Universitat Internacional de Catalunya

Filosofia del Derecho

Filosofia del Derecho
6
10413
4
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català

Professorat


Dimecres 12.00 -13.00

Presentació

El jurista no és un simple tècnic del dret. En el seu quefer pràctic, té la necessitat de conèixer en profunditat la situació problemàtica que ha de resoldre, la normativa aplicable i els efectes que produirà en la realitat la seva decisió. La Filosofia del Dret informa sobre el fonament últim del dret, sobre les seves causes primeres i la seva finalitat. Des d'aquest enfocament, el jurista pot aplicar un pensament crític sobre la seva pròpia activitat jurídica. Per a adquirir aquest enfocament filosòfic i aquest hàbit de pensament crític, primer revisarem les respostes que els filòsofs de la nostra tradició han donat a la pregunta sobre el dret i la justícia. En segon lloc, analitzarem les grans contradiccions a les quals s'enfronta el jurista en el seu dia a dia i, en tercer lloc, els nous reptes que la societat planteja i la resposta que es dóna des del Dret.

Requisits previs

No es requereixen requisits previs

Objectius

1. Proporcionar a l'alumne una dimensió més profunda dels seus coneixements jurídics i de la seva comprensió del dret;
2. Que l'alumne adquireixi el coneixement crític de les respostes que s'han donat en la filosofia als interrogants sobre les causes últimes del fet jurídic y la justícia.
3. Ser capaç de reflexionar críticament sobre els nous reptes jurídics que es plantejen a la societat actual valent-se del bagatge conceptual que ofereix l'estudi dels principals filòsofs del dret.

Competències

  • 03 - Ser capaç d'expressar idees i arguments amb ordre i coherència de forma oral i escrita (tècniques d'expressió oral i escrita)
  • 04 - Cuidar els estàndards de pulcritud i qualitat formal en la presentació de documents
  • 08 - Desenvolupar mecanismes que facilitin l'adopció de compromisos de caràcter ètic
  • 09 - Desenvolupar mecanismes que afavoreixin la sensibilitat envers temes relacionats amb els drets fonamentals i el respecte cap a altres cultures i costums
  • 13 - Desenvolupar el raonament crític

Resultats d'aprenentatge

- Haurà desenvolupat la capacitat de reflexionar sobre l'adequada solució a nous problemes jurídics.

- Serà capaç de realitzar valoracions crítiques sobre les solucions jurídiques adoptades pel nostre ordenament jurídic. 

- Coneixerà i comprendrà el sentit del Dret. 

- Haurà desenvolupat hàbits de pulcritud en la presentació personal i de documents. 

- Haurà adquirit habilitats en la comunicació oral i escrita.

- Haurà desenvolupat la capacitat d'analitzar i sintetitzar la informació obtinguda en les classes presencials i del material complementari aportat pel professor. 

- Coneixerà i comprendrà les bases filosòfiques del Dret i com aquestes incideixen en la llibertat i la responsabilitat humana en el Dret. 

- Distingirà allò que és just i allò que és injust i adquirirà capacitat crítica que li permeti valorar allò que ès just. 

- Observarà les conseqüències pràctiques a les quals porten els diversos plantejaments filosòfics.  

Continguts

A. Aproximació sistemàtica

1. La Filosofia del Dret com saber. Dimensions del Dret. Distinció amb la Ciència Jurídica i la Sociologia jurídica. Funció i raó de ser de la Filosofia del Dret.

El subjecte del Dret. El jurista i la seva funció social.

L'objecte del Dret: la realitat jurídica i el seu coneixement.

2. Sobre l'objecte del dret: En quina mesura coneixem la realitat jurídica. La relació entre l'ésser i el deure ser. Coneixement de béns o de valors.

3. Les concepcions del Dret. Pressupostos del Dret. Fonaments filosòfics del dret: finalitat i arrels antropològiques i socials.

B. Aproximació històrica

B1) El pensament jurídic a l'antiguetat

4. La desacralizació del dret a Grècia: de l'ordre establert pels déus a l'ordre de la raó. Sòcrates, la justícia, i les lleis democràtiques d'Atenes. Sòcrates contra la “llei natural”? L'argumentació iusnaturalista en el Gòrgies de Plató.

5. Teoria de la Justícia segons Aristòtil: Classes de justícia. Teoria Metafísica: el realisme jurídic d'Aristòtil. Com influeix en l'ètica. La teoria del Just Natural. Per a què serveixen les lleis? Aristòtil i la finalitat polític-educativa del dret.. 

6. Roma i el procés civilitzador. La llei de les 12 taules. Elements fonamentals del pensament jurídic romà. Ciceró: la naturalesa de les lleis i el dert com a factor polític constitutiu. L'aparició del cristianisme. El llegat del pensament jurídic hebreu. La trobada de la cultira clàssica amb el cristianisme: justícia i llei natural en els escrits dels pares de l'Església. Influències del fet cristià en el dret romà. 

 

B2) Justícia i llei en la teologia medieval

7. Agustí d'Hipona. Ciutat dels homes i ciuta de Déu; Precedents del conflicte modern entre Església i Estat. la teoria agustiniana de la justícia i de la legitimació de l'ordre jurídic-polític. El canvi d'època: L'edat mitjana.

