De la universitat al món
Universitat Internacional de Catalunya
Arrels del Desenvolupament
Arrels del Desenvolupament
3
15879
1
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: anglès
Altres llengües d'impartició: català, castellà,
Altres llengües d'impartició: català, castellà,
Professorat
L'horari d'atenció als estudiants serà els dimarts, de 11.00 a 12.00, de manera presencial o en línia. Cal confirmació prèvia per correu electrònic.
Presentació
Roots of Development és una assignatura fonamental del màster. Aborda una de les preguntes més significatives del món contemporani: què entenem per desenvolupament, per què algunes societats prosperen i d'altres no, i quins supòsits normatius i causals hi ha incrustats en qualsevol intervenció de cooperació o socioeconòmica.
Més que una història cronològica del pensament econòmic o un catàleg enciclopèdic de teories del desenvolupament, l'assignatura s'organitza al voltant d'un conjunt de dilemes persistents que continuen estructurant els debats contemporanis: creixement enfront de benestar i distribució; mercat enfront d'estat i comunitat; acumulació enfront de sostenibilitat; obertura enfront de protecció; i agència enfront d'estructura. El material històric i teòric —des dels economistes clàssics fins als treballs més recents sobre creixement, institucions, capacitats humanes, límits ecològics, coneixement tecnològic i la nova política industrial— s'introdueix com una genealogia d'aquests problemes vius, mai com a erudició per si mateixa.
L'assignatura és deliberadament plural i no ideològica: cada escola de pensament es presenta amb les seves aportacions i els seus punts cecs, i l'estudiant s'entrena a reconèixer quina teoria opera darrere de cada decisió pràctica i què deixa fora. Així, Roots of Development proporciona el marc conceptual sobre el qual construiran les assignatures més aplicades i professionalitzadores del programa.
Requisits previs
No es requereix cap requisit previ. L'assignatura està dissenyada per a estudiants de procedències acadèmiques heterogènies i no pressuposa formació prèvia en economia.
Objectius
L'estudiant serà capaç de:
1. Distingir les principals teories i corrents del desenvolupament (clàssica, de la modernització, estructuralista i de la dependència, institucionalista, de les capacitats humanes, ecològica i la nova política industrial), reconeixent-ne els supòsits causals i normatius.
2. Situar històricament cada teoria com una resposta a un dilema pràctic viu, i no com un punt en una cronologia d'autors.
3. Comprendre el paper del coneixement tecnològic i la innovació com a motors del creixement econòmic i del canvi estructural, i les seves implicacions per a les polítiques.
4. Interpretar críticament els principals indicadors de desenvolupament (PIB, IDH, pobresa, desigualtat i sostenibilitat), sabent què revela i què amaga cada mètrica.
5. Analitzar les implicacions pràctiques de cada enfocament per a casos reals de desenvolupament i cooperació, inclòs el paper de l'economia social.
6. Diagnosticar un problema de desenvolupament mal definit mobilitzant teories i dilemes, i defensar una posició argumentada, per escrit i oralment, davant d'audiències professionals.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- C100 - Diagnosticar les causes profundes de la desigualtat i aplicar marcs teòrics i empírics del desenvolupament.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
L'estudiant és capaç d'identificar i distingir les principals teories i pràctiques del desenvolupament que han sorgit al llarg de la història, juntament amb els supòsits que les sostenen i els encerts i les mancances de cadascuna.
L'estudiant és capaç de situar cada teoria com una resposta històricament situada a un dilema persistent del desenvolupament, i de reconèixer aquests dilemes operant en les decisions actuals de política i cooperació.
L'estudiant és capaç d'interpretar críticament els principals indicadors de desenvolupament, entenent què capta i què omet cada mesura.
L'estudiant ha desenvolupat una visió personal, crítica i plural sobre el desenvolupament, que és capaç de presentar i defensar, amb les seves fortaleses i febleses, oportunitats i amenaces.
