Universitat Internacional de Catalunya

Pensament Contemporani

Pensament Contemporani
6
16209
1
Segon semestre
FB
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català, anglès

Presentació

La història del món i del pensament contemporani és una història apassionant i dramàtica, marcada per la voluntat permanent de trencar antics vincles i obrir nous camins. Aquest trajecte de ruptures abruptes i exploracions transgressores ha enllumenat senders de llibertat i espais de més humanització. Alhora, però, ha produït complexos laberints antropològics i sonors fracassos col·lectius. En aquesta assignatura ens proposem recórrer els principals corrents del pensament sociopolític i antropològic dels darrers dos segles. Així anirem comprenent les notes fonamentals de la sensibilitat i l'experiència de les dones i els homes del món contemporani.

L'objectiu d'aquesta assignatura no és aprendre una llista llarga de noms i dates, sinó comprendre a fons les claus de les escoles de pensament que han configurat el món d'avui. El domini dels conceptes i les categories fonamentals de les grans constel·lacions ideològiques de la nostra història recent permetrà a l'alumne –i futur periodista– situar-se millor al rerefons dels actuals debats polítics, socials i culturals. Volem aprehendre el pensament contemporani en un sentit ampli, analitzant els principals corrents polítics, però també els girs a l'univers científic, els rerefons filosòfics o els principals corrents de transformació social: des del liberalisme i el marxisme fins al personalisme, passant pel feminisme , l'ecologisme o el significat de les principals avantguardes artístiques.

Requisits previs

No. 

Objectius

  • Conèixer els principals corrents de pensament del món contemporani. 
  • Comprendre les categories claus de cada escola de pensament. 
  • Situar els debats actuals en relació amb les principals discussions ideològiques que han caracteritzat la història contemporània.
  • Comprendre el rerefons d'idees que batega sota els principals esdeveniments dels darrers dos segles.
  • Entendre la imbricació existent entre filosofia, cultura, política i societat al món actual. 
  • Tenir la capacitat d'analitzar críticament les principals línies de pensament, posant-les en diàleg mutu i destacant les seves fortaleses i debilitats.  

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CN01 - Reconèixer la realitat social i mediàtica actual, situar els esdeveniments històrics i identificar fets noticiables en l’àmbit local, nacional i internacional.
  • CN02 - Identificar els diferents agents de l’àmbit periodístic contemporani, els seus rols i les dinàmiques de funcionament en un entorn digital i globalitzat.
  • CN04 - Situar les institucions juridicopolítiques contemporànies i els indicadors macroeconòmics en el context actual.
  • CN06 - Reconèixer les principals eines d’intel·ligència artificial amb aplicacions en l’àmbit periodístic.
  • HB01 - Interpretar dades rellevants obtingudes a través de diverses fonts.
  • HB05 - Distingir entre informació, opinió i manipulació, aplicant tècniques de verificació i contrast de fonts per desmentir informacions falses i detectar continguts generats per intel·ligència artificial.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

L’alumnat serà capaç de:

  1. Posseir el bagatge essencial i necessari sobre economia, geopolítica, dret i política per comprendre els grans problemes del món actual.

  2. Interioritzar una visió complexa de les societats contemporànies, coneixent les principals institucions nacionals i internacionals, la influència d’unes nacions sobre les altres i els epicentres globals de poder i contrapoder.

  3. Estar al dia sobre innovació i noves tecnologies per detectar tendències.

  4. Forjar un esperit crític i independent per analitzar la societat actual.

  5. Comprendre l’ésser humà a través del seu pensament filosòfic, amb diferents formes d’organitzar la societat basades en principis morals i en una cosmovisió pròpia.

  6. Disposar d’una noció bàsica sobre les organitzacions periodístiques, la seva estructura, el context econòmic i el marc legal i ètic en què es creen i creixen les empreses informatives.

  7. Interioritzar una visió complexa de les societats contemporànies, reconeixent la variabilitat de la conducta humana en diversos contextos i la influència i interacció entre els diferents grups humans.

Continguts

  1. L'avantsala: Antic Règim i Il·lustració.
  2. Els fonaments: el liberalisme polític clàssic.
  3. El desplegament de la llibertat: el liberalisme econòmic i social.
  4. La passió romàntica: claus del moviment romàntic.
  5. El sentit i la transformació de la història: de Hegel a Marx.
  6. La conquesta de la igualtat: socialdemocràcia i eurocomunisme.
  7. El triomf de la ciència experimental: evolució de les ciències i positivisme.
  8. Els filòsofs de la sospita: Nietzsche, Freud i el capgirament dels valors. 
  9. La crisi de la Modernitat: guerra, avantguarda artística i temptació totalitària
  10. El gir existencialista : angoixa i sentit de la vida humana.  
  11. La proposta personalista: la noció de persona como a sortida als laberints contemporanis. 
  12. El pensament religiós contemporani: la teologia catòlica del segle XX i el Concili Vaticà II.    
  13. Ciutat, arquitectura i utopia: corrents arquitectòniques i models político-socials.
  14. La revolució femenina: els múltiples rostres del feminisme.
  15. Crítica social i terratrémol postmodern: l'escola de Frankfurt, la fi dels grans relats, la decolonització i el moviment woke.  
  16. El nou conservadorisme: el pensament conservador al segle XX.
  17. La mirada ecològica: els corrents del medioambientalisme.
  18. Pensar la revolució digital: de Bauman a Byung-Chul Han. 
  19. Una nova humanitat?: els dilemes del transhumanisme. 
  20. El paradigma de la cura: una alternativa social i política.  

Bibliografia i recursos

Arendt, H. (2016). Los orígenes del totalitarismo. Alianza Editorial. (Trabajo original publicado en 1951).
Bauman, Z. (2003). Modernidad líquida. Fondo de Cultura Económica.
Berlin, I. (2002). La traición de la libertad: Seis enemigos de la libertad humana. Fondo de Cultura Económica.
Bobbio, N. (1995). Derecha e izquierda: Razones y significados de una distinción política. Taurus.
Del Noce, A. (2015). Il problema dell’ateismo. Il Mulino. (Trabajo original publicado en 1964).
Fukuyama, F. (1992). El fin de la historia y el último hombre. Planeta.
Giddens, A. (1994). Consecuencias de la modernidad. Alianza Editorial.
Habermas, J. (1989). El discurso filosófico de la modernidad. Taurus.
Han, B.-C. (2014). En el enjambre. Herder.
Hegel, G. W. F. (2017). Principios de la filosofía del derecho. Gredos. (Trabajo original publicado en 1820).
MacIntyre, A. (2001). Tras la virtud. Crítica.
Marx, K., & Engels, F. (2011). Manifiesto del Partido Comunista. Alianza Editorial. (Trabajo original publicado en 1848).
Mill, J. S. (2013). Sobre la libertad. Alianza Editorial. (Trabajo original publicado en 1859).
Nietzsche, F. (2011). La genealogía de la moral. Alianza Editorial. (Trabajo original publicado en 1887).
Ortega y Gasset, J. (2012). La rebelión de las masas. Austral. (Trabajo original publicado en 1930).
Rawls, J. (2006). Teoría de la justicia. Fondo de Cultura Económica. (Trabajo original publicado en 1971).
Taylor, C. (2006). Las fuentes del yo: La construcción de la identidad moderna. Paidós.

Versió per imprimir