Universitat Internacional de Catalunya

Història del Dret i de les Institucions

Història del Dret i de les Institucions
6
8445
1
Primer semestre
FB
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català

Professorat


Per a qualsevol consulta l'alumne es pot adreçar al professor i fer-ho directament, en persona o amb el correu e-mail, o bé, segons la complexitat del tema, fixar amb ell una hora de visita al seu despatx.

Presentació

El dret reflecteix l’evolució de les societats des dels seus orígens fins l’actualitat. I així en sí, també és un producte històric, i l’assignatura de la seva història té un paper introductori important, enllaça estudis secundaris i altres superiors, i ens introdueix en la terminologia jurídica específica.

Requisits previs

Tot i no existir uns requisits previs per a l'estudi de la disciplina, sí és aconsellable tenir uns coneixements històrics de Catalunya i Espanya i Europa en general, consultant llibres específics i generals sobre la seva evolució històrica, social, cultural i econòmica al llarg dels segles en els que l'assignatura se centra.

Objectius

Els objectius bàsics de l’assignatura d’història del dret i de les institucions són: explicar l’origen i l’evolució dels sistemes jurídics que regeixen a la península ibèrica i en els diferents pobles o unitats polítiques que hi sorgeixen (es tracta d’un període extens que va des del segle III aC (imperi romà) fins el segle XVIII dC.); i explicar la transformació político-jurídica de la Monarquia hispànica des del segle XVI fins el s. XVIII, conèixer l’expansió del dret castellà i la seva metamorfosi en dret espanyol, i entendre el procés constitucionalista i codificador del segle XIX amb la construcció d’Espanya i del dret espanyol fins la segona meitat del segle XX amb la II República i el règim franquista.

 

 

Competències

ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIES
Presentación en el aula de los conceptos y su aplicación práctica
01 14 18
Actividades en el aula para el seguimiento de los alumnos (individual y en grupo)
02 09
Estudio independiente del alumno
02 09 11 18
Trabajos individuales y en grupo
11 14 18
Actividades fuera del aula
01 09
SISTEMA D'AVALUACIÓ
Asistencia y participación en clase
Pruebas escritas
Tutorías
Exposición de trabajos

Resultats d'aprenentatge

1.        Haurà conegut el contingut i la naturalesa de la disciplina així com la metodologia científica i el seu desenvolupament en la historiografia i la literatura jurídica.

2.        Coneixerà i identificarà les fonts de creació i de manifestació del dret en els distints règims polítics que sorgeixen a la Península des del segle III a C al segle XV.

3.        Coneixerà, comprendrà i identificarà les distintes formes d'organització en l'àmbit governatiu, legislatiu i judicial fins el segle XX del regnes hispànics medievals, de la Monarquia hispànica del segle XVIII, i de l'Estat espanyol els segles XIX i XX.

4.        Haurà desenvolupat la capacitat de sintetitzar i analitzar la informació obtinguda de les classes presencials i del material complementari aportat pel professor.

5.        Haurà adquirit mitjans de comprensió lectora.

6.        Serà sensible a la promoció del respecte, la confiança i la cordialitat entre les persones i cultures.

7.        Haurà interioritzat la dimensió dels drets fonamentals per al reconeixement de la dignitat humana.

8.        Haurà adquirit habilitats per al aprenentatge autònom.

Continguts

A. Introducció: principis generals de la disciplina; mètode d'estudi; historiografia i literatura jurídica.

Tema 1. Qüestions preliminars. 1.1. El concepte d'història del dret. 1.2. El mètode d’estudi. 1.3. Historiografia jurídica hispànica.

B. Les fonts del dret en la Hispania romana, en el regne visigot i en els regnes hispànics medievals

Tema 2. Roma i Bizanci. 2.1. De la Roma primitiva a la Roma imperial. 2.2. Sistemes polítics i institucions. 2.3. Les fonts del dret romà. 2.4. La tradició oriental del dret romà: Justinià i el Corpus Iuris Civilis. 2.5. La romanització de la península ibèrica.

Tema 3. El poble visigot. 3.1. Els visigots i l’Imperi. 3.2. El Regne hispanovisigot. 3.3. El dret visigot. 3.4. El Liber Iudiciorum.

Tema 4. Sarraïns, cristians i jueus. 4.1. Els sarraïns. 4.2. Les comunitats cristianes i la pervivència del Liber Iudiciorum. 4.3. Els jueus i el seu dret.

Tema 5. El dret comú. 5.1. El dret comú. Orígens, difusió i evolució. 5.2. Les escoles.

Tema 6. El Principat de Catalunya. 6.1. La monarquia carolíngia. 6.2. La monarquia feudal catalana. 6.3. La repoblació cristiana. 6.4. Les noves fonts del dret. Els Usatges de Barcelona. 6.5. La recepció del dret comú a Catalunya. 6.6. El dret regi, el dret municipal i el dret senyorial. 6.7. El dret mercantil marítim. 6.8. La compilació del dret català.

