Educlima ha conclòs el gener del 2026, després de dos anys dedicats a la recerca relacionada amb l’acció climàtica, amb la presentació de dues eines per calcular la cura de les persones i del planeta: la calculadora de petjada de carboni inversa i la calculadora d’impacte social positiu. Totes dues eines estan disponibles al web d’Educlima.
Una part inicial de la recerca, duta a terme per investigadors de la Facultat de Ciències de l’Educació i de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials, ha demostrat que “la cobertura mediàtica prioritza enfocaments descontextualitzats que dificulten la comprensió del fenomen del canvi climàtic i la resposta dels individus”. Davant d’aquest fet, els investigadors d’Educlima van presentar un projecte que busca “apropar els missatges a les persones i visibilitzar les accions ciutadanes”.
Calculadora d’Impacte Social Positiu (IS+)
Les calculadores presentades mesuren de manera fàcil l’impacte positiu de les accions ciutadanes. “Hem trobat eines que mesuraven accions vinculades a empreses, o indicadors relacionats només amb adolescents, però no una calculadora que mesuri la petjada social positiva individual”, va explicar la investigadora de la Facultat de Ciències de l’Educació Mónica Fernández. La calculadora d’impacte social positiu IS+ avalua accions relacionades amb la cura, la cooperació i el compromís comunitari, amb un resultat que mesura la contribució potencial al bé comú. “Esdeveniments recents com la crisi de la Covid o la DANA van posar de manifest la importància de la solidaritat i la involucració individual per la comunitat”, va justificar la docent durant la presentació.
Calculadora de Carboni Inversa (-CO2)
L’altra proposta que s’ha desenvolupat des d’Educlima és la calculadora de la petjada de carboni inversa. L’eina no mesura el CO2 que s’emet a l’atmosfera, sinó el que evitem amb les nostres accions i decisions quotidianes. El formulari en línia conté preguntes relacionades amb els nostres hàbits alimentaris, de mobilitat, d’oci i turisme o tecnologia, entre d’altres. L’informe final permet estimar, amb finalitat educativa, l’estalvi d’emissions individual, basat en valors mitjans.
| |  | |
Emilio Chuvieco, catedràtic de Geografia de la Universitat d’Alcalà d’Henares i expert en enginyeria geològica i geomàtica, va posar en valor la importància de la mesura d’aquestes accions. “Estem davant d’un escenari d’ecopatia i ecoimpotència; el jovent té la sensació que el problema és tan gros que no hi podem fer res”, va explicar l’investigador, que va inaugurar la jornada. “Aquest projecte marca el camí a seguir per a la mitigació i l’adaptació climàtica, i mostra exemples positius que animen la gent”, va destacar.
La investigadora principal del projecte, Sílvia Albareda, es va sumar a aquest missatge. “El catastrofisme i la sensació d’impotència no contribueixen a l’acció, hem de canviar el plantejament. Podem afirmar que, amb aquest projecte, hem dissenyat eines per fer visible allò invisible”, va concloure.
El projecte Educlima també ha elaborat una rúbrica de competències ecosocials per als diferents nivells educatius com un instrument útil per al professorat, en la qual han participat les professores Maite Fuertes i Sílvia Albareda, i el professor Frederic Marimón. I ha analitzat les oportunitats, barreres i motivacions per a l’educació climàtica en el sector educatiu i empresarial, amb la col·laboració de les docents Mariona Graell, Marcela Vergara, Mariana Fuentes, Jasmina Berbegal, Alba Manresa i Sílvia Albareda.
Les universitats que han participat en el projecte han estat la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat d’Alcalà, la Universitat de Saragossa, la i la Universitat de Sevilla.
