Universitat Internacional de Catalunya

Projectes 3

Projectes 3
5
8088
3
Primer semestre
OB
Mòdul Projectual
Projectes 3
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: anglès
En cas què l'alumne estigui matriculat en la línia anglesa s'impartirà la docència d'aquesta assignatura en aquest idioma.

Professorat


Prof. Dr. Josep Lluis i Ginovart: jlluis@uic.es

Dr. Ricardo Gómez Val: gomezval@coac.net

Arq. Cinta Lluis i Teruel: cintalluis@uic.es

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


El curs de Projectes III de la School of Architecture UIC Barcelona se centrarà en l'estudi de la intervenció sobre les preexistències construïdes en l'àmbit urbà, enteses com a eix de les creixents actuacions que s'han d'afrontar a la ciutat contemporània dins el context de la ciutat històrica plenament consolidada.

En un context principalment occidental, la revolució industrial de finals del segle XIX va propiciar els primers eixamples moderns que es van desenvolupar al voltant dels centres històrics. Aquests processos de creixement urbà es van desencadenar de manera extensiva durant el segle XX, desembocant en el desenvolupisme postguerres. A partir dels anys '50, les ciutats experimenten creixements exponencials, donant origen a les de major dimensió, la ciutat metropolitana.

En l'actualitat, el problema de la ciutat planteja innombrables qüestions sobrevingudes per la dificultat de mantenir creixements massa extensius. Factors com la mobilitat, el trànsit rodat, la distribució d'equipaments socials i, en definitiva, l'alteració del medi ambient presenten els grans reptes que s'han d'afrontar a favor d'entorns habitables de qualitat. En aquestes situacions, l'equilibri ambiental i el control del consum de l'energia convergeixen en objectius com la minimització dels recursos a utilitzar, els processos constructius, la millora dels entorns urbans i, especialment, el que es reconeix com a ciutat històrica.

Per tant, el curs de Projectes III i Projectes IV es consideren programes d'intervenció sobre preexistències construïdes que aborden simultàniament tant la preservació del patrimoni arquitectònic com la seva contribució als contextos socials propis del teixit urbà. En aquestes circumstàncies, es centrarà en identificar aquelles preexistències, tant des de les trames urbanes i el seu context històric com dels edificis, com a part essencial del projecte. Desenvolupant en el primer tram del curs de 3r (Projectes 3), una introducció a reconèixer i representar aquests valors de l'antropologia arquitectònica, i en el segon semestre (Projectes 4) es desenvoluparan les nocions i continguts iniciats.

Requisits previs

A fi d'abordar la complexitat implícita en el desenvolupament d'un projecte sobre el patrimoni arquitectònic preexistent, hem de situar l'alumne en una presa de consciència d'experiències prèvies en exemples d'edificis que configuren el llegat arquitectònic en un context tan nacional com internacional. D'aquesta manera, s'estimula l'alumne perquè s'impliqui en la tasca de trobar referents arquitectònics i, per tant, desenvolupar el seu bagatge cultural.

D'altra banda, també cal sensibilitzar l'alumne davant la responsabilitat de la seva actuació, la qual li obliga a tenir present i utilitzar, com a arguments del projecte, elements com: la definició i anàlisi de l'entorn proper i llunyà, la integració de la volumetria dins el teixit d'actuació, la importància de la relació entre l'edifici construït i la seva capacitat tant de generar espais públics com de fer ciutat, així com el coneixement de l'estructura organitzativa del seu programa.

Objectius

El curs de Projectes III i Projectes IV busca, com a objectius docents, el desenvolupar la capacitat d'anàlisi d'un edifici construït amb l'objectiu d'identificar:

 - Valors arquitectònics

- Valors Constructius

- Valors Històrics

- Valors Urbans

- Possibilitat d'adaptació a nous programes i usos.

- Reconèixer la importància de la definició d'un determinat programa adequat a les necessitats de l'actuació concreta, intentant reconèixer que no té els mateixos requeriments un edifici del nucli antic que un altre de l'eixample. Implicacions: contrastar aspectes de definició i organització del programa d'usos, accessibilitat, avaluació de sistemes constructius, de la materialitat, etc.

 - La necessitat d'aprendre la relació íntima entre l'edifici i la ciutat: És a dir, com intervé el vincle entre l'edifici i l'espai públic projectat, però també en un sentit invers: com s'afavoreix una determinada situació urbana mitjançant la generació d'espais de relació a través de la intervenció sobre el propi edifici.

 - Establir pautes que permetin a l'alumne conèixer com s'estructura el programa en funció de les seves mides i usos: nombre, mida i proporció de les diferents estances, o l'organització entre espai servit i espai servidor. Per a això, es familiaritzaran amb aspectes normatius en matèria de salubritat i seguretat.

