Podries parlar-nos una mica de tu?

Vaig néixer a Castelló de la Plana. Des de molt petita he estat molt sensible i l’art ha estat important per a mi, ha estat el meu mitjà d’expressió. He anat formant-me en les diferents tècniques artístiques, aprenent i gaudint. Aquest estiu vaig acabar el Grau en Disseny d’Interiors i actualment estic cursant el Postgrau en Accessibilitat: Especialista en Disseny Universal a UIC Barcelona.

Com està sent la teva experiència cursant aquest Postgrau?

Està sent una formació excel·lent, molt àmplia i els professors són tots persones molt actives i especialistes en accessibilitat que coneixen totes les últimes actuacions i realitats des de diferents àmbits, a més de diferents territoris.

El teu Treball de Final de Grau, la Fourmilière, és un cohousing per a joves amb diversitat funcional. Com va sorgir la idea?

Sorgeix com una inquietud després de conèixer molts joves amb diversitat funcional en els ambients hospitalaris que jo per les meves diferents patologies també freqüento molt. Pateixen per nombroses barreres arquitectòniques, socials... i volia crear un espai que els procurés benestar i autonomia, partint d’una base d’escolta a l’usuari.

Què va ser el més difícil de crear aquest cohousing?

Les dimensions, és un espai molt gran i soc una persona molt perfeccionista i volia arribar als detalls de tot l’espai. També, voler cobrir les necessitats de tots o del nombre més gran d’usuaris és sempre complex ja que la diversitat és molt àmplia.

Quin va ser l’aprenentatge més gran?

La gran responsabilitat que és dissenyar, com afecta tant la vida de l’usuari, les seves activitats quotidianes... També, l’important que és l’empatia, escoltar bé les persones per a les quals dissenyem. Moltes vegades elles mateixes saben el que necessiten o el que no funciona.

Has rebut el premi del Col·legi de Dissenyadors d’Interiors de Catalunya (CODIC) pel teu TFG. Com t’has sentit en rebre aquest reconeixement?

Molt feliç que valorin la meva feina, però sobretot molt feliç de donar visibilitat a les diferents necessitats d’aquests usuaris joves, ja que a vegades són oblidats en la societat...

Quines barreres creus que hi ha encara avui dia en matèria d’accessibilitat?

Existeixen moltes barreres en tots els aspectes de la vida. Hi ha les més visibles i les que s’amaguen més i tenim gairebé tots integrades en la nostra manera de parlar, pensar i/o actuar. Jo encara continuo aprenent i coneixent barreres en aquest postgrau. Sens dubte el primer pas és reconèixer-les per poder avançar i buscar alternatives.

Què es necessitaria, al teu parer, per millorar la situació de persones amb diversitat funcional?

Crec que es necessita escoltar, es necessita empatia, no tot es comprèn ràpidament o fàcilment veient algú, no es pot jutjar ni interpretar a la lleugera. És molt àmplia la diversitat i crec que treballar des de diferents àmbits professionals junts també és molt interessant, això ho estem experimentant en el curs, fa falta una gran interdisciplinarietat per abastar de manera més àmplia la diversitat de necessitats. I és molt important ja que una actuació incorrecta aïlla l’individu, li dificulta la vida i li amplifica el patiment.

Què t’agradaria fer en el futur?

Encara no sé ben bé com, però m’agradaria molt poder col·laborar o cooperar dissenyant perquè la vida de les persones sigui més fàcil, m’agrada dir acompanyar la persona en la seva conquesta cap a la felicitat. Sempre he estat molt somiadora, però m’agradaria molt poder posar el meu gra de sorra per millorar la vida de les persones.