Universitat Internacional de Catalunya

Ètica

Ètica
6
15570
2
Primer semestre
FB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,

Professorat


Sra. RAVENTOS GARCIA-AMORENA, Georgina - graventos@uic.es

Prof. Georgina Raventós (graventos@uic.es)
Dilluns, de 12 a 14 h.
I en qualsevol altre moment, concertant-ho per correu-e.

Es prega que es confirmi abans per correu-e: graventos@uic.es

Presentació

L'assignatura d'Ètica planteja la reflexió sobre el valor de la vida humana i sobre com conduir-se en relació amb la cerca i la pràctica del bé. En aquest sentit, es proposa una introducció tant als fonaments filosòfics de l'Ètica (Ètica general) com a la concreció d'aquest saber en la vida pràctica del nostre temps (Ètica específica), concretament pel que fa a alguns dels principals reptes que poden afrontar els ciutadans i els professionals de la fisioteràpia en la societat actual.

Al llarg d'aquest semestre, s'estudiaran els conceptes bàsics de la moralitat humana i s'analitzaran alguns dels textos fonamentals de la història de l'ètica. Els continguts de l'assignatura són de tres tipus: (a) s'estudiarà, en classes teòriques, la relació entre la teoria de l'acció, la racionalitat pràctica i l'ètica; (b) s'analitzaran escrits d'Aristòtil, Hume, Kant, entre altres autors, seguint la metodologia de comentari de textos; (c) es resoldran alguns casos pràctics d'ètica, per aplicar el que s'ha après de manera teòrica.

Requisits previs

Tenir coneixements d'Antropologia filosòfica.

Objectius

Desenvolupar la capacitat de reflexionar i argumentar sobre qüestions ètiques partint de l'anàlisi de la situació contemporània.

Proporcionar instruments conceptuals per comprendre la importància d'adquirir els principis i les virtuts fonamentals d'una ètica de la cura.

Descobrir el significat i el valor del principi fonamental de la dignitat de la persona humana.

Mostrar la importància de la comunicació interpersonal en el context de la relació terapèutica.

Donar a conèixer les bases de la legislació professional en Fisioteràpia.

Analitzar les importants implicacions de la diversitat social i cultural per a la comprensió de la malaltia i la salut.


Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 01 - Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  • 07 - Ésser capaç de prendre decisions.
  • 09 - Demostrar un raonament crític.
  • 11 - Tenir capacitat per adaptar-se a noves situacions.
  • 22 - Conèixer els factors que influeixen en el creixement i desenvolupament humà al llarg de tota la vida.
  • 27 - Conèixer els factors psicològics i socials que influeixen en l'estat de salut/malaltia de l'individu, la família i la comunitat.
  • 28.2 - Tenir habilitats en les relaciones interpersonals.
  • 28.3 - Manifestar respecte, valoració i sensibilitat pel treball aliè.
  • 28.4 - Comprendre els aspectes psicològics en la relació fisioterapeuta-pacient.
  • 36 - Conèixer els factors que intervenen en problemes de desigualtat social i en les necessitats de salut dels diferents grups socials.
  • 37 - Conèixer les condicions ètiques, legals i professionals que conformen la pràctica de la fisioteràpia.
  • 37.1 - Manifestar discreció, utilitzant adequadament la informació de la qual disposa, perseverant la dignitat del pacient
  • 37.2 - Tenir i demostrar un compromís ètic.
  • 37.3 - Tenir reconeixement i respecte a la diversitat i la multiculturalitat.
  • 37.4 - Ajustar-se als límits de la seva competència professional a l'atenció a la salut.
  • 37.5 - Conèixer els codis deontològics de la professió.
  • 38 - Tenir capacitat per incorporar a la cultura professional els principis ètics i legals de la professió.
  • 38.1 - Respectar els drets del pacient/usuari i els dels familiars.
  • 45 - Conèixer les teories en què es fonamenten la capacitat de resolució de problemes i el raonament crític.
  • HB01 - Integrar els diferents aspectes ètics, legals i professionals en la pràctica de la fisioteràpia, així com els valors essencials de la dignitat humana, actuant amb discreció i respecte a la diversitat i multiculturalitat, tenint en compte els drets del pacient/usuari i dels familiars.
  • HB10 - Aplicar les bases jurídiques, el codi ètic i deontològic de la fisioteràpia, incorporant a la cultura professional els principis ètics i legals de la professió i ajustant-se als límits de la competència professional en l'atenció a la salut.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  • MAT17 - 09. Treballar respectant la legislació aplicable i el codi ètic i deontològic de Fisioteràpia.
  • MAT17 - 06. Treballar respectant les bases jurídiques i ètiques de l'àmbit professional.
  • MAT17 - 08. Treballar garantint el dret a la dignitat, privadesa, intimitat, confidencialitat i capacitat de decisió del pacient i la família.
  • MAT17 - 12. Prioritzar aquelles disposicions relacionades amb una manera correcta d'acollir la fragilitat i el dolor humans.
  • MAT17 - 10. Distingir els aspectes ètics que sorgeixen a la pràctica professional, identificant els aparents conflictes ètics i els valors essencials de la dignitat humana
  • MAT17 - 11. Treballar demostrant una actitud compromesa davant de les situacions ètiques en l'àmbit professional.
  • MAT18 - 04. Integrar dins de la cultura professional els principis ètics i legals de la professió.

