Universitat Internacional de Catalunya
Microbiologia Clínica
Altres llengües d'impartició: català, anglès
Professorat
Els dubtes es resoldran preferiblement abans o després de classe.
Contacte professors de l'assignatura:
Professor coordinador: Joan Marc Martínez Láinez (mlainez@uic.es)
Departament de Ciències Biomèdiques / Àrea Microbiologia
Professora Classes teòriques: Nuria Prim (nprim@uic.es)
Professora MCs: Judith Lucena (jclucena@uic.es)
Presentació
Després d’haver realitzat la introducció a l’ampli món de la microbiologia general, l’assignatura Microbiologia Clínica pretén aprofundir tant en els processos d’interacció entre els microorganismes i l’ésser humà com en les tècniques de diagnòstic microbiològic i en el control de la infecció, tot això emmarcat en un enfocament sindròmic de les malalties infeccioses.
L'assignatura contribueix als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030, especialment als ODS 3, 4, 9, 10, 12 i 17, mitjançant la promoció de la salut i el benestar (ODS 3), la garantia d'una educació de qualitat (ODS 4), el foment de la innovació científica i tecnològica (ODS 9), la reducció de desigualtats mitjançant l'accés equitatiu al coneixement (ODS 10), la promoció d'un ús responsable dels recursos en l'àmbit biomèdic (ODS 12) i l'impuls d'aliances científiques i acadèmiques per al progrés social (ODS 17).
Requisits previs
Es considera indispensable haver cursat l’assignatura Microbiologia (primer curs) i és important repassar i consolidar els conceptes generals apresos, ja que podrien ser avaluats al llarg de l’assignatura.. Es requereixen coneixements generals de biologia cel·lular i biologia molecular, anatomia, histologia i fisiologia.
Objectius
1. Explicar les característiques morfològiques, fisiològiques i els cicles biològics dels principals microorganismes causants de malalties en l’ésser humà, diferenciant patògens de comensals i descrivint la microbiota normal i les seves funcions fisiològiques.
2. Descriure els reservoris dels microorganismes i explicar les seves vies de transmissió.
3. Analitzar els mecanismes de patogenicitat i els factors de virulència que contribueixen a la capacitat patògena dels microorganismes.
4. Exposar la fisiopatologia de la infecció, explicant la relació agent patogen-hoste, ensenyant els mecanismes de defensa i definint el concepte d’oportunisme.
5. Presentar les principals síndromes clíniques associades als diferents agents etiològics.
6. Ensenyar les diferents tècniques microbiològiques per al diagnòstic etiològic de les malalties infeccioses, transmetent el coneixement sobre l’ús i el processament de mostres clíniques i l’estudi de la sensibilitat als antibiòtics.
7. Proporcionar les mesures bàsiques per a la prevenció i el control de les infeccions, descrivint els diferents antimicrobians, explicant els conceptes de resistència i definint la infecció nosocomial així com les tècniques per a l’estudi de brots.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CN11 - Identificar l’impacte de la microbiologia, la genètica i la bioquímica en la salut humana, així com les eines de diagnòstic emprades en cadascun dels àmbits de la salut.
- CP02 - Interpretar dades pràctiques o teòriques aplicant la metodologia científica mitjançant l’avaluació de situacions i resultats des d’un punt de vista crític i constructiu.
- CP05 - Aplicar els fonaments biològics en la recerca de solucions pràctiques a problemes en l’àmbit de la salut, seguint les normes ètiques i de rigor científic i respectant els drets fonamentals d’igualtat entre homes i dones, i la promoció dels drets humans i els valors propis d’una cultura de pau i de valors democràtics que inclouen el foment d’un llenguatge inclusiu, no discriminatori i lliure d’estereotips.
- HB05 - Interpretar el mecanisme d’acció dels principals fàrmacs i la seva capacitat per modificar l’activitat biològica.
- HB06 - Calcular la freqüència i distribució de les malalties, les causes i determinants d’aquestes, així com les intervencions necessàries per mantenir o restaurar la salut.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Al acabar el curs, l’alumnat ha de:
● Identificar els mecanismes de patogenicitat i els quadres clínics associats als principals patògens humans.
● Descriure les principals proves diagnòstiques de malalties infeccioses, i conèixer quines tècniques microbiològiques aplicar segons el context clínic.
● Identificar els reservoris i les vies de transmissió dels microorganismes d’interès mèdic, i conèixer les mesures bàsiques per a la prevenció i control de les infeccions.
● Analitzar l’estructura, el cicle vital i els mecanismes d’acció de bacteris, virus, fongs i paràsits rellevants, relacionant-los amb les seves manifestacions patològiques.
● Relacionar els diferents grups de microorganismes amb els síndromes infecciosos que causen, considerant factors de l’hoste, del microorganisme i l’entorn epidemiològic.
● Reconèixer el paper de la microbiota humana en la salut i la malaltia, diferenciant entre flora comensal, patògena i oportunista.
