Universitat Internacional de Catalunya

Taller Vertical 2

Taller Vertical 2
1
8090
3
Primer semestre
OB
Mòdul Projectual
Taller Vertical 2
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: anglès
En cas què l'alumne estigui matriculat en la línia anglesa s'impartirà la docència d'aquesta assignatura en aquest idioma.

Professorat

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


Ja fa 20 anys que es va fundar l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la UIC. Des del seu primer any, 1997, el Taller Vertical ha estat sempre un esdeveniment important i identificatiu de l'esperit de l'ESARQ-School of Architecture.

El Taller Vertical consisteix en un "workshop" d’ aproximadament deu dies de durada que es realitza a l'inici de cada curs i en què tots els alumnes d'1 º a 5 º de carrera es barregen formant equips amb l'objectiu de resoldre l'exercici proposat.

Tots els tallers han estat dirigits per arquitectes de prestigi internacional. Durant el taller la School of Architecture es converteix en laboratori d'arquitectura en què diversos equips de treball tracten de donar resposta a un mateix projecte.

És imprescindible la implicació total dels professors escollits, sent capaços de gestionar, organitzar i liderar el grup de treball. D'ells depèn, en gran part, el bon funcionament i rendiment del grup i la qualitat final de la proposta presentada.

Durant el Taller Vertical l'alumne aprèn a treballar en equip, a gestionar adequadament els temps i a optimitzar al màxim les seves habilitats i eines de treball. També s'estableix una competició "sana" entre els diferents equips de professors i alumnes.

La intenció de la junta directiva de l' escola és la d'instrumentalitzar el taller com a mitjà de comunicació i debat, amb el clar objectiu de donar resposta a un tema concret, generalment de caràcter social.

La School of Architecture ofereix la possibilitat de formar part del Taller a un nombre determinat d'estudiants d'arquitectura d'altres universitats i incentiva la creació de vincles i relacions universitat-empresa.

Objectius

Els objectius de la titulació que afecten especialment a aquesta matèria són:

Aptitud per crear projectes arquitectònics que satisfacin al seu torn les exigències estètiques i les tècniques;
Coneixement adequat de la història i de les teories de l'arquitectura, així com de les arts, tecnologia i ciències humanes relacionades;
Coneixement de les belles arts com a factor que pot influir en la qualitat de la concepció arquitectònica;
Coneixement adequat de l'urbanisme, la planificació i les tècniques aplicades en el procés de planificació;
Capacitat de comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l'escala humanes;
Capacitat de comprendre la professió d'arquitecte i la seva funció en la societat, en particular elaborant projectes que tinguin en compte els factors socials;
Coneixement dels mètodes d'investigació i preparació de projectes de construcció;
Comprensió dels problemes de la concepció estructural, de construcció i d'enginyeria vinculats amb els projectes d'edificis; i coneixement adequat del càlcul d'estructures en els seus diversos materials;
Coneixement adequat dels problemes físics i de les diferents tecnologies, així com de la funció dels edificis, de manera que es doti a aquests de condicions internes de comoditat i de protecció dels factors climàtics;
Capacitat de concepció per satisfer els requisits dels usuaris de l'edifici respectant els límits imposats pels factors pressupostaris i la normativa sobre construcció;
Coneixement adequat de les indústries, organitzacions, normatives i procediments per plasmar els projectes en edificis i per integrar els plànols en la planificació.

Competències

  • 34-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
  • 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
  • 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
  • 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
  • 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
  • 63 - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes arquitectònics i urbans adequats als nous temps.
  • 64 - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de cultura arquitectònica i urbana.
  • 65 - Aptitud per reconèixer les característiques de la contemporaneïtat i la llibertat en l'enteniment de l'arquitectura.
  • 68 - Aptitud per aplicar l'estètica i la teoria i història de les belles arts a l'arquitectura i l'urbanisme.
  • 69 - Aptitud per descobrir la dimensió crítica-cultural del rol de l'arquitecte.
  • 70 - Aptitud per comprendre les idees principals de textos complexos en llengua anglesa sobre temes tan concrets com abstractes, incloent-hi discussions tècniques en el camp de l'especialització professional de l'arquitectura.
  • 71 - Aptitud per expressar-se amb un grau de fluïdesa i espontaneïtat en llengua anglesa que fa possible la interacció habitual amb parlants nadius sense que comporti tensió per a cap dels interlocutors.
  • 72 - Aptitud per produir textos clars i detallats en llengua anglesa en una àmplia gamma de temes, especialment sobre arquitectura, i expressar un punt de vista en llengua anglesa sobre una qüestió, exposant els avantatges i els inconvenients de diverses opcions.
  • 73 - Coneixement adequat de la investigació, experimentació i innovació en l'arquitectura.
  • 74 - Coneixement adequat de les noves concepcions i pràctiques arquitectòniques.

Continguts

Els continguts d'aquesta matèria es disposen en línia amb aquests objectius, amb la finalitat de desenvolupar les corresponents competències (34-T, 35-T, 40, 48, 54, 63, 64, 65, 68, 69, 73 i 74) detallades més amunt, també en llengua anglesa (70, 71 i 72):
- Projectes arquitectònics i urbans adequats als nous temps.
- Cultura arquitectònica i urbana.
- Crítica arquitectònica.
- Característiques de contemporaneïtat i llibertat en l'enteniment de l'arquitectura.
- Aplicació de l'estètica i la teoria i història de les belles arts a l'arquitectura i l'urbanisme.
- Dimensió crític-cultural del rol de l'arquitecte en el seu projecte arquitectònic i urbà.
- Teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics en el projecte contemporani.
- Recerca, experimentació i innovació en l'arquitectura.
- Noves concepcions i pràctiques arquitectòniques.
Aquests 9 apartats són al seu torn els resultats d'aprenentatge a exigir a l'alumnat per a l'avaluació de les competències.