Continguts

ÈTICA GENERAL

INTRODUCCIÓ. L'ètica com a experiència viscuda i ciència estudiada

  1. Filosofia teòrica i filosofia pràctica. L'ètica és praxi reflexionada

  2. Les parts de la filosofia moral: teoria de l'acció, racionalitat pràctica i ètica normativa

TEMA I. L'actuar humà i la pregunta per la felicitat

  1. Teoria de l'acció: la intencionalitat i la llibertat de l'actuar humà

  2. Metafísica de l'acció i antropologia: determinació de la felicitat humana

TEMA II. Accions morals i racionalitat pràctica

  1. El desig de felicitat i la moral

  2. Sobre l'estructura de les accions intencionals

  3. La raó pràctica i la constitució del bé i del mal

  4. El sentit objectiu de les accions humanes i la seva determinació per la raó

  5. Antropologia de l'acció moral

TEMA III. Les virtuts morals

  1. El concepte de virtut moral

  2. La virtut moral com a hàbit de la bona elecció de l'acció

  3. L'organisme de les virtuts morals: les virtuts cardinals i les virtuts particulars

TEMA IV. Estructures de la racionalitat

  1. Els principis de la raó pràctica

  2. Ciència moral i consciència

  3. Les normes morals

  4. Ètica del judici d'acció (estructures de la prudència)

ÈTICA ESPECIAL

TEMA V. Ètica professional

  1. Principis ètics professionals i legals

  2. Presa de decisions aplicada a la Fisioteràpia

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



L'assignatura s'impartirà ordinàriament a través de les sessions teòriques (classes magistrals) i sessions pràctiques. El contingut de les classes magistrals consistirà en el desenvolupament dels principals temes i conceptes de l'assignatura detallats en el temari. Pel que fa a les classes pràctiques, es basaran principalment en l'anàlisi de textos, documents audiovisuals i casos reals que tenen la finalitat d'il·lustrar i aprofundir en els conceptes explicats anteriorment.


ACTIVITAT FORMATIVA METODOLOGIA
Activitats d'autoaprenentatge. Classes pràctiques. Classes teòriques. Estudi independent de l'alumne. Tutories. Aprenentatge cooperatiu. Mètode expositiu / lliçó magistral. Mètode del cas. Resolució d'exercicis i problemes.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L'assignatura d'Ètica s'aprova amb un 5.
La nota global s'obté fent la mitjana ponderada de dues activitats:


a) Activitats de classe i participació (30%): cada setmana es farà un comentari de text o de cas; sense avís previ, es recollirà un d'ells per a la seva avaluació. L'assistència a classe és obligatòria i condiciona la ponderació d'aquestes activitats: perquè es tinguin en compte, l'alumne haurà d'haver lliurat com a mínim el 80% d'aquestes proves sorpresa al llarg del curs.


b) Avaluació teòrica (70%): aquesta part constarà d'un examen parcial eliminatori (35%) i un examen final (35%).