8. Tomàs d'Aquino. Relació fe i raó. Sobre els fonaments del dret: l'ordre natural. La naturalesa de les lleis. Llei divina, llei humana i llei natural: àmbits d'aplicació i maneres de relació. Teoria de la justícia i el dret.

 

B3) Llei i llibertat. La transformació del món medieval i el sorgiment de la Modernitat.

9.  La decadència medieval: Duns Escoto i Guillermo de Ockham. La Reforma Protestant. Del voluntarisme teocràtic dels primers reformadors al protestantisme racionalista. 

10. La segona escolàstica. L'escola de Salamanca i els orígens del dret internacional. 

 

B4) Dret, justícia i llei en el contexte de l'Estat Modern. 

11. El naixement del iusnaturalisme modern. La naturalesa com a criteri racional del bé i el mal. Hugo Grocio i Thomassio.

12. Thomas Hobbes. De la llei natural a la llei de l'estat absolut. Estat de naturalesa, pacte social i origen de l'Estat. Poder i autoritat. La reducció de la justícia al dictat de la llei. John Locke. De l'estat de naturalesa a la societat civil. Funció i límits de la llei. Separació de poders i legitimitat del règim polític. La teoria dels drets individuals i el dret nautral de propietat. Rousseau. Del bondadós estat de naturalesa a la perversa societat civil. El formalisme de la societat ideal

13. Moral i dret en I. Kant. Moral, deure i llibertat. La definció kantiana del dret. Diferència i relació entre els principis del dret i els de la moral. ¿Iusnaturalisme kantià?

 

B5) El pensament contemporani sobre el dret

14. L'auge del positivisme jurídic en el segle XIX.  La moral positiva i els límits interns del dret; Les escoles contraformalistes: Savigny i altres moviments: el socialisme. Karl Marx, La història de la humanitat com la història de la lluita de classes. Les superestructures polítiques i jurídiques. La superació de l'Estat i el Dret.

15. La crisi del positivisme i els nous corrents del pensament jurídic. La teoria pura del dret d'Hans Kelsen. La teoria analítica del dret d'Herbert L.A. Hart. Dret i democràcia en Norberto Bobbio. La teoria de la justícia de John Rawls. La “posició original”. Els principis i la seva fonamentació. L'igualitarisme.

16. Persona i Dret: Alteritat i Dret; Temporalitat i Dret. 

C) Aproximació Ontològica

17. Dret i Societat

18. La Filosofia del dret després de la segona guerra mundial. La Declaració Universal dels Drets Humans com a repte filosòfic i jurídic.

19. La dignitat humana

20. Redescobrint el dret natural: Michael Villey; la volta d'Aristòtil i la finalitat del Dret. Michael Sandel: el sentit de la Justícia i el bé comú.

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIES
Activitats a l'aula per al seguiment dels alumnes (individuals i en grup)
03 08 09
Presentació a l'aula dels conceptes i l'aplicació pràctica que tenen
13
Estudi i treball independent de l'alumne
04

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



1. Examen parcial escrit en la setmana el 15 novembre.

Hi haurà un examen parcial deslliurador. Els exàmens aprovats faran mitjana amb l'examen final. S'examinaran els continguts vists en classe fins a la data de l'examen.

2. Examen final oral

L'examen final valdrà un 60% de la nota final.

3. Avaluació contínua:

S'aniran realitzant petits qüestionaris cada setmana sobre la matèria impartida per a valorar l'assistència i l'atenció en classe. Tindrà un valor d'un 10% respecte a la nota final.

El 30% restant s'obtindrà:

O bé participant en el Projecte solidari curricular.

O bé, amb la lectura obligatòria i comentari oral dels llibres: ¿Qué es el derecho? Javier Hervada; y Justicia: ¿Hacemos lo que debemos? de Michael Sandel.

*Es tindrà en consideració l'evaluació continua en la segona convocatòria. 

Els estudiants que participin en el programa Intime de la Facultat podran tenir un punt més en la nota final, sempre que aprovin l'examen final.

Programa InTime

Podrà accedir a la millora de nota qui s'inscrigui i completi satisfactòriament el programa formatiu.

Serà necessari:
- Completar l'itinerari, però fer-lo de manera superficial o mecànica (i/o) amb un màxim de dos incompliments, significa sumar 0'5 punts en l'avaluació de l'assignatura
- El punt, o el mig punt extra, podrà fer pujar la nota final de l'aprovat al notable, o del notable a l'excel·lent. No obstant això, no computarà per a passar a "Suspens a Aprovat", ni per a obtenir "Matrícula d'Honor".

Bibliografia i recursos

  • Michel Villey, Filosofía del Derecho , Scire Universitaria, 2ª edición, 2003.
  • AAVV, Filosofía del derecho: las concepciones jurídicas a través de la historia', 5ª ed., UNED, Madrid, 2000.
  • Jesús Ballesteros, Sobre el sentido del Derecho, Ed. Tecnos, Madrid, 1986.
  • Javier Hervada, Historia de la ciencia del derecho natural, Ed. Eunsa, Pamplona 1999.
  • Javier Hervada, Lecciones propedeúticas de Filosofía del Derecho, Ed. Eunsa, Pamplona, 1995.
  • José María Rodriguez Paniagua, Historia del Pensamiento Jurídico, Tomo 1 y 2, 9ª ed., Ed. Univ.Complutense, Madrid, 1997.