La Universitat Internacional de Catalunya (UIC) ha acollit del 30 de setembre al 2 d’octubre el XVI Congrés Internacional de la Societat Hispànica d’Antropologia Filosòfica (SHAF), una trobada que, sota el títol Homo pictor. Art, imaginació, creació, ha reunit al Campus Barcelona més d’un centenar d’investigadors i docents per reflexionar sobre la capacitat humana d’imaginar, representar i crear. El congrés, organitzat per la UIC i la SHAF amb el suport de la Càtedra Ortega y Gasset (UNED), la Fundació Sicómoro i la Societat Catalana de Filosofia, ha abordat aquestes qüestions des de perspectives vinculades a la filosofia, l’art, la literatura, l’experiència religiosa, la salut i les noves tecnologies.

La proposta del congrés ha partit d’una pregunta especialment rellevant davant del desenvolupament actual de la intel·ligència artificial: què significa crear i quin lloc ocupa l’ésser humà en un context en què les màquines són capaces de produir imatges i continguts de manera cada vegada més ràpida i automatitzada. El programa ha comptat amb més de 80 comunicacions i amb la participació d’especialistes de reconegut prestigi nacional i internacional en els àmbits de l’art, la imaginació i la creació.

El president de la Societat Hispànica d’Antropologia Filosòfica, Juan Velázquez, ha destacat durant la trobada la importància de reflexionar sobre l’homo pictor, aquell que imagina, representa i crea. En aquest context, ha assenyalat que la capacitat humana de crear i contemplar imatges no és un mer element estètic, sinó que està vinculada a la llibertat interna i imaginativa de la persona, capaç de distanciar-se de la realitat immediata, imaginar allò que és absent i plasmar-ho mitjançant símbols. Una capacitat que, des d’aquesta perspectiva, es troba a l’arrel de la tècnica, la cultura i la racionalitat. El congrés ha coincidit, a més, amb el 30è aniversari de la SHAF.

Una reflexió sobre la creació humana davant la intel·ligència artificial

La qüestió sobre què significa crear en un context marcat per la intel·ligència artificial ha estat abordada en la cloenda del congrés. Esther Jiménez, vicerectora d’Estudiants i Sostenibilitat de la UIC, ha assenyalat que el desenvolupament d’aquestes tecnologies obliga a preguntar-se què és pròpiament humà i quins aspectes no haurien de delegar-se en les màquines. En aquest sentit, ha plantejat què passa amb les imatges i amb la imaginació quan una màquina també pot produir-les.

“Crear no és simplement produir. Podem produir cada vegada més i cada vegada més de pressa, però la creació humana implica molt més i des de perspectives notablement més diverses”, ha afirmat la vicerectora, que també ha destacat la importància que la universitat sigui un espai capaç de posar en diàleg diferents sabers i perspectives. En aquest sentit, Esther Jiménez ha posat en valor el paper de les Humanitats i de l’Institut Cultura i Pensament (CIP) en aquesta tasca.

Per la seva banda, Laura Gandolfi, degana de la Facultat d’Humanitats, ha posat en valor l’amplitud del programa del congrés i la possibilitat d’apropar-se a l’homo pictor des d’àmbits diversos. La reflexió sobre les imatges, ha explicat, permet preguntar-se què podem conèixer de l’ésser humà a través d’allò que crea i com aquestes creacions donen forma a experiències difícils de comunicar.

“El títol Homo pictor ens porta a qüestionar-nos què podem conèixer de l’ésser humà a través de les imatges que ell mateix crea”, ha assenyalat Gandolfi. “En aquestes imatges hi trobem els nostres intents de donar forma a experiències difícils de comunicar”.

La UIC reforça el seu vincle amb la SHAF

La celebració del congrés ha reforçat la col·laboració entre la UIC i la Societat Hispànica d’Antropologia Filosòfica. Durant la trobada, Andrea Rodríguez, directora de l’Institut Cultura i Pensament (CIP) de la UIC, ha estat convidada a formar part de la junta directiva de la SHAF com a secretària, presidida per Juan Velázquez.

Andrea Rodríguez també ha destacat el caràcter obert de la trobada i l’oportunitat de reunir investigadors i docents per pensar conjuntament al voltant de l’antropologia filosòfica, així com la presència de tots els trets pròpiament humans en la formació en antropologia filosòfica que s’imparteix des del CIP a tot l’alumnat de la universitat.