Els nous hàbits de consum cultural condicionen la gestió de les arts escèniques en tota la seva cadena de valor: recerca i creació, producció, distribució, exhibició i recepció. Com a conseqüència, tots els agents que formen part del sector han de replantejar-se el seu paper, inclòs l'enfocament del que entenem per arts escèniques. Combinant una acurada selecció d'elements de teoria i metodologia amb la pràctica, coneixerem casos reals d'organitzacions i experiències referencials en el sector, entrant en els detalls en noves formes de gestió i considerant l'espai que aquests agents ocupen en l'ecosistema de les arts escèniques, permetent nosaltres per dur a terme una anàlisi crítica i transversal i obtenir una visió holística i global.

La indústria de la música es troba en una cruïlla. Els actors principals i l'estat de l'artista han canviat dràsticament en els últims anys. Mentre que l'educació musical i els esdeveniments específics de concerts en viu estan augmentant, la indústria discogràfica i els promotors i festivals tradicionals s'enfronten a una gran crisi. La indústria necessita redefinir el paper dels actors principals i detectar noves tendències i eines per gestionar aquest nou escenari.

Dins d'un entorn nacional i internacional que canvia ràpidament, el treball dels gestors culturals i artístics és cada vegada més complex i significatiu. Les indústries creatives estan creixent ràpidament i els patrons de treball cultural estan canviant. Les organitzacions culturals i els festivals es troben en un període de canvis fonamentals, generalitzats i de llarg termini; els gerents han de bregar amb una sèrie de demandes i desafiaments dramàtics, sovint contradictoris.