L'estudiant és capaç de diagnosticar un problema concret de desenvolupament —mobilitzant les teories, els indicadors, els actors i les institucions adients— i de proposar una línia d'intervenció argumentada.
Continguts
L'assignatura s'imparteix en dotze sessions organitzades en cinc blocs i segueix una metodologia semiinvertida (vegeu Activitats d'ensenyament i aprenentatge).
Bloc 1. Què és el desenvolupament?
- Sessió 1. Què és el desenvolupament? Creixement, benestar i mesurament
- Sessió 2. Les arrels llargues del desenvolupament: cinc dilemes que mai no desapareixen
Bloc 2. Com es va teoritzar i perseguir el desenvolupament
- Sessió 3. El desenvolupament després de 1945: modernització, planificació i big push
- Sessió 4. Transformació estructural, productivitat i coneixement tecnològic
- Sessió 5. Estructuralisme i dependència
- Sessió 6. Globalització, comerç i espai de polítiques
Bloc 3. Estat, institucions i política industrial
- Sessió 7. Estat, institucions i governança
- Sessió 8. El retorn de la política industrial: innovació, clústers i especialització intel·ligent
Bloc 4. Distribució, capacitats i límits ecològics
- Sessió 9. Desigualtat, pobresa i inclusió
- Sessió 10. Sostenibilitat, límits ecològics i postcreixement
Bloc 5. Integració i avaluació
- Sessió 11. Discussió final: casos reals d'economia del desenvolupament
- Sessió 12. Examen: diagnòstic d'un cas de desenvolupament (amb apunts)
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'assignatura combina la classe magistral amb una metodologia d'aula semiinvertida: abans de cada parell de sessions, l'estudiant ha de llegir un text (o textos) i pot lliurar una nota de lectura breu; el temps d'aula combina després una exposició conceptual (50–60 min) amb un bloc de discussió del text i un tancament amb minicàs aplicat, debat estructurat o exercici de diagnòstic.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
D'acord amb la política de la universitat, l'assistència a classe és obligatòria: l'estudiant ha d'assistir a un mínim del 80% de les classes per poder superar l'assignatura.
En primera convocatòria, la qualificació de l'assignatura es calcula a partir de les tasques i les ponderacions següents:
Actitud i participació...................................................................................................... 10%
Notes de lectura............................................................................................................ 30%
Treball en grup i presentació........................................................................................... 25%
Examen final (basat en cas, amb apunts).......................................................................... 35%
Descripció de les tasques avaluades
- Actitud, participació i notes de lectura: participació informada en la discussió a classe, juntament amb notes de lectura breus de 300–500 paraules lliurades abans de la classe. IMPORTANT: l'ús d'IA és benvingut, però les notes de lectura han de reflectir coneixement real. Si es detecta una discrepància significativa entre el coneixement escrit i l'oral, la qualificació final es pot penalitzar severament.
- Treball en grup i presentació: diagnòstic estructurat d'un problema de desenvolupament aplicant els continguts de l'assignatura a un cas real triat pels estudiants —informe escrit de 1.800–2.000 paraules més una presentació de 15–20 minuts—, vinculat al taller integrador (Sessió 11).
- Examen final: prova amb apunts, basada en un cas o problema (Sessió 12), en què l'estudiant diagnostica un cas o problema de desenvolupament mobilitzant les teories, els indicadors i els dilemes de l'assignatura.
Criteris d'avaluació
Comprensió teòrica (ús correcte i no superficial dels marcs); aplicació (capacitat d'il·luminar un cas real, no només d'exposar teoria); pensament crític (reconeixement de supòsits, límits i efectes no desitjats); pluralisme i honestedat intel·lectual (consideració de posicions alternatives); i claredat i rigor en la comunicació escrita i oral.
Bibliografia i recursos
Bibliografia bàsica (manuals)
- Szirmai, A. (2015). Socio-Economic Development (2nd ed.). Cambridge University Press.
- Willis, K. (2021). Theories and Practices of Development (3rd ed.). Routledge.