Continguts
El temari inclou els continguts fonamentals de la Microbiologia Clínica (Bacteriologia, Micologia, Virologia, Parasitologia). Les síndromes clíniques (bloc VI) s’ensenyaran de manera transversal i s’ampliaran en els mètodes del cas.
Bloc I. Introducció
Introducció a la Microbiologia Clínica. Microbiota humana. Microorganismes amb capacitat patògena per a l’ésser humà. Reservori i vies de transmissió. Relació hoste-paràsit. Mecanismes de patogenicitat microbiana i mecanismes de defensa. Diagnòstic microbiològic de les malalties infeccioses. Mesures de prevenció i control.
Bloc II. Bacteriologia
Bacteriologia clínica. Conceptes bàsics. Patogènesi i factors de virulència. Diagnòstic microbiològic. Antibiòtics.
Cocs grampositius en raïm. Staphylococcus aureus. Estafilococs coagulasa negativa.
Cocs grampositius en cadenes. Streptococcus pyogenes. Streptococcus agalactiae, Streptococcus pneumoniae, estreptococs del grup viridans. Enterococcus.
Cocs gramnegatius. Neisseria.
Bacils gramnegatius (part 1). Enterobacterales: enterobacteris patògens primaris i oportunistes.
Bacils gramnegatius (part 2). Pseudomonas aeruginosa i altres bacils gramnegatius no fermentadors. Bacils gramnegatius corbats (Campylobacter, Helicobacter i Vibrio). Bacils gramnegatius nutritivament exigents (Legionella, Brucella, Bordetella, Haemophilus).
Bacils grampositius. Bacteris corineformes. Corynebacterium diphteriae. Listeria monocytogenes. Lactobacillus. Bacils grampositius esporulats (Bacillus).
Bacteris anaerobis. Característiques generals. Bacteris anaerobis no esporulats. Bacteris anaerobis esporulats (Clostridium/Clostridioides).
Bacteris amb característiques especials. Bacils àcid-alcohol resistents (Mycobacterium), espiroquetes (Treponema, Borrelia i Leptospira), micoplasmes, clamídies i rickèttsies.
Bloc III. Micologia
Micologia clínica. Conceptes bàsics. Patogènesi. Classificació de les micosis. Diagnòstic microbiològic. Antifúngics.
Llevats causants d’infeccions oportunistes. Candida, Cryptococcus i altres.
Fongs filamentosos causants d’infeccions oportunistes. Fongs filamentosos superiors (Aspergillus) i inferiors (zigomicets).
Micosis cutànies i subcutànies. Dermatòfits, Sporothrix shenckii i altres.
Micosis sistèmiques causades per fongs dimòrfics. Histoplasma capsulatum i altres.
Bloc IV. Virologia
Virologia clínica. Conceptes bàsics. Transmissió. Acció patògena. Infeccions virals i agrupació sindròmica. Diagnòstic microbiològic. Antivírics.
Virus RNA sense embolcall. Picornavirus (Enterovirus i altres). Virus RNA causants d’enteritis (rotavirus, norovirus i altres).
Virus DNA sense embolcall. Adenovirus. Papillomavirus. Parvovirus.
Virus DNA amb embolcall. Herpesvirus. Altres virus DNA amb embolcall.
Virus RNA amb embolcall. Famílies Orthomyxoviridae i Paramyxoviridae. Altres virus RNA amb embolcall.
Virus de les hepatitis. Característiques dels diferents virus de l’hepatitis.
Més virus d’interès. Retrovirus (virus de la immunodeficiència humana). Arbovirus i altres.
Bloc V. Parasitologia
Parasitologia clínica. Conceptes bàsics. Classificació: protozous (amebes, flagel·lats, ciliats, apicomplexos) i helmints (platihelmints, nematodes). Cicles vitals. Patogènesi. Diagnòstic microbiològic. Prevenció i control.
Protozoosis. 1) Intestinals (Entamoeba histolytica, Giardia, Cryptosporidium); 2) genitals (Trichomonas); 3) sistèmiques (Trypanosoma, Leishmania, Plasmodium, Toxoplasma).
Helmintiasis. 1) Platihelmints (tènies, esquistosomes i altres); 2) Nematodes intestinals (Ascaris, Strongyloides i oxiürs); 3) Nematodes hemotissulars (filàries i Trichinella).
Bloc VI. Diagnòstic microbiològic dels síndromes infecciosos
Bacterièmia, fungèmia, sèpsia. Infeccions de pell i parts toves. Infeccions del sistema nerviós. Infeccions del tracte urinari. Enteritis. Infeccions respiratòries. Infeccions de transmissió sexual. Infeccions osteoarticulars. Infeccions polimicrobianes. Síndrome de la immunodeficiència adquirida. Hepatitis.
Mètodes del Cas
- Estudi de la sensibilitat als antimicrobians (antibiograma). Principals bacteris multiresistents. Control de la infecció nosocomial. Estudi d’un brot.
- Bacterièmia i sèpsia.
