L’escriptora mexicana Valeria Luiselli, considerada una de les veus més rellevants de la literatura contemporània internacional, ha visitat UIC Barcelona per oferir una conferència en el marc de la presentació de la seva nova novel·la, Principio, medio y fin. L’obra narra el viatge d’una mare i la seva filla adolescent a Sicília i explora qüestions com la memòria, els mites i la reinvenció de la vida.

La sessió ha estat presentada per la degana de la Facultat d’Humanitats, Laura Gandolfi, que ha destacat que “és tot un honor” comptar amb la presència de Luiselli a la Universitat. “Llegir Valeria és aprendre a mirar d’una altra manera, a escoltar les històries que habiten als marges”, ha afirmat.

Amb un to proper i reflexiu, Luiselli ha explicat que aquesta conferència representava també una mena d’“experiment” per parlar de la seva nova novel·la abans d’iniciar-ne la gira de presentació, ja que —ha confessat— encara no sap del tot “de què va”, una afirmació que ha servit per iniciar una conversa profunda sobre els mecanismes de la creació literària.

Al llarg de la seva intervenció, l’autora ha compartit algunes de les seves principals influències intel·lectuals i literàries —com Empèdocles, Plató, Aristòtil, Virgili, T. S. Eliot o Emily Dickinson— i ha reflexionat sobre la idea de l’origen i la fragmentació com a elements presents en tota creació.

La conferència ha girat entorn de la literatura com a eina per comprendre les múltiples capes del present i de la memòria, així com la necessitat de repensar els relats amb què interpretem la realitat. “M’agrada escriure perquè quan escric recordo i quan recordo reescric. Si l’escriptura és un procés de recuperar records i donar-los noves formes, quin és el resultat? La ficció no és més que reprendre allò que ja existia i donar-li un color diferent. Potser recordar no és més que aprendre alguna cosa per segona vegada”, ha afirmat.

L’acte ha finalitzat amb una ronda de preguntes en què estudiants i membres de la comunitat universitària han pogut conversar amb l’autora sobre el procés creatiu, la por a la “pàgina en blanc” i la capacitat de l’escriptura per reconnectar-nos i reconciliar-nos amb la realitat. En paraules de Luiselli: “La vida no és fàcil per a ningú, però almenys sempre tindrem la capacitat de narrar-la”.