19/11/2026

David Roche: ‘Un matemàtic està acostumat a preguntar-se si les coses es poden fer d’una manera més òptima’

El professor de la UIC School of Management parla sobre el valor del pensament matemàtic en la ciència de dades i les oportunitats professionals que ofereix el nou grau en Matemàtiques i Ciència de Dades de la UIC

Coincidint amb l’obertura del nou grau en Matemàtiques i Ciència de Dades de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) el curs 2027-2028, parlem amb David Roche, professor de la UIC School of Management, sobre una combinació de coneixements amb cada vegada més aplicacions en el món professional. 

Per a qui no està familiaritzat amb les matemàtiques pures, com les explicaries?

Les matemàtiques han estat sempre un llenguatge per a la ciència. Quan aquest llenguatge s’aplica a la física, a la química o a l’empresa, parlem de matemàtiques aplicades. Les matemàtiques pures, en canvi, busquen abstraure els conceptes i les relacions essencials de les coses. Per això estan molt a prop de la lògica i, en certa manera, de la filosofia.

El matemàtic parteix d’uns supòsits, els axiomes, i a través de la lògica va construint tot un sistema de coneixement. És com aixecar un edifici: si els fonaments són vàlids i cada pas està ben demostrat, les conclusions que se’n deriven també ho són.

“L’edifici matemàtic” s’ha anat construint durant segles i inclou àmbits com l’àlgebra o l’anàlisi. El més fascinant és que fins i tot dins d’aquest sistema hi ha afirmacions que no es poden demostrar ni refutar a partir dels axiomes.

Igual que la filosofia, la matemàtica pura també intenta resoldre “les grans preguntes” de la humanitat?

No exactament. La matemàtica és un llenguatge: pot respondre si una cosa és certa o no a partir d’uns supòsits, però no entra a valorar si aquests supòsits són certs. Aquesta primera pregunta queda més aviat en l’àmbit de la filosofia.

Ara bé, hi ha qüestions matemàtiques que connecten amb “les grans preguntes” que s’ha fet i es fa la humanitat. Un exemple és la topologia, que estudia les propietats dels espais i les formes que es mantenen encara que les deformem. Una de les grans preguntes és quin tipus d’espai topològic és l’univers: si s’estén infinitament o si es tanca sobre si mateix, com un tor (l’equivalent en tres dimensions de la superfície d’un dònut), per exemple. Aquest tipus de qüestions matemàtiques tenen implicacions en les teories sobre l’univers i la seva evolució.

Quins són els grans reptes que encara desafien els matemàtics?

A les matemàtiques sempre hi ha grans problemes no resolts. L’any 1900, el matemàtic David Hilbert va proposar una llista de problemes que considerava fonamentals per al futur de la disciplina. Alguns es van resoldre, però d’altres encara continuen oberts. 

Més endavant, l’any 2000, el Clay Mathematics Institute va crear una nova llista de set grans problemes matemàtics, els Problemes del Mil·lenni, cadascun amb un premi d’un milió de dòlars per a qui el resolgui. De moment només se n’ha premiat un, la conjectura de Poincaré.

I això explica una cosa molt característica de les matemàtiques: problemes que poden ser facilíssims d’entendre poden ser extraordinàriament difícils de demostrar.

Passem a la ciència de dades.

La ciència de dades neix de la combinació de dues coses que han crescut enormement: la quantitat de dades disponibles i la capacitat dels ordinadors per processar-les.

Quan comencem a disposar de quantitats enormes d’informació, necessitem noves eines per emmagatzemar-la, preparar-la, analitzar-la i extreure’n informació útil. Aquí entra la ciència de dades.

No es tracta només d’aplicar models estadístics. També cal saber com s’organitzen les dades, com es netegen i es transformen i, finalment, com es comuniquen els resultats. La visualització de dades, per exemple, s’ha convertit en una disciplina en si mateixa.

El científic de dades és, precisament, el professional que té una visió global de tot aquest procés.

I on pot acabar treballant aquest professional? 

Les dades són cada vegada més importants en la presa de decisions. Totes les empreses recullen dades i, amb la intel·ligència artificial, aquesta tendència s’ha accelerat. És difícil pensar en un sector en què no sigui útil saber treballar amb dades.

Per això el científic de dades pot tenir cabuda en àmbits molt diversos. La seva aportació és entendre tot el procés: des que es genera una dada fins que aquesta es converteix en informació útil per prendre decisions o comunicar resultats.

Si ja existeixen estudis només en Ciència de Dades, què aporten les matemàtiques pures a aquest perfil?

Les matemàtiques aporten una capacitat d’anàlisi i de rigor que va més enllà de saber utilitzar una eina. Un matemàtic està acostumat a preguntar-se si les coses es poden fer d’una manera més òptima, més eficient o més fàcil d’entendre. I, sobretot, està acostumat a comprovar cada pas i a identificar què sap i què no sap.

Aquesta capacitat és especialment útil en ciència de dades, perquè els models es basen en matemàtiques. No cal que un científic de dades conegui tots els detalls matemàtics d’una xarxa neuronal per utilitzar-la, però aquesta formació li permet detectar situacions en què aplicar un model de la manera habitual pot no funcionar.

Aquesta és, en bona part, la diferència: no només saber utilitzar un model, sinó entendre què hi ha darrere i ser capaç de qüestionar-lo o millorar-lo.

I això no desmereix en absolut l’ús dels models. Hi ha professionals que, sense ser matemàtics, saben utilitzar-los d’una manera extraordinària. Però si vols entendre com s’han creat aquests models, proposar-ne de nous o modificar-los per millorar-ne el funcionament, la formació matemàtica aporta molt valor.

El grau incorpora també formació en Humanitats. Per què és important que l’alumnat tingui aquesta mirada?

Per nosaltres és important aplicar les Humanitats a totes les disciplines. La formació humanista és essencial per a qualsevol universitari perquè aporta una dimensió de valors i una manera d’entendre el coneixement que va més enllà d'una disciplina concreta.

A més, les matemàtiques i les Humanitats no són tan lluny com podria semblar. M’he trobat persones formades en Humanitats amb una capacitat extraordinària per estructurar conceptes i relacionar idees, d’una manera molt semblant a com ho fa un matemàtic.

La intel·ligència artificial ja forma part del present. Quin paper tindrà en el grau?

Dins de les matemàtiques pures, la relació no és directa. Però en la part de ciència de dades, la intel·ligència artificial és essencial.

Les eines amb què treballen els científics de dades estan cada vegada més vinculades a la IA i avui ja és difícil imaginar un professional sense coneixements relacionats amb aquestes tecnologies, especialment amb les eines i els agents que ajuden a desenvolupar la feina.

Per tant, un graduat en aquest àmbit haurà de conèixer la intel·ligència artificial i saber integrar-la en el seu treball.

Per acabar: quin tipus d’alumnat pot gaudir realment d’aquest grau?

És un grau per a una persona a qui li agradi de veritat resoldre problemes i afrontar reptes que combinin eines conceptuals, intel·lectuals i computacionals. Si gaudeixes davant d’un problema complex i t’ho passes bé intentant trobar-hi la solució, tens un perfil molt adequat per al grau.

La passió és important. Si t’apassionen les matemàtiques, potser voldràs estudiar Matemàtiques pures. Si el que busques és sobretot una aplicació pràctica, potser et decantaràs per la Ciència de Dades.

Aquest grau està pensat per a qui gaudeix de la part intel·lectual, conceptual i teòrica de les matemàtiques, però vol combinar-la amb una disciplina amb una aplicació directa en el món laboral. És aquesta combinació la que el fa especialment interessant.

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)