- Enteritis.
- Posada en comú de l’activitat de recapitulació.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
La metodologia i els recursos docents que emprarem en la present assignatura són els següents:
Classes magistrals (CM) (20 hores): exposició en dos blocs de 50 minuts (separats per un descans de 10 minuts). Les exposicions del tema teòric es realitzaran per part del professorat amb suport audiovisual. L’alumnat disposarà dels continguts amb anterioritat a través de la xarxa informàtica interna.
Casos clínics o mètodes del cas (MC) (8h hores): plantejament d’una situació real o imaginària amb la finalitat de revisar i discutir amb l’alumnat els principis bàsics del diagnòstic etiològic de les malalties infeccioses. L’alumnat treballa les preguntes formulades en grups reduïts o en interacció activa amb el professorat i posteriorment es discuteixen les respostes. El professorat intervé activament i, si cal, aporta nous coneixements.
Educació virtual (EV): material en línia ubicat a la plataforma Moodle que l’alumnat pot consultar des de qualsevol ordinador, a qualsevol hora, i que contribuirà a l’autoaprenentatge de conceptes relacionats amb l’assignatura. El material virtual forma part del contingut de l’assignatura i serà avaluat en l’examen final.
El conjunt de l’educació virtual engloba tant l'activitat al fòrum de l’assignatura com el material en línia abans esmentat .
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
Alumnat en primera convocatòria:
La nota final de l’assignatura es calcularà sumant les notes de:
- L’examen parcial tipus test, que determinarà el 15%.
- L’examen final que determinarà el 55 % del total de la nota final.
- La nota dels casos clínics: 20 %
- Participació a classe: 5 %
- Activitat grupal (recapitulació de conceptes): 5%
Alumnat en segona o convocatòria posterior:
La nota d’avaluació contínua es guardarà i es mantindrà amb els seus percentatges originals, tot i que l’alumnat podrà repetir l’assistència a les diferents metodologies i obtenir una nova nota sempre que ho desitgi.
Punts generals que cal tenir en compte sobre el sistema d’avaluació:
1) En l’examen final s’haurà d’obtenir un 5 de nota mínima per poder fer mitjana amb les altres notes. Per aprovar l’assignatura serà necessari obtenir una nota global igual o superior a 5 sobre 10.
2) L'examen parcial no lliberarà matèria per l'examen final. L'examen final avaluarà tota la matèria.
3) Els exàmens seran de tipus test amb quatre opcions de resposta, de les quals només una serà correcta. Les preguntes no contestades no sumaran ni restaran. Cada pregunta mal contestada restarà l’equivalent al 33 % del valor d’una de correctament contestada.
4) L'examen final inclourà també una o més preguntes curtes de desenvolupament a més a més de les preguntes tipus test. Són voluntàries i només es faran servir en dos casos especials: si la nota final és entre 4,7-5, permetent aprovar l’examen, o en el cas de decisió de l’alumnat amb matrícula d’honor.
5) L’assistència als mètodes del cas és obligatòria per optar al 20%. S’admet una falta justificada.
6) L’assistència a les classes teòriques no és obligatòria. Els assistents s’hauran de regir per les normes que indiqui el professorat. En cas de no arribar puntual, cal entrar en silenci sense molestar ni interrompre la classe.
7) Per participació a classe es considerarà respondre a les preguntes plantejades pel professorat. Part de la participació a les classes magistrals s’avaluarà a través d’un petit qüestionari (via Moodle); es requerirà la realització d’un 50% mínim de qüestionaris perquè la qualificació obtinguda en aquesta avaluació es consideri en la nota global.
8) L'activitat grupal és obligatòria. En aquesta activitat es busca que els alumnes siguin capaços de recapitular, deduir i integrar una sèrie de conceptes que s'hauran treballat transversalment al llarg de l'assignatura.
9) L’alumnat amb una participació activa i una actitud brillant pot optar al +10 % d’excel·lència (sobre el 100 % de la nota final).
10) Totes les parts de l’assignatura que no siguin l’examen final es consideraran com a avaluació contínua.
Bibliografia i recursos
Bibliografia
Prats G. Microbiología y Parasitología médicas. 2ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana.
2023.
Bibliografia addicional
Murray PR, Rossental KS, Pfaller MA. Microbiología médica. 9ª ed, Elsevier. 2021.
Mandell GL, Bennet JE, Dolin R. Enfermedades infecciosas: principios y práctica: Mandell,
Douglas y Bennett. 7ª ed. Elsevier. 2012.
Engleberg NC, DiRita VJ, Dermody TS. Schaechter's Mechanisms of Microbial Disease. 6th
ed., Wolters Kluwer Health. 2021.
Enllaços d’interès
Centers for disease control and prevention (www.cdc.gov)
American Society for Microbiology (www.asm.org)
Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica (https://seimc.org/ )
Període d'avaluació
- E1 14/01/2026 A08 14:00h
- E2 22/06/2026 A16 14:00h