La jornada, inclosa dins la Barcelona Health Innovation Week i vinculada al projecte europeu Health Cities, s’ha celebrat a la Sala d’Actes de l’Hospital Universitari General de Catalunya, centre adscrit a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de UIC Barcelona. La sessió ha reunit els actors principals del territori posant el focus en la manera com la cooperació efectiva entre hospitals, universitats i indústria pot accelerar la transferència de coneixement i transformar la innovació en millores tangibles per a la societat i per al conjunt del sistema sanitari.

L’acte ha comptat amb la intervenció institucional del Dr. Joan Izquierdo, director gerent de l’Hospital Universitari General de Catalunya i docent del Departament de Medicina; el regidor d’Empresa, Innovació i Internacionalització de l’Ajuntament de Sant Cugat, Albert Salarich, i Núria Martí, directora d’Innovació i Desenvolupament de Negoci de BIOCAT, que han destacat la importància de crear espais de trobada en el territori que connectin recerca, assistència i empresa amb l’objectiu de desenvolupar projectes transformadors.

Seguidament, el Dr. Joan X. Comella, director de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu i moderador de la sessió, ha ofert una ponència inicial centrada en els reptes i les oportunitats de l’ecosistema català, remarcant la necessitat d’alinear llenguatges, tempos i objectius entre assistència, recerca i indústria per convertir la innovació en resultats reals per als pacients.

Després de la seva intervenció, el Dr. Comella ha donat pas a la taula rodona a la qual ha participat el Dr. Xavier Mate, director territorial Barcelona-Vallès de Quirónsalud; el Dr. Carlos García Forero, investigador i docent del Departament de Medicina de UIC Barcelona, i Óscar Pérez Albet, director de Desenvolupament Científic i Empresarial de Ferrer.

El debat ha analitzat, en primer lloc, com cal avançar cap a models de col·laboració estables i estructurals entre hospitals, universitats i indústria, més enllà de projectes puntuals. D'altra banda, els ponents també han abordat la transferència de coneixement i les dificultats perquè la recerca generada en entorns acadèmics i clínics arribi al mercat o s’integri en el sistema sanitari. Entre les principals barreres identificades destaquen la manca d’incentius, la distància entre recerca i necessitats assistencials, la complexitat reguladora i les dificultats per escalar solucions innovadores nascudes dins dels mateixos hospitals.

La darrera part de la taula rodona ha posat l'atenció en les desigualtats dins l’ecosistema català de salut, hi ha remarcat el paper dels hospitals com a nodes d’interconnexió entre recerca, indústria i ciutadania, així com la necessitat d’implicar-hi de manera més activa els ajuntaments i les administracions locals per garantir una innovació més equitativa.

Finalment, i a mode de conclusions, els ponents han coincidit que el futur dels ecosistemes de salut passa necessàriament per un treball coordinat entre tots els agents implicats, amb una comprensió compartida dels respectius llenguatges, tempos i necessitats per poder donar resposta conjunta als grans reptes del sector de la salut. En aquest sentit, han subratllat que compartir coneixement i també el risc associat als processos d’innovació és clau per enfortir un model de col·laboració estable, competitiu i amb impacte. Així mateix, han remarcat que la transferència efectiva del coneixement —orientada a millorar la qualitat de vida de la població— només serà possible si la recerca es desenvolupa de manera oberta, compartida i sostenible en el temps, consolidant aliances estratègiques entre el món acadèmic, l’assistencial i la indústria i posicionant el territori com un referent en innovació en salut.