 - Impulsar l'alumne a dotar-se de coneixements i referents que li serveixin per incentivar recursos i propostes projectuals. Això es promou a través de les ponències dels convidats i dels mateixos professors, informacions d'interès al bloc del curs, bibliografia, etc.

 - Incidir en els aspectes constructius i executius de l'edifici. L'alumne haurà d'acreditar capacitat per definir els contenidors habituals entre les diferents escales d'un avantprojecte, projecte bàsic, i projecte executiu. Per tal d'obtenir aquests objectius es pauten unes determinades lliuraments que inclouen els documents exigits obligatoris referits a estructura, construcció i instal·lacions, que necessàriament han d'entendre de manera integral.

Competències

  • 34-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
  • 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
  • 36-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de direcció d'obres.
  • 37 - Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans.
  • 38-T - Aptitud per intervenir en i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït.
  • 39-T - Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques.
  • 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
  • 41-T - Aptitud per resoldre el condicionament ambiental passiu, incloent l'aïllament tèrmic i acústic, el control climàtic, el rendiment energètic i la il · luminació natural.
  • 42 - Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció.
  • 43-T - Capacitat per realitzar projectes de seguretat, evacuació i protecció en immobles.
  • 44-T - Capacitat per redactar projectes d'obra civil.
  • 45-T - Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
  • 46 - Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques.
  • 47-T - Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals.
  • 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
  • 49 - Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
  • 50 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
  • 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
  • 52 - Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
  • 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
  • 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
  • 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
  • 56 - Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla.
  • 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
  • 58 - Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
  • 60 - Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
  • 61 - Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats.
  • 62 - Coneixement de la taxació de béns immobles.
  • 63 - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes arquitectònics i urbans adequats als nous temps.

Resultats d'aprenentatge

L'alumne haurà adquirit al final del curs competències per desenvolupar un projecte d'habitatge com ara:

  • Resolució del programa plantejat, adequació necessitats públic / privat, qualitat i interès volumètric, definició dels espais, coneixement de dimensions apropiades, adequació a un context determinat, entre d'altres.
  • Diferents tipologies d'habitatge
  • Adequació dels programes i requeriments als diferents models d'habitatges: d'ús temporal, de caràcter unifamiliar, etc.
  • Integració del programa d'habitatge amb altres usos.
  • Caldrà saber desenvolupar també una bona i intel·ligent distribució en planta de l'edifici, així com en alçat (façana), seccions longitudinals i transversals, incloent possibles estratègies d'estalvi energètic en l'habitatge.
  • L'alumne haurà de saber transmetre la idea del projecte, explicar el concepte del seu projecte així com de la seva estructura i organització social i espacial tant en matèria de programa d'habitatge, circulacions, il·luminació, integració de l'entorn així com la correcta explicació de l'estratègia de organització del projecte.
  • L'alumne / a haurà finalment haver après a desenvolupar un projecte d'habitatge amb condicions culturals i socials especials, sent capaç d'abordar un programa complex que va més enllà de les tipologies estàndard, entenent que desenvolupar aquesta capacitat li permetrà respondre als requeriments canviants de la societat actual.

Continguts

PROGRAMACIÓ DEL CURS

El curs es desenvoluparà en funció d'aquest calendari, on es fixen les lliçons i les classes magistrals.

1ª entrega. Anàlisi, 2 d'octubre de 2020:

En la primera entrega de l'Anàlisi, es lliurarà amb caràcter col·lectiu de memòria i planimetria històrica del conjunt, maqueta col·lectiva. Aixecament fotogrametric del conjunt. Plantes, alçades i seccions longitudinals per la muralla i el carrer, escala 1: 100 del estat actual del conjunt. Plantes de l'evolució històrica del conjunt a intervenir.

2ª entrega. Projecte preliminar, 23 d'octubre de 2020: 

En la segona entrega del Projecte preliminar, es lliurarà amb caràcter individual, la memòria i planimetria històrica del conjunt, i justificació del programa a desenvolupar. Maqueta individual de la primera proposta. Aixecament fotogrametric del conjunt. Plantes, alçades i seccions a escala 1: 100 de la proposta inicial

3ª entrega. Projecte, 13 de novembre de 2020: 

En la tercera entrega del Projecte, es lliurarà amb caràcter individual, la memòria i planimetria històrica del conjunt, i justificació del programa a desenvolupar i de la proposta final d'intervenció en conjunt. La menoria serà una síntesi de l'evolució de les fases del projecte, així com una recopilació de les classes de teoria que els professors han impartit. Maqueta individual de la proposta final i fotografies de l'evolució de les tres fases. Aixecament fotogrametric del conjunt. Plantes, alçades i seccions a escala 1: 100 de la proposta final. Plantes del sistema constructiu i instal·lacions generals.

Panell vertical de 60x120 amb proposta i resum de la intervenció. Video de 2'on es realitza una síntesi del treball realitzat durant el curs.