Per fer mitjana entre les dues parts de l'assignatura, cal haver obtingut com a mínim un 5 en cadascuna de les dues activitats. Si en una de les activitats la nota és inferior a 5, l'assignatura queda suspesa i caldrà recuperar l'activitat en convocatòria extraordinària. La nota màxima que es pot obtenir d'aquesta activitat en convocatòria extraordinària serà de 5; aquesta nota farà mitjana amb les altres activitats anteriorment aprovades.

La còpia, falsificació o frau en els treballs escrits individuals o en grup, en l'assistència a classes, en els exàmens escrits o orals és una falta greu que comporta el suspens immediat de l'assignatura. En cas de repetir-se s'obrirà un expedient sancionador a l'autor/s. 

No es concediran Matrícules d'Honor en 2ª convocatòria.

Procediment per l’assignació de matricules d’honor (MH)

El criteri per a assignar les Matrícules d'Honor (MH) és a partir de l'excel·lent (9.0).

L'assignació és únicament del professor i no té l'obligació de donar-la, encara que l'alumne hagi obtingut una nota per sobre del 9.0.

En cas que el professor decideixi atorgar MH, no tindrà en compte la nota numèrica i la més alta, sinó que es valoraran altres factors. La MH no ha de correspondre amb la puntuació numèrica més elevada.

Procediment per plagi o frau acadèmic

Qualsevol tasca o activitat (inclosos exàmens) en què es detecti plagi, falsedat o frau acadèmic, donarà lloc a la suspensió de l'activitat i a una sanció acadèmica que comportarà des de la pèrdua dels drets de matrícula en aquesta assignatura, fins a l'obertura d'un procés d’expedient.


Bibliografia i recursos

MANUALS

  • AGUILAR, M.; MARQUÉS, E., Ética profesional en Fisioterapia, 2017.
  • RODRÍGUEZ LUÑO, A., Ética general, EUNSA, 2014.
  • SGRECCIA, E., Manual de Bioética I: Fundamentos y Ética Biomédica, BAC, 2010.
  • RHONHEIMER, M., La perspectiva de la moral: fundamentos de la ética filosófica, Rialp, Madrid, 2000.

