El Tribunal Constitucional ha dictat recentment una sentència que declara inconstitucionals diversos punts del Reial decret llei 3/2016. Aquesta decisió és fruit d’una recerca realitzada a UIC Barcelona, dirigida pel professor de la Facultat de Dret i director de la Càtedra d’Empresa Familiar Bosch i Aymerich, Jordi de Juan, els estudis del qual han establert les bases argumentals ara acollides pel Tribunal Constitucional. L’aplicació pràctica d’aquesta recerca jurídica va ser assumida pel mateix professor mitjançant la defensa jurídica d’aquest tema davant el Tribunal Constitucional.
El Tribunal ha considerat que les mesures fiscals adoptades, entre les quals es troben la limitació a les compensacions de pèrdues o a la deducció per doble imposició, i la reversió fiscal de cartera deteriorada en l’Impost de societats, vulneren l’article 86 de la Constitució, en la mesura en què la seva regulació per Decret llei afecta el deure de contribuir al sosteniment de la despesa pública. “Aquesta decisió suposa una garrotada per a les arques públiques, que els especialistes han xifrat amb un import de més de 5.000 milions d’euros en estalvi fiscal i devolucions”, afirma De Juan.
L’estudi sistemàtic sobre aquesta problemàtica fiscal, que ha donat lloc a la sentència, es deu a diversos articles científics publicats en revistes acadèmiques. Entre els quals destaca “La impermeabilización del Impuesto sobre Sociedades al Decreto-Ley: la dudosa constitucionalidad del Real Decreto-Ley 3/2016, de 2 de diciembre”, publicat en la revista Nueva Fiscalidad, i “La controvertida utilización del Decreto Ley en materia tributaria” , publicat en la Revista Española de Derecho Constitucional .
Davant d’aquesta decisió, el Dr. De Juan ha mostrat la seva satisfacció per la sentència, i és molt crític davant l’ús abusiu del Reial decret llei, perquè perverteix “el principi de legalitat tributària”. Així mateix, ha mostrat el seu rebuig a la limitació d’efectes presentats en la sentència, ja que considera que “manca de base legal en la nostra jurisdicció constitucional”.
“Aquesta resolució judicial és un bon paradigma de la col·laboració i diàleg que ha d’existir entre la universitat i la societat civil, entre recerca bàsica i recerca aplicada, en el qual la universitat investiga i la societat aplica la recerca liderada”, conclou l’expert.
