La professora de l’Institut Cultura i Pensament de la UIC , Wendy R. Simon, ha participat, del 7 al 9 de setembre, en el congrés internacional “Arrels filosòfiques del nazisme”, celebrat a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València.

La trobada, organitzada per les associacions d’estudis kantians d’Alemanya i de València i que ha reunit investigadors d’arreu del món, ha aprofundit en la fonamentació teòrica del nacionalsocialisme i ha analitzat críticament les seves fonts filosòfiques i la seva influència en la política i cultura actuals. El programa ha posat especial atenció en la filosofia clàssica alemanya i en les connexions que van des de Kant fins a Heidegger.

En aquest marc, la doctora Simon ha presentat la ponència “From Enlightenment to Authoritarianism: The Philosophical Preconditions of Nazism and the Limits of Political Theology in the United States”, en què compara dues tradicions derivades de la Il·lustració: la de Kant, que sotmet la religió a la raó moral, i la de Locke, que preserva l’autonomia de la revelació.

A partir d’aquest contrast, la professora analitza com aquestes dues herències filosòfiques contribueixen a entendre, d’una banda, les bases intel·lectuals de la política autoritària i “redemptora” associada al nazisme i, de l’altra, els límits que van dificultar una consolidació semblant als Estats Units.

La recerca també analitza com pot canviar la relació entre religió i poder polític en la societat. L’autora defensa que “secularització” no vol dir simplement que la religió desaparegui de l’esfera pública, sinó que es transforma i afecta la política d’una manera distinta. “La tesi, per tant, és que la secularització no es limita a eliminar la teologia de la política. La secularització pot reordenar l’autoritat de la teologia tot modificant allò que el poder polític està legitimat a fer”, explica.

En aquest marc, la professora distingeix entre un poder polític que garanteix la seguretat, els drets i la convivència entre persones amb visions diferents, i un poder que pretén adaptar tota la societat a un ideari únic. “Un govern pot protegir les persones i les condicions de la convivència plural, però mai reivindicar el dret de transformar-les per tal de regenerar un subjecte col·lectiu imaginat”, afirma.

El congrés, que ha ofert cada dia tres conferències simultànies en alemany, anglès i castellà al llarg de tota la jornada, ha plantejat així un espai de reflexió sobre les connexions entre filosofia i poder polític, amb l’objectiu d’aprofundir en els antecedents intel·lectuals del nacionalsocialisme i contribuir, des de la recerca, a una comprensió crítica del seu llegat.