Les tres lliuraments es realitzen mitjançant sistema digitalitzat i suport paper. En les bases de la documentació ha de constar; el nom de l'alumne i el professorat, el títol de l'assignatura, la data del document, així com la denominació de cada part de lliurament, Anàlisi, Projecte i Projecte.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat semipresencial (blended)



ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIESCRÈDITS ECTS
Classe expositiva
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,6
Classe participativa
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,6
Classe pràctica
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,65
Tutories
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,65
Estudi individuals o en grup
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 2,5

Bibliografia i recursos

Bibliografia per comentar: 

- Byung -Chul Han, 2015, La Salvación de lo Bello, Herder Editorial S.L., Barcelona. 
- Tanizaki, Junichiro , 1933, El Elogio de la Sombra, Ediciones siruela S.A. , (36ª Ed. 2016), Barcelona. 
- Carles Muro, 2016, Conversaciones con Enric Miralles, Editorial Gustavo Gili S.L., Barcelona. 

Bibliografia general:

- Domínguez Moreno, L. A., Sánchez González, D., Borja, J.(2014). Identidad y espacio público ampliando ámbitos y prácticas. Barcelona : Editorial Gedisa. 

-Dovey, K 1999, 2008, Framing Places. Mediating power in built form. - Evans, R 1997, Figures, Doors and Passages

- Fernández Alba, A. (1990). La metrópoli vacía: aurora y crepúsculo de la arquitectura en la ciudad moderna. Barcelona: Anthropos. 

- Hagan, S., (2015). Ecological urbanism: the nature of the city, London and New York: Routledge. 

- Koolhaass, R., traducción de Sáinz, A. (2014). Acerca de la ciudad. Barcelona, España: Editorial Gustavo Gili, SL. 

- Koolhaas, R., traducción de Sáinz, A. (2004). Delirio de Nueva York: un manifiesto retroactivo para Manhattan. Barcelona, España: Editorial Gustavo Gili, SL.

- Layuno Rosas, A. (2013). Las primeras “ciudades de la industria”: trazados urbanos, efectos territoriales y dimensión patrimonial. La experiencia de nuevo Baztán (Madrid). Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Vol. XVII, núm. 451. Universidad de Barcelona. 

- Lynch, K 1960, The Image of the City, Joint Center for Urban Studies MIT Press, Cambridge, MA. Versión Cast: traducción de Revol, E.L. (1998). La Imagen de la ciudad, Barcelona: G. Gili. 

- Maki, F 1962, Investigations in collective form, Washington University (Saint Louis, Mo.), School of Architecture. 

- Mostafavi, M., Doherty, G. (2014). Urbanismo ecológico. Volumen 3, Colaborar. Barcelona: Gustavo Gili. 

- Mumford, L 1961, The City in History. Its Origins, Its Transformations, And Its Prospects, Harcourt, Brace & World, New York. 

- Muntañola i Thornberg, J. (1978). Topos y logos. Barcelona: Kairó. 

- Norberg-Schulz, C 1971, Existence,Space and Architecture, Praeger Publishers. 

- Rocha, P. M. da., traducción de Pérez Mata, E. (2011). La ciudad es de todos. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos. 

- Rossi A., traducción de Ferrer Ferrer, J. M., Tarragó Cid, S. (1982). La arquitectura de la ciudad. Barcelona, España: Editorial Gustavo Gili.

Història Urbanística General de Barcelona:

- Garcia Espuche, A., Guàrdia Bassols, M. (1989). Canvis i permanències de l’herència espacial medieval: de la ciutat de la Ribera a la ciutat de la Rambla, en Historia urbana del Pla de Barcelona (Volum 2): actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona celebrat a l’Institut Municipal d’Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985. p. 9-57, Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d’Història. 

- Almerich, L. (1945). La Rambla de Barcelona: su historia urbana y sentimental. Barcelona: Ediciones Librería Millà. 

- Banks, P. (2005). El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII. Barcelona: Quaderns d’Història, 8. 

- Busquets i Grau, J. (2004). Barcelona: la construcción urbanística de una ciudad compacta. Barcelona: Ediciones del Serbal. 

- Vila, E. (2012). Breu història de la Rambla. Barcelona: Cercle de Lectors.

El Pla Cerdà i els Orígens de l'Eixample de Barcelona: 

- Busquets, J., Corminas, M. (2009). Cerdà i la Barcelona del futur: realitat versus projecte. Barcelona: CCCB. 

- Cerdà, I., Estapé, F., (1968). Teoría general de la urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales. 

- Magrinyà, F., Marzá, F., Feliu, R. (2009). Cerdà: 150 años de modernidad. Barcelona: ACTAR. 

- Serra Riera, E., Gómez, E., Jiménez, M. (2010). 12 tesis en relació al procés de formació de l’Eixample Cerdà de Barcelona. Barcelona: ETSAB.