BIBLIOGRAFIA 

  • ANSCOMBE, G. E. M., Intention, Harvard University Press, Cambridge (Mass.), 2000 (2ª ed., Basil Blackwell, Oxford, 1963). [Trad. esp.: Intención, trad. A. I. Stellino, Paidós, Barcelona, 1991]
  • ANSCOMBE, G. E. M., "Thought and Action in Aristotle. What is 'Practical Truth'?", en Collected Philosophical Papers, vol. I, Blackwell, Oxford, 1981, pp. 66-77.
  • ANSCOMBE, G. E. M., "On Brute Facts", en The Collected Philosophical Papers, vol. III, Blackwell, Oxford, 1981, pp. 22-25.
  • ANSCOMBE, G. E. M., "Modern Moral Philosophy", en Collected Philosophical Papers, vol. III, pp. 26-42. [Trad. esp.: "La filosofía moral moderna", trad. de C.F.J. Martin y J.M. Torralba, en La filosofía analítica y la espiritualidad del hombre, Eunsa, Pamplona, 2005, pp. 94-124]
  • ANSCOMBE, G. E. M., "Practical Truth", en Human Life, Action and Ethics, ed. M. Geach – L. Gormally, Imprint Academic, Exeter, 2005, pp. 149-158.
  • ARISTÓTELES, Ética a Nicómaco, CEPC, Madrid, 1999.
  • ARISTÓTELES, Política, CEPC, Madrid, 2005.
  • CULLITY, G.; GAUT, B. (eds.), Ethics and Practical Reason, Oxford University Press, Oxford, 1997.
  • CRUZ, A., Deseo y verificación. La estructura fundamental de la ética, EUNSA, Pamplona, 2015.
  • DAVIDSON, D., "Actions, Reasons and Causes", en Essays on Actions and Events, Clarendon Press, Oxford, 1980, pp. 3-20. [Trad. esp.: "Acciones, razones y causas", en Ensayos sobre razones y sucesos, Crítica, Barcelona, 1995]
  • DAVIDSON, D., "How is Weakness of the Will Possible?", en Essays on Actions and Events, Clarendon Press, Oxford, 1980, pp. 21-42. [Trad. esp.: "¿Cómo es posible la debilidad de la voluntad?", en Ensayos sobre razones y sucesos, Crítica, Barcelona, 1995]
  • GEACH, P. T., "Good and Evil", en Analysis, 17 (1956), pp. 33-42.
  • GONZÁLEZ, Ana Marta, Gramática de la vida moral. Curso de ética, Eunsa, Pamplona, 2025.
  • GONZÁLEZ, Ana Marta, Moral, razón, naturaleza. Una investigación sobre Tomás de Aquino, Pamplona, Eunsa, 2021.
  • GONZÁLEZ, Ana Marta, "Moral, Filosofía Moral y Metafísica en Santo Tomás de Aquino", en Pensamiento, 56 (2000), pp. 439-467.
  • GONZÁLEZ, A. M.; VIGO, A. (eds.), Practical Rationality. Scope and Structures of Human Agency, Olms, 2010.
  • GRISEZ, G., "The First Principle of Practical Reasoning: A Commentary on the Summa Theologiae, 1-2, Question 94, article 2", en Kenny, A., Aquinas. A Collection of Critical Essays, Anchor Books, Garden City, N.Y., 1970.
  • HUME, D., The Philosophical Works, ed. T. H. Green and T. H. Grose, reprint of the new edition London 1882, Scientia Verlag Aalen, 1964.
  • INCIARTE, F., First Principles, Substance and Action. Studies in Aristotle and Aristotelianism, ed. L. Flamarique, Olms, Hildesheim-New York, 2005.
  • KENNY, A., Will, Freedom and Power, Blackwell, Oxford, 1975.
  • LAITINEN, A.; SANDIS, C. (eds.), Hegel on Action, Palgrave-MacMillan, New York, 2010.
  • LEYVA, G., La filosofía de la acción. Un análisis histórico-sistemático de la acción y la racionalidad práctica en los clásicos de la filosofía, Síntesis – Universidad Autónoma Metropolitana, Madrid, 2008.
  • LLANO, A., "Hacia una teoría general de la acción", en Sueño y vigilia de la razón, Eunsa, Pamplona, 2001, pp. 47-81.
  • NUSSBAUM, M., Aristotle's De Motu Animalium, Princeton University Press, Princeton, 1985.
  • McINERNY, R., Aquinas on Human Action. A Theory of Practice, The Catholic University of America Press, Washington D.C., 1992.
  • PIPPIN, R., "On the Moral Foundations of Kant's Rechtslehre", en Idealism as Modernism. Hegelian Variations, Cambridge University Press, Cambridge, 1997, pp. 56-91.
  • TOMÁS DE AQUINO, Suma Teológica, BAC, Madrid, 1954.
  • TORRALBA, J. M., Acción intencional y razonamiento práctico según G. E. M. Anscombe, Eunsa, Pamplona, 2005, cap. II, IV y V.
  • TORRALBA, J. M., Libertad, objeto práctico y acción. La facultad del juicio en la filosofía moral de Kant, Olms, Hildesheim, 2009.
  • TORRALBA, J. M., "Bienes humanos y normatividad moral. La crítica de G.E.M. Anscombe al concepto de 'moral ought'", en Acta philosophica, 19 (2010), pp. 349-361.
  • VIGO, A. G., Estudios aristotélicos, Eunsa, Pamplona, 2006.
  • VIGO, A. G., "Ética y derecho según Kant", en Tópicos, 41 (2011).
  • VOGLER, C., "The Standard Picture of Practical Reason", en Reasonably Vicious, Harvard University Press, Cambridge (MA), 2002, pp. 147-179.
  • WILLIAMS, B., "Internal and External Reasons", en Moral Luck, Cambridge University Press, Cambridge, 1981, pp. 101-113.
  • WISEMAN, R., Routledge Philosophy GuideBook to Anscombe's Intention, Routledge, 2016.
  • SCHWENKLER, J., Anscombe's Intention, Oxford University Press, 2019.
  • WITTGENSTEIN, L., Investigaciones filosóficas, trad. de A. García y U. Moulines, UNAM / Crítica, Barcelona, 1988.