Aquests dos manuals constitueixen la columna vertebral de l'assignatura i serveixen com a obres de consulta al llarg del curs: Szirmai ofereix un tractament comparat i no tècnic que combina economia, història econòmica, ciència política i sociologia, mentre que Willis cartografia les principals teories i pràctiques del desenvolupament en un format accessible.
Bibliografia complementària
Les lectures obligatòries de cada sessió —un article o capítol de llibre d'unes 20–30 pàgines, organitzades com a textos aparellats i sovint contraposats per al debat a classe— es prenen de les obres següents i es comparteixen a través del campus virtual.
Altres manuals i obres de consulta
- Giménez Esteban, G. (2017). Introducción al crecimiento económico y desarrollo. Pirámide.
- Peet, R. & Hartwick, E. (2015). Theories of Development: Contentions, Arguments, Alternatives (3rd ed.). Guilford Press.
- Perkins, D. H., Radelet, S., Lindauer, D. L. & Block, S. A. (2012). Economics of Development (7th ed.). W. W. Norton.
- Thirlwall, A. P. & Pacheco-López, P. (2017). Economics of Development: Theory and Evidence (10th ed.). Red Globe Press.
- Todaro, M. P. & Smith, S. C. Economic Development (latest edition). Pearson.
Monografies clau
- Acemoglu, D. & Robinson, J. A. (2012). Why Nations Fail. Crown.
- Aghion, P., Antonin, C. & Bunel, S. (2021). The Power of Creative Destruction. Harvard University Press.
- Chang, H.-J. (2002). Kicking Away the Ladder: Development Strategy in Historical Perspective. Anthem Press.
- Chang, H.-J. (2014). Economics: The User's Guide. Pelican.
- Foray, D. (2015). Smart Specialisation: Opportunities and Challenges for Regional Innovation Policy. Routledge.
- Hickel, J. (2020). Less is More: How Degrowth Will Save the World. William Heinemann.
- Hirschman, A. O. (1958). The Strategy of Economic Development. Yale University Press.
- Mazzucato, M. (2013). The Entrepreneurial State. Anthem Press.
- Milanovic, B. (2016). Global Inequality. Harvard University Press.
- Mokyr, J. (2016). A Culture of Growth: The Origins of the Modern Economy. Princeton University Press.
- Nussbaum, M. (2011). Creating Capabilities: The Human Development Approach. Harvard University Press.
- Ostrom, E. (1990). Governing the Commons. Cambridge University Press.
- Piketty, T. (2014). Capital in the Twenty-First Century. Harvard University Press.
- Prebisch, R. (1950). The Economic Development of Latin America and Its Principal Problems. United Nations / ECLAC.
- Raworth, K. (2017). Doughnut Economics. Random House.
- Rodrik, D. (2007). One Economics, Many Recipes: Globalization, Institutions, and Economic Growth. Princeton University Press.
- Rodrik, D. (2011). The Globalization Paradox. W. W. Norton.
- Sen, A. (1999). Development as Freedom. Oxford University Press.
Articles, documents de treball i informes
- Acemoglu, D., Johnson, S. & Robinson, J. A. (2001). 'The Colonial Origins of Comparative Development: An Empirical Investigation'. American Economic Review, 91(5), 1369–1401.
- Cherif, R. & Hasanov, F. (2019). 'The Return of the Policy That Shall Not Be Named: Principles of Industrial Policy'. IMF Working Paper 19/74.
- Juhász, R., Lane, N. & Rodrik, D. (2024). 'The New Economics of Industrial Policy'. Annual Review of Economics, 16, 213–242.
- Lewis, W. A. (1954). 'Economic Development with Unlimited Supplies of Labour'. The Manchester School, 22(2), 139–191.
- Rodrik, D. & Stiglitz, J. E. (2024). 'A New Growth Strategy for Developing Nations'. Working paper.
- Rosenstein-Rodan, P. (1943). 'Problems of Industrialisation of Eastern and South-Eastern Europe'. The Economic Journal, 53(210/211), 202–211.