- Més vistos
- Darrera visualització
La Facultat de Dret de la UIC ha reunit experts per debatre sobre els límits jurídics de la IA i el seu impacte en els drets dels ciutadans en àmbits com la salut, el consum, l’Administració pública i la propietat intel·lectual, en el marc d’un projecte d’investigació becat per la Generalitat
Fins a quin punt ens protegeixen les lleis davant d’una màquina que decideix per nosaltres? Amb l’objectiu de respondre a aquesta pregunta, la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) ha acollit recentment la taula rodona “La regulació de la intel·ligència artificial: reptes per a l’ordenament jurídic català i espanyol”. L’esdeveniment ha servit per presentar els resultats d’un projecte d’investigació de la Facultat de Dret guardonat amb una beca del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de la Generalitat de Catalunya.
Organitzada pel professor de Dret Mercantil i investigador principal Marc Simón Altaba, la jornada ha posat sobre la taula com la tecnologia sacseja sectors tan creatius com el cultural. En l’àmbit de la propietat intel·lectual, ha advertit que el veritable “camp de batalla” no és de qui firma una obra generada amb IA, “sinó de la matèria primera utilitzada per entrenar els models”, i ha afegit que “durant anys, s’ha bolcat informació als servidors que estava protegida per drets d’autor i les empreses desenvolupadores d’aquesta tecnologia són incapaces d’explicar per què la IA crea els resultats que crea”.
L’impacte de la digitalització en el sector públic ha centrat les reflexions de Montserrat Nebrera, degana de la Facultat de Dret i professora de Dret Constitucional, i Juan José Guardia, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona. Nebrera ha subratllat que, tot i que la IA no és bona ni dolenta per si sola, cal vigilar de prop els riscos que suposa per a drets fonamentals com la intimitat o la tutela efectiva, entre d’altres. “La IA en l’àmbit de les administracions públiques hauria de tenir el seu propi compliance, que hauria de fer un humà”, ha defensat la degana, que ha finalitzat la seva intervenció dient que “una IA pública legítima ha de ser comprensible, revisable i responsable”.

Per la seva banda, Guardia ha alertat dels perills de l’anomenada “caixa negra” i de la imprevisibilitat dels algoritmes de la IA, basats en probabilitats estadístiques. Per tal de contrarestar aquesta incertesa, l’expert ha reclamat “aplicar el principi de reserva d’aplicació humana. És a dir, que el ciutadà tingui dret que el seu cas sigui supervisat per un humà i no per una màquina”.
En l’àmbit del consum, la professora de Dret Civil Maridalia Rodriguez ha posat el focus en com el disseny d’entorns digitals personalitzats amb intel·ligència artificial pot arribar a condicionar la voluntat d’un comprador sense que aquest se n'adoni. “La decisió la pren el comprador, però l’entorn s’ha construït perquè el client hi entri sense haver donat un consentiment exprés; i és aquí on radica el problema”, ha alertat Rodriguez.
Finalment, la vicedegana i professora de Dret Internacional Maria Mut ha traslladat el debat a l’àmbit sanitari amb l’ús dels anomenats “bessons digitals”. Mut ha advertit sobre els riscos de confiar cegament en simulacions computacionals per predir malalties en pacients de carn i ossos. “No podem confondre un pacient digital, que funciona dins d’un sistema matemàtic, amb un pacient real que no té per què comportar-se de la mateixa manera”, ha assenyalat, tot recordant que “el dret no s’ha de limitar a regular les dades que alimenten aquests models, sinó que també ha de vetllar pels drets dels pacients”.
La trobada ha reunit una vintena d’assistents entre alumnat, PDI, PAS, alumni i persones interessades en els desafiaments que planteja la intel·ligència artificial per al dret i l’ordenament jurídic.