OBRES DE CONSULTA (Bioètica i ètica de la salut)

  • AA.VV, Vivir y morir con dignidad: temas fundamentales de bioética en una sociedad plural, A. M. González, E. Postigo, S. Aulestiarte (ed.), Pamplona, Eunsa, 2000.
  • ABEL, F., Bioética: orígenes, presente y futuro, Madrid, Institut Borja de Bioética, Fundación Mapfre medicina, reimp., 2001.
  • ALBURQUERQUE, E., Bioética, una apuesta por la vida, Madrid, 1992.
  • ANDORNO, R., Bioética y dignidad de la persona, Madrid, Tecnos, 1998.
  • ANRUBIA, E. (Ed.), La fragilidad de los hombres. La enfermedad, la filosofía y la muerte, Eds. Cristiandad, Madrid, 2008.
  • ASHLEY, B.M.; O'ROURKE, K.D., Ethics of Health Care, An Introductory Textbook, 2ª ed., Georgetown University Press, Washington, 1994.
  • BEAUCHAMPS, T.L.; CHILDRESS, F. J., Principios de Ética Biomédica, Barcelona, Mason, 4ª ed., 2000.
  • BLAZQUEZ, N., Bioética: La nueva ciencia de la vida, Madrid, BAC, 2000.
  • COMITÉ CONSULTIU DE BIOÈTICA DE CATALUNYA (2007), Orientacions sobre la diversitat cultural i la salut, Generalitat de Catalunya, Departament de Salut.
  • D'AGOSTINO, F., Bioética: estudios de Filosofía del Derecho, Madrid, Eiunsa, 2003.
  • DE HENNEZEL, M., La muerte íntima, Barcelona, Plaza & Janés, 1996.
  • DEL BARCO, J.L., Bioética de la persona: fundamentos éticos y antropológicos, Chía [Colombia], Universidad de la Sabana, 1996.
  • ESCRIBANO, X. (Ed.), Territoris humans de la salut. Societat, cultura i valors en el món sanitari, Eds. Dux, Barcelona, 2008.
  • ESPEJO, M.D.; CASTILLA, A., Bioética en las Ciencias de la Salud, Granada, Asociación Alcalá, 2001.
  • GRACIA, D., Fundamentos de Bioética, Madrid, 1989.
  • LÓPEZ MORATALLA, N. [et al.], Deontología biológica, Pamplona, Universidad de Navarra, 1987.
  • LEÓN SANZ, P. (ed.), La implantación de los derechos del paciente: comentarios a la Ley 41-2002, EUNSA, Pamplona, 2004.
  • MONGE, M. A., Ética, salud, enfermedad, Palabra, Madrid, 1991.
  • POISSON, J.F., Bioética ¿El hombre contra el hombre?, Rialp, Madrid, 2009.
  • ROQUE, M.V., Médico y paciente. El lado humano de la medicina, Ed. Dux, Barcelona, 2007.
  • TORRALBA, F., Antropología del cuidar, Institut Borja de Bioètica / Fundación Mapfre Medicina, Barcelona, 1998.
Versió per imprimir