Tema 7. La Corona de Castella. 7.1. La Corona de Lleó i Castella. 7.2. El dret municipal i el senyorial castellans. 7.3. El dret regi castellà. 7.4. El sistema de fonts del dret castellà. 7.5. Les recopilacions.

Tema 8. El País Basc i Navarra. 8.1. Els territoris bascos. 8.2. El Regne de Navarra.

Tema 9. El regne d’Aragó. 9.1 La conquesta i els primers Furs locals. 9.2 L’expansió territorial i el dret propi. 9.3 El dret general. 9.4 Culminació del procés. 9.5 La supressió de Furs i la Nova Planta.

Tema 10. El regne de València. 10.1 La conquesta i la població. 10.2 Els Furs. A) La concessió dels Furs. B) El text i les seves fonts.  C) El conflicte amb els Furs aragonesos. 10.3 Les institucions valencianes. 10.4 El sistema de fonts i la recopilació del dret valencià. A) El sistema de fonts. B) Les recopilacions del dret valencià. C) El sistema de prelació de fonts

Tema 11. El regne de Mallorca. 11.1 Mallorca i les illes Balears. 11.2 L’organització del regne. 11.3 La creació del dret. 11.4. Les fonts del dret mallorquí. A) Períodes en la història del dret mallorquí. B) Les fonts del dret mallorquí

C. Institucions de dret públic 

Tema 12. Les institucions polítiques i administratives de Catalunya. 12.1 Les institucions generals de la Corona d’Aragó. A) El monarca. B) La Reial Casa i Cort. C) La Cancelleria reial i el Consell d’Aragó i altres Consells de la Monarquia. D) La Governació General. E) La lloctinença general de la Corona d’Aragó. F) Les Corts Generals de la Corona. 12.2 Les institucions estamentals de Catalunya. A) L’estament eclesiàstic. B) L’estament nobiliari. C) L’estament general. D) Els marginats. 12.3 Les institucions règies de Catalunya. A) El lloctinent general i l’Administració virregnal. B) L’organització militar o de la defensa del país. C) L’ordre públic. D) L’administració financera. E) El portantveus del General Governador. F) Altres institucions. 12.4 El Municipi. A) Els òrgans de govern. B) Els oficials municipals. C) El funcionament dels òrgans de la Universitat. D) Les ordinacions i la potestat sancionadora dels Municipis. E) El finançament de la Universitat. 12.5 L’administració de justícia. A) La Reial Audiència. B) La justícia local. 12.6 La Cort General. A) Els Braços. B) Convocatòria de Corts. C) Celebració de Corts. 12.7 La Diputació del General. 12.8 El Parlament General.    

Tema 13. La monarquia borbònica. 13.1 La Guerra de Successió. Els Decrets de supressió de furs i de Nova Planta. 13.2 El dret reial. A) El nou dret reial. B) Les fonts del dret. C) La literatura jurídica. 13.3 El règim ministerial. 13.4 La divisió territorial i el Municipi. 13.5 L’administració de justícia. 13.6 Les relacions amb l'Església. 13.7 La hisenda pública. A) Corona de Castella. B) Corona d’Aragó. 13.8 L'exèrcit.

Tema 14. L’Estat constitucional. 14.1 La caiguda de l’Antic Règim i l'Estat constitucional liberal. A) La caiguda de l’Antic Règim. B) La consolidació liberal. 14.2 Les Constitucions espanyoles del s. XIX. A) L’Estatut de Baiona, de 1808. B) La Constitució de Càdis, de 1812. C) L’Estatut Reial, de 1834. D) La Constitució de 1837. E) La Constitució de 1845. F) La Constitució de 1869. G) La Constitució de 1876. 14.3 L'Estat constitucional democràtic i social: La Constitució de 1931. 14.4 El cap de l’Estat. A) El rei. B) El president. 14.5 Les Corts. 14.6 Els partits polítics. 14.7 L’organització ministerial. A) Els ministeris. B) El Consell de Ministres. 14.8 La divisió provincial. 14.9 Els governadors civils i les Diputacions. 14.10 El municipi constitucional. 14.11 L’administració de justícia. A) Els òrgans de justícia. B) El jurat. 14.12 Les relacions amb l’Església. 14.13 L’Hisenda pública. 14.14 L’exèrcit.

Tema 15. La codificació. 15.1 Consideracions prèvies. 15.2 Els precedents europeus. A) Prússia. B) Àustria. C) Baviera. 15.3 Els codis napoleònics. 15.4 La codificació espanyola. A) La codificació penal. B) La codificació mercantil. C) El dret processal. D) La codificació civil i els drets territorials.

