Universitat Internacional de Catalunya

Ètica

Ètica
6
14914
2
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català, anglès

Professorat


Georgina Raventós (graventos@uic.es)

Ignacio García Estruch (igarciae@uic.es) 

Presentació

L'ètica, com a disciplina, és una ciència pràctica. És a dir, una ciència orientada a entendre el comportament humà en si mateix. En aquest sentit, aborda el fenomen de la persona en relació amb l'acció i, per descomptat, el significat immediat i últim d'aquesta acció. Per aquest motiu, l'assignatura pretén que l'alumnat entengui el fenomen de la persona responsable per tal que pugui interpretar la seva activitat diària i professional.

Objectius

1. Sintetitzar els elements fonamentals entorn del problema de la persona i l'acció ètica.

2. Reconèixer la dignitat de la persona i l'acció lliure com a camí de realització personal.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 01 - Adquirir la capacitat d'entendre les idees principals i participar en conferències o lliçons magistrals en un context acadèmic
  • 02 - Adquirir la capacitat de comprensió, anàlisi i síntesi
  • 03 - Ser capaç d'expressar idees i arguments amb ordre i coherència de forma oral i escrita (tècniques d'expressió oral i escrita)
  • 04 - Cuidar els estàndards de pulcritud i qualitat formal en la presentació de documents
  • 05 - Ser capaç de desenvolupar habilitats per treballar en equip
  • 08 - Desenvolupar mecanismes que facilitin l'adopció de compromisos de caràcter ètic
  • 11 - Adquirir habilitats per a l'aprenentatge autònom
  • 12 - Tenir capacitat d'organització i planificació
  • 13 - Desenvolupar el raonament crític

Continguts

  1. Què és l’ètica?

  2. Fonaments de l’ètica I: l’actuar humà i la pregunta per la felicitat

  3. Acció humana i llibertat; accions morals i raó pràctica

  4. Prudència i judici moral; estructures de la racionalitat

  5. Fonaments de l’ètica II

  6. Aproximació al concepte de telos en l’acció

  7. La virtut

  8. Justícia i llei natural; drets humans

  9. Elements de la democràcia liberal i el sistema adversarial

  10. Dilemes morals

  11. L’amistat i l’amor

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



60 % Exàmens: 30 % corresponent a un examen parcial, que es realitzarà a meitat del curs, i 30 % corresponent a l’examen final, que tindrà lloc durant el període oficial d’exàmens.

20 % Presentació oral d’una lectura assignada.

20 % Treball pràctic: exercicis a l’aula, lectures i comentaris, etc.

L’assistència a classe forma part del treball pràctic, és obligatòria i es controla a través de les entregues. És necessari completar un 80 % de l’apartat pràctic per aprovar l’assignatura.

La nota dels dos exàmens ha de ser de 5 o superior per fer mitjana amb la resta d’elements d’avaluació. Quan no es compleixi aquest requisit, la nota final no podrà superar mai el 4,75.

Honestedat acadèmica. Els treballs que es lliuren els han d’haver elaborat íntegrament els estudiants. L’ús d’idees i continguts d’altres persones s’han de justificar amb les citacions corresponents. El plagi no és admissible en cap cas i suposa el suspens automàtic de l’exercici.

En el cas que el professorat detecti un treball plagiat o a un alumne copiant durant un examen, aquest ho comunicarà a la Junta de Facultat que emprendrà les mesures pertinents, entre les que s’inclourà l’obtenció automàtica d’una qualificació de 0.0 per aquella assignatura passant directament a la convocatòria següent.

Segona convocatòria: els criteris a la segona convocatòria es mantenen igual que a la primera. El treball pràctic també. Quan els treballs de classe no es puguin repetir, es canviaran per d’altres que l’alumne pugui realitzar. A la segona convocatòria es presenten els exercicis en paper i es realitza un examen oral sobre els exercicis pràctics. 

 

L’ús d’ordinadors, tauletes i telèfons mòbils estarà prohibit durant les classes, excepte amb l’autorització expressa del professor.

 

Bibliografia i recursos

  • ARENDT, H., La condición humana, Paidós, Barcelona, 1993. 
    ARISTÓTELES, Ética a Nicómaco. Ed. bilingüe, Instituto de Estudios Políticos, Madrid, 1970.

    BASTONS, M.; La inteligencia práctica. Prohom, Barcelona 2003

                             La toma de decisiones en la organización, Ariel, Barcelona 2000

    BASTONS, M.; Logro mis objetivos.., pero ¿Hago lo correcto?. 22 respuestas para uina ética en la toma de       decisiones. Thomson Reuters , Barcelona 2021

    BOSCH, M.; La ética amable, EUNSA, Pamplona 2015

    CICERÓN, De los deberes

                      De la amistad

                      De la vejez
    GRISEZ, G., y SHAW, R., Ser persona. Curso de Ética, Rialp, Madrid, 1993.

    LLANO, A.; La vida lograda, Ariel, Barcelona 2006
    MACINTYRE, A., Tras la virtud, Crítica, Barcelona, 1987.

                                Tres versiones rivales de le ética, Rialp, Madrid 1992
    MARÍAS, J. La felicidad humana, Alianza, Madrid, 1989.

    MENSCH, J., Ethics and Selfhood. Alterity and the Phenomenology of Obligation, State University of New York Press, NY, 2003.

    PIEPER, J. Las virtudes fundamentales, Rialp, Madrid, 1980. 
    RODRÍGUEZ LUÑO, A. Ética, Eunsa, Pamplona, 1986.

    SENECA, Sobre la felicidad, Alianza, Madrid 1997
    SPAEMANN, R., Ética. Cuestiones fundamentales, Eunsa, Pamplona, 1995.

    TAYLOR, Ch.; La ética de la autenticidad, Paidós, Barcelona 1994

    TRIGO, T.; En busca de una ética universal: un nuevo modo de ver la ley natural. Eunsa. Pamplona 2011 
    YEPES STORK, R. Fundamentos de antropología. Un ideal de la existencia humana. Eunsa. Pamplona. 1996.

    http://www.philosophica.info/

    http://plato.stanford.edu/