per la Universitat de Barcelona (UB). Va formar part del grup de recerca de Neuroenginyeria a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i part de l’equip de recerca a la companyia Aleria Biodevices (2008-2011). Posteriorment, va continuar la seva formació acadèmica amb l’obtenció doble del màster i doctorat en Enginyeria de Regeneració de Teixits a la Universitat de Dankook, a Corea del Sud (2012-2019). Durant els seus estudis de doctorat va fer una estada de dos mesos a la Universitat de Columbia, EUA. La seva recerca es basa en el desenvolupament de biomaterials i de quina manera la seva aplicació pot dirigir mecanismes de mecanotransducció en l’àmbit cel·lular i així modular la regeneració de teixits.

Soledad Pérez Amodio va estudiar Bioquímica a la Universitat de la República de l’Uruguai (UDELAR). En acabar la llicenciatura es va traslladar a Londres, al Departament de Bioquímica Clínic, al Bart’s Hospital, de la Universitat Queen Mary, amb una beca del programa ALFA (Amèrica Llatina - formació universitària). Dos anys després, va començar el doctorat en Biologia Cel·lular i Molecular al Departament de Biologia Cel·lular Oral, de la Universitat d’Amsterdam.

En finalitzar el doctorat, va treballar com a postdoctoranda al Departament de Biologia Cel·lular, a la Universitat Lliure d’Amsterdam. Posteriorment es va unir al grup de Regeneració de Teixits la Universitat Tweente, Enchede (2005-2007). L’any 2007 es va incorporar al Departament de Cirurgia Plàstica i Reconstructiva, Erasmus Medical Center, de Rotterdam. L’any 2012 va començar com a investigadora sènior a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

La seva recerca es basa en el disseny de biomaterials bioactius per a la regeneració de teixits.

Alejandro Portela és enginyer en electrònica i telecomunicacions i posseeix el Màster en Sistemes Digitals (Biomèdic, 2005) per la Universitat Tecnològica de l’Havana (CUJAE). Doctor en Bioenginyeria per la Universitat de Tòquio (2014). Va completar la seva formació a la indústria de dispositius mèdics com a enginyer d’R+D+I, en la qual liderava equips per a la teràpia i el diagnòstic en cardiologia i pneumologia. Posteriorment es va centrar en tècniques de microfabricació i nanofabricació dirigits al disseny de sistemes òptics i microfluïds per a xips biosensors. Actualment els seus interessos se centren en la recerca a les àrees de disseny de biosensors per IVD (Diagnòstic In Vitro), sistemes de telemetria mèdica i caracterització de materials per a odontologia i biologia cel·lular.

Graduat en Biotecnologia Mèdica i Farmacèutica (IMC Krems, 2017, Àustria). Durant els estudis de grau, va desenvolupar un semestre de pràctiques al Grup de Biomaterials per a Teràpies Regeneratives (Institut de Bioenginyeria de Catalunya). Seguidament, va cursar el Màster en Medicina Regenerativa i Enginyeria de Teixits (Technikum Wien). El projecte final de màster el va desenvolupar en el Grup de Biofabricació i Impressió 3D (Universitat de Tecnologia, Viena), en què va investigar les estratègies de vascularització per a l’enginyeria de teixits. El gener de 2021 va iniciar els seus estudis de doctorat al Bioengineering Institute of Technology (UIC Barcelona). La seva recerca està enfocada en el desenvolupament de noves biotintes per modelar i tractar defectes osteocondrals.

Marina Perpiñán es va graduar en Ciències Biomèdiques a la Universitat de Lleida (UdL) i va estudiar el Màster en Recerca Biomèdica a la Universitat de Barcelona (UB).

El gener del 2020 va començar els estudis de doctorat al Bioengineering Institute of Technology (BIT) per desenvolupar biomaterials que mimetitzin l’os basats en matrius i microesferes de sílice. Aquests, combinats amb l’alliberament de diferents factors de creixement, factors i ions, tenen l’objectiu de promoure la regeneració de l’os.

Èlia Bosch Rué es va graduar en Ciències Biomèdiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 2013 i va fer el Màster en Citogenètica i Biologia de la Reproducció el 2015, que també imparteix la UAB. Posteriorment, va estar treballant com a tècnica superior de recerca en el grup Teràpia Reparadora del Cor del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Durant aquest període, va estar involucrada principalment en l’aïllament i la caracterització de cèl·lules mare adultes del cor. El gener del 2017, va començar els seus estudis de doctorat al Bioengineering Institute of Technology (BIT), on la seva recerca se centra en el desenvolupament de biomaterials per a la formació de vasos sanguinis in vitro i sistemes d’alliberació seqüencial de molècules per a la regeneració òssia. Va defensar la seva tesi el 2021 sobre estratègies per a la inducció de la vascularització: angiogènesi i enginyeria de teixits de vasos sanguinis.

Leire Díez es va graduar en Bioquímica i Biologia Molecular a la Euskal Herriko Unibersitatea (EHU/UPV) i va estudiar el Màster en Immunologia Avançada, especialitat en Immunobiotecnologia, que imparteixen la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. El novembre del 2016, va començar els estudis de doctorat al Bioengineering Institute of Technology (BIT), on va dur a terme una recerca sobre el desenvolupament de biomaterials per modular la resposta inflamatòria i estimular la regeneració òssia. Va defensar la seva tesi el 2021 sobre la modulació de la resposta inflamatòria utilitzant una membrana guia per regenerar l’os amb capacitat dual per alliberar fàrmacs.

Bàrbara Giordano es va graduar en Odontologia a la Universitat de Barcelona (2009) i va cursar els estudis de Postgrau en Endodòncia i Odontologia Conservadora a la Universitat de Siena (2010-2011). Va obtenir el Màster Universitari en Recerca Odontològica a la Universitat Internacional de Catalunya (2015) i actualment està fent el doctorat a la mateixa universitat. La seva recerca es basa en l’optimització i la fabricació de biomaterials en el camp de l’endodòncia i la regeneració òssia. La pràctica clínica es focalitza en l’endodòncia i en l’odontologia restauradora. Va defensar la seva tesi el 2021 sobre estratègies odontològiques mínimament invasives per regenerar l’os en tractaments endodòntics.

Va defensar la seva tesi a l'abril de 2023 titulada "Development of novel bioinks formulations based on supramolecular self-assembled hydrogels for tissue regeneration"

Raquel Rodríguez es va graduar en Biotecnologia a la Universidad de Oviedo i va estudiar el Màster en Microbiologia Aplicada que imparteix la Universitat Autònoma de Barcelona. El gener del 2019, va començar els estudis de doctorat al Bioengineering Institute of Technology (BIT), on duu a terme una recerca sobre el desenvolupament de biomaterials imprimibles basats en sílice per estimular la regeneració òssia. Va defensar la seva tesi al febrer de 2023 titulada "Development of ceramic based 3D printing inks for bone regeneration"