Universitat Internacional de Catalunya
Les preguntes es resoldran presencialment o per videoconferència amb el tutor acadèmic corresponent de cada bloc.
Si cal, demana cita amb el coordinador d'experiències laborals: srnajle@uic.es
Aquest curs proporciona una comprensió fonamental de com les eines de bioinformàtica ens permeten extreure coneixement de dades moleculars i òmices. Està estructurat en dos blocs complementaris:
El primer bloc se centra en la Bioinformàtica Estructural, un camp fonamental que pretén entendre la funció biològica a través de l'estructura molecular. La seva rellevància ha estat recentment reconeguda amb el Premi Nobel de Química 2024, atorgat per avenços crucials en la predicció de l'estructura de les proteïnes mitjançant l'ús de la IA (programari AlphaFold). Els estudiants aprendran com l'estructura molecular subjau a la funció biològica, com recuperar i interpretar la informació estructural, i com predir o avaluar l'efecte de les variants genètiques.
El segon bloc introdueix els principis de la Bioinformàtica Òmica, on la bioinformàtica permet el tractament de dades moleculars a gran escala procedents d'experiments d'alt rendiment. Això inclou l'expressió gènica, la biologia de cèl·lules úniques i l'epigenòmica, totes elles clau per a la recerca biomèdica moderna.
El curs combina la comprensió conceptual amb l'exploració pràctica de recursos bioinformàtics, promovent el pensament crític sobre la qualitat, la interpretació i la rellevància biomèdica de les dades moleculars.
Aquest curs s'alinea amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides fomentant un enfocament basat en dades i èticament responsable en la ciència biomèdica. Mitjançant l'exploració d'estructures moleculars, dades òmics i eines computacionals, dona suport a l'ODS 3 (Bona Salut i Benestar) avançant en la comprensió dels mecanismes moleculars que subjauen a les malalties humanes i permetent enfocaments de medicina de precisió. Oferint una formació rigorosa i pràctica en bioinformàtica i interpretació de dades, contribueix a l'ODS 4 (Educació de Qualitat), empoderant els estudiants amb habilitats avançades essencials per a la recerca biomèdica moderna. El seu èmfasi en mètodes computacionals innovadors —com la predicció d'estructures amb AlphaFold, la interpretació genòmica i la integració de dades multi-òmiques— promou directament l'ODS 9 (Indústria, Innovació i Infraestructura), enfortint les bases tecnològiques de la recerca biomèdica i la biotecnologia. Finalment, mitjançant l'ús de bases de dades d'accés obert, projectes col·laboratius i pràctiques de recerca impulsades per la comunitat, el curs impulsa l'ODS 17 (Aliances per als Objectius), fomentant la cooperació internacional i la ciència oberta per a l'impacte global en la salut.
Es recomana que els estudiants hagin completat prèviament els cursos d'Introducció a la Bioinformàtica i Interaccions Biomoleculars.
Al final del curs, els estudiants podran:
Bloc I: Bioinformàtica estructural – Comprendre la funció a nivell molecular (15 hores)
1. De la seqüència a l'estructura: la base molecular de la funció de les proteïnes
2. Exploració de dades estructurals: bases de dades i visualització
3. Estructura, estabilitat i funció
4. Omplir els buits: Predir l'estructura quan els experiments no funcionen
5. Interpretació de variants genètiques a través de l'estructura
Bloc II: Bioinformàtica Òmica – Navegant per la complexitat biològica a través de les dades (15 hores)
1. Què ens diuen els òmics: dels gens als sistemes
2. NGS en la pràctica: interpretació de dades de genoma i transcriptom
3. Òmics de cèl·lula única: heterogeneïtat cel·lular revelada
4. Dades epigenòmiques: Veure més enllà de la seqüència
5. La visió general: integrant dades per a la visió biomèdica
Modalitat totalment presencial a l'aula
Classes magistrals – 8 hores: l'instructor transmet els coneixements en un entorn d'aula a tot el grup d'estudiants.
Mètode de Casos (CM) – 20 hores: els estudiants, treballant individualment o en grups, realitzen una navegació guiada de bases de dades i interpretació de dades, o resolen casos clínics proporcionats per l'instructor aquell dia. En aquest últim cas, durant la classe, els estudiants presenten les seves conclusions amb la participació activa del professor, que pot introduir nous conceptes sempre que sigui necessari.
És obligatori que cada estudiant porti el seu propi ordinador personal a les classes de CM.
Modalitat totalment presencial a l'aula
Estudiants de la primera convocatòria:
Examen de mid-term de resposta múltiple: 35%
Examen final de resposta múltiple: 35%
Mètode del cas: 20%
Presentació d'un article científic: 10%
Estudiants de la segona o següents convocatòries: La nota obtinguda en el mètode de cas i la presentació d'un article científic es conservarà, i l'examen final representarà el 70% de la nota final.
Els estudiants que repeteixin el curs i vulguin repetir l'examen parcial al tercer o cinquè curs poden fer-ho, sempre que notifiquin el coordinador del curs amb antelació.
Punts generals a tenir en compte respecte al sistema d'avaluació:
1) Per ser elegible per a la mitjana de notes, cal obtenir una puntuació mínima de 5 tant en els exàmens parcials com en els finals. La nota mínima global requerida per aprovar el curs és de 5.
2) Els exàmens seran de resposta múltiple amb quatre possibles respostes. S'atorgarà un punt per cada resposta correcta, i es descomptaran 0,33 punts per cada resposta incorrecta.
3) A causa de la naturalesa d'avaluació contínua d'aquest curs, no serà possible ser avaluat si l'estudiant no ha assistit almenys al 75% de les hores totals de classe.
4) L'assistència a les classes no és obligatòria, però els assistents han de seguir les normes indicades pels professors. Si arribeu tard, entreu en silenci sense molestar la classe. Si l'assistència és inferior al 65%, la participació a classe es valorarà molt baixa.
5) L'ús indegut de dispositius electrònics (incloent-hi la gravació o compartició d'imatges, àudio o vídeo d'estudiants o instructors durant les sessions, així com l'ús d'aquests dispositius amb finalitats recreatives i no educatives) pot comportar l'expulsió de la classe.
Bloc I:
Kessel, A., & Ben-Tal, N. (2018). Introducción a las proteínas: estructura, función y movimiento. Chapman y Hall/CRC.
Xiong, J. (2006). Bioinformática esencial. Cambridge University Press
Creighton, Thomas E. La química biofísica de los ácidos nucleicos y proteínas. Editorial Helvética, 2010
Bourne, P. E., & Weissig, H. (Eds.). (2010). Bioinformática estructural (2ª ed.). Wiley-Liss.
Bloc II:
Dandekar T. & Kunz M. (2023). Bioinformática. Un libro de texto introductorio.
Korpelainen E., Tuimala J., Somervuo P., Huss M. & Wong G. (eds.) (2013). Análisis de datos de RNA-seq. Un enfoque práctico.
Aizat, W. M., Baharun, S. N. & Goh, H-H. (Eds.). (2018). Aplicaciones ómicas para biología de sistemas.
Forero, D. A. (ed.). (2022). Bioinformática y investigación en genómica humana.