La jornada va tenir lloc al Saló de Graus de la Universitat. La inauguració va estar presidida per Esperanza Molins, directora de la Fundació Molins Figueres, principal soci de la càtedra; Irma Rognoni, regidora del districte Sants-Montjuïc i Montserrat Gas, directora de l'Institut d'Estudis Superiors de la Família.
En la seva intervenció, Molins va destacar el compromís de la fundació per la millora de la societat, l'acompanyament de les famílies i la infància. Prenent unes paraules del secretari de les famílies a l'ONU, va afirmar que "no deixar ningú enrere significa no deixar cap família enrere". Per la seva banda, Rognoni va explicar algunes de les accions que s'han dut a terme des de l'administració local i va destacar la importància que les famílies siguin el connector bàsic de totes les polítiques dutes a terme des de les administracions. "La família és l'escola fonamental per poder aprendre a gestionar els conflictes. S'ha de donar molt suport a la família. Quan dissenyem una ciutat s'ha de tenir en compte que la família ha de ser el connector de totes les polítiques ".
La conferència magistral va anar a càrrec de Pau Marí-Klose, ex-alt comissionat de Lluita contra la Pobresa Infantil. Marí-Klose va parlar sobre "La lluita contra la pobresa infantil en el marc de les ODS". El ponent va afirmar que la pobresa en la infància "és un hàndicap corrosiu que condiciona a llarg termini la vida dels individus". I va afegir que "La pobresa crea condicions d'estrès familiar i pressió mediambiental, són llars tensionades, amb tensions intergeneracionals entre pares i fills".
Foto: grup dels ponents
Després de la pausa per al cafè, la jornada va continuar amb dues taules rodones. La primera, amb una visió més acadèmica, va centrar la mirada en els plans de família i en algunes bones pràctiques que s'han dut a terme en el context demogràfic actual. Els ponents, Pau Miret, investigador al Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Pablo García, professor del Departament de Psicologia i Sociologia de la Universitat de Saragossa, van exposar les claus sobre la qüestió i van presentar-ne alguns exemples.
La segona taula rodona, que va tancar la jornada, va tenir un punt de vista més pràctic. Els ponents van ser representants de diferents associacions i fundacions del Tercer Sector que treballen diàriament amb i per a famílies. És el cas de Marta Creus, assessora d'equips de projectes socials en l'àmbit de Famílies i infància en risc de Càritas Diocesana de Barcelona; Mercè Carreras, directora tècnica d'AEMA SCCL, una associació que opera a l'Hospitalet de Llobregat; Maria Nadeu, directora de la Fundació Salut Alta, institució centrada en el barri de Salut Alta de Badalona; Jaume Larriba, president de l'associació PDS (Promoció i Desenvolupament Social) i Anna Plans, presidenta de l'Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya.
Tots ells van coincidir que les pràctiques d'ajuda que funcionen més bé amb les famílies són les que es té en compte la voluntat de la mateixa família, les que es duen a terme al ritme i estudiant la necessitat en concret que té la família.
Foto: segona taula rodona amb agents del Tercer Sector