Per facilitar la introducció a l'àmbit, es convida a 2 conferenciants de reconegut prestigi, que parlaran sobre les seves experiències professionals en aquest àmbit.

Les propostes arquitectòniques seran mostrades mitjançant la construcció d'expositors transportables que seran la mostra final del projecte, poden albergar maquetes, plànols, fotografies, etc.

Cada expositor ha de contenir:

1. maqueta de la proposta a escala 1:20

2. Imatge representativa del projecte de 1 m².

3. Quatre panells de documentació tècnica i gràfica necessària per explicar el projecte (4m2). Tècnica i format lliure.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Serà un factor de valoració la manera com els professors impliquin l'alumnat.

Hauran fer-los partícips del projecte, permetent que siguin ells també imprescindibles tant en l'execució material com en la concepció intel·lectual en almenys algun factor del projecte.

Els professors seran molt probablement els desenvolupadors del projecte, però haurien de poder trobar eines perquè els alumnes aportin treball creatiu i no només treball físic. Un bon exemple seria dividir en subgrups que s'encarreguin de diferents tasques com: La concepció de l'expositor, execució de les diverses maquetes, disseny gràfic, audiovisuals, etc.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



1. Adequació a l'escenari escollit, sensibilitat a l'entorn.

2. Cost del projecte.

3. Viabilitat constructiva.

4. Qualitat arquitectònica.

5. Coherència entre la proposta i el disseny de l'expositor.

6. Qualitats espacials de l'expositor per explicar la proposta.

7. Aprenentatge i competències adquirides pels alumnes.

Bibliografia i recursos

Los Talleres Verticales realizados hasta el momento:

1. DATASCAPE WORKSHOP − Costa ibérica − the Façade. 

Dir. Winny Maas − MVRDV  (curso 1997-1998)

2. LITORAL: ANOTHER ENERGY

Dir. Duncan Lewis & Greenpeace (curso 1998-1999)

3. HUMAN CATASTROPHIES

Dir. Manel Gausa − Felipe Pich Aguilera − Médicos Sin fronteras (curso 1999-2000)

4. ARQUTECTURAS NUMÉRICAS − Nuevos modos de producción en la era digital. 

Dir. Bernard Cache − OBJECTILE PARIS (curso 2000-2001)

5. AGUA Y ARQUITECTURA 

Dir. Dennis Dollens + Ignasi Pérez Arnal − (con AGBAR) (curso 2001-2002)

6. THE ARCHITECTURE OF NON ORIENTABLE SURFACES

Dir. Karl Chu (curso 2002-2003)

7. BARCELONA SPEED AND FRICTION

Dir. Kas Oosterhuis (curso 2003-2004)

8. EUROPEAN SKYSCRAPERS

Dir. Josép Lluís Mateo (curso 2004-2005)

9. LIMINAL EVOLUTIONS

Dir. Mike Weinstock (curso 2005-2006)

10. BARCELONA − EMOTIONAL CITY 

Dir. Jonathan Sergison − Stehpen Bates (curso 2006-2007)

11. BARCELONETA

Dir. Jaume Valor − Jorge García de la Cámara (curso 2007-2008)

12. GAMES: Between strategy and tactics − Un juego en un lugar

Dir. Carlos Ferrater − Carme Pinós (curso 2008-2009)

13. OBJETOS VIVOS, JUEGOS SOCIALES

Dir. Emilio Tuñón ˘ Luis Moreno Mansilla (curso 2009-2010)

14. ARQUITECTURA DE EMERGENCIA

Dir. Vicenç Sarrablo − Jordi Roviras − Borja Ferrater − Judith Urbano (curso 2010-2011)

15. INDÚSTRIA + HABITABILIDAD

Dir. Vicenç Sarrablo − Juan Trias de Bes − Jordi Roviras − Borja Ferrater  (curso 2011-2012)

16. LUGARES DEL AGUA. FUENTES DE HORTA-GUINARDÓ.

Dir. Juan Domingo Santos - Vicenç Sarrablo - Jordi Roviras - Borja Ferrater (curso 2012-2013)

17. ARQUITECTURAS ESENCIALES

Dir. Alfons Puigarnau - Eugènia Balcells (curso 2013-2014)

18. WASHITECTURE: ARQUITECTURA DEL AGUA PARA ESCUELAS EN MARRUECOS 

Dir. Estel Ortega - Tomeu Ramis (curso 2014-2015)

19. URBANMAKING, PUBLIC SPACE ELEMENTS FOR INCLUSIÓN 

Dir. Raquel Colacios - Ivan Llach (curso 2015-2016)

20. “DOGGY BAG: LA REUTILITZACIÓ DELS RECURSOS CONDEMNATS”.  L’ACCIÓ HORITZONTAL “SUPERILLAPILOT”

Dir. Iñaki BAQUERO-Eva Damiá-Jaime Batlle (curso 2016-2017)

21. EXHIBITION SPACES

Dir. Manuel Arenas-María José Díez-Aitor Estévez-Marta Delgado-Sergi Viñals (curso 2017-2018)