Tema 16.Guerra Civil i franquisme. 16.1 La Guerra Civil. 16.2 L'Espanya republicana i l'Espanya nacionalista. 16.3 El franquisme i el nou règim polític. 16.4 El Regne d'Espanya i les Lleis fonamentals. 16.5 La democràcia orgànica.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



A. Metodologia a seguir en el desenvolupament de l'assignatura

- Lliçó magistral del professor

- Anàlisis de casos pràctics

- Consulta i resolució de dubtes 

- Exposició de treballs i pràctiques

- Aprenentatge autònom

- Recerca d'informació

- Elaboració de treballs

- Estudi individual

- Lliurament de pràctiques

- Lectura de llibres

- Lectura/comentari de textos

- Seminaris

- Tutories

B. Activitats formatives

- Presentació a l'aula dels conceptes i la seva aplicació pràctica

- Activitats a l'aula per al seguiment dels alumnes (individual i en grup)

- Estudi independent de l'alumne

- Treballs individuals i en grup

- Activitats fora de l'aula

ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIES
Presentación en el aula de los conceptos y su aplicación práctica
01 14 18
Actividades en el aula para el seguimiento de los alumnos (individual y en grupo)
02 09
Estudio independiente del alumno
02 09 11 18
Trabajos individuales y en grupo
11 14 18
Actividades fuera del aula
01 09

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Els sistemes d'avaluació són els següents: l'assistència i participació a classe, les proves escrites, la presentació dels treballs i la participació en altres activitats tutorials. I els criteris que s'aplicaran, ponderadament, són:

- Proves escrites, un 60% de la nota total. Es realitzaran fins a 4 exàmens parcials liberatoris: el primer amb els temes 2, 3, 4 i 5; el segon els 6, 7, 8 i 9; el tercer el 10; i el quart els 11, 12, 13 i 14

- La presentació de treballs i la participació en altres activitats tutorials, amb l'assistència i participació a classe un 40% del total. Les pràctiques consistiran: en un màxim de 4 comentaris de textos. Els treballs es presentaran escrits a màquina el dia que el professor indiqui de manera personal i individual (no per correu electrònic ni escrit a mà)

- La falta d'assistència a classe fins a deu absències sense justificar suposarà un punt menys a la nota que s'obtingui de l'aplicació dels criteris anteriors. Els alumnes signaran a la primera hora de classe, i abans de començar-la es passarà llista per comprovar les assistències.



Bibliografia i recursos

 

a) Bàsica:

  • Josep Serrano Daura, Història del Dret hispànic i de les seves institucions, 2ª ed., Barcelona: Duxelm Editorial, 2021.
  • Josep Serrano Daura, Història del Dret hispànic i de les seves institucions, Barcelona: Duxelm Editorial, 2015.
  • Josep Serrano Daura, Lliçons d'Història del Dret I, 2ª ed., Barcelona: Universitat Internacional de Catalunya, 2008.
  • Josep Serrano Daura, Lliçons d'Història del Dret II, Barcelona: Universitat Internacional de Catalunya, 2005.


b) Complementària:

  • Autors Diversos, Documents jurídics de la història de Catalunya, Barcelona: Departament de Justícia/Generalitat de Catalunya, 1991.
  • Raymond Carr, España 1808-2008, Madrid: Ariel Historia, 2009.
  • José Antonio Escudero, Curs d'Història del Dret. Fonts i Institucions polítícoadministratives, Alacant: Universitat d'Alacant, 2008.
  • Víctor Ferro Pomà, El dret públic català: les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, 2ª ed., Barcelona: Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2015.
  • Josep Maria Font Rius, 'Estudi introductori', Textos Jurídics Catalans, Lleis i Costums. IV/1. Constitucions de Catalunya/Edició facsímil de l’Incunable de 1495, Barcelona: Departament de Justícia/Generalitat de Catalunya, 1988.
  • Juan Iglesias, Derecho Romano, 18 ed., Barcelona: Sello Editorial, SL.,  2010.
  • Jesús Lalinde Abadía i Sixto Sánchez-Lauro, Derecho histórico de los pueblos hispánicos, Barcelona: Trialba, 2015.
  • Joan Miquel,Curso de Derecho Romano, Barcelona: PPU, 1987.
  • Tomàs de Montagut Estragués,Història del Dret espanyol, Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 1997.
  • José Sánchez-Arcilla Bernal, Una historia del derecho contemporáneo (s. XX), Madrid, 2021.
  • Josep Serrano Daura, Senyoriu i Municipi a la Catalunya Nova (s. XII-XIX), 2 vols., Barcelona: Fundació Noguera, 2000.
  • Josep Serrano Daura / Altres, Història del dret català, Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2001.
  • Santiago Sobrequés Vidal, Història de la producció del dret català fins al Decret de Nova Planta, Girona: Col.legi Universitari de Girona, 1978 (traducción castellana con el título: Historia General del Derecho Catalán hasta el siglo XVIII, Barcelona: PPU, 1989). 
  • Joaquín Tomás Villarroya, Breve historia del constitucionalismo español, Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 1997.
  • Antonio Torres del Moral, Constitucionalismo histórico español, Madrid: Ed. Átomo, 1991.