Dr. Valentí Fuster i Dr. Joaquín Navarro-Valls (2010)

El Patronat Universitari va aprovar el 6 de maig de 2010, a proposta de la Junta de Govern, el nomenament de doctor honoris causa de dues persones de reconegut prestigi internacional: el Dr. Valentí Fuster i el Dr. Joaquín Navarro-Valls.

El Dr. Fuster és un cardiòleg reconegut universalment tant per les seves aportacions científiques en aquest àmbit com per la preocupació que mostra per la salut de la població en general i, en particular, de la prevenció del risc cardiovascular. És també una persona amb una gran sensibilitat humanística que col·labora amb moltes institucions sense ànim de lucre que lluiten per un món millor.

El Dr. Joaquín Navarro-Valls, psiquiatre i periodista, va ser director de l’Oficina d’Informació de la Santa Seu entre 1984 i 2006, des de la qual es va distingir pel seu paper cabdal a fer arribar a tot el món els missatges del Sant Pare Joan Pau II, especialment al llarg de tota la seva trajectòria viatgera i en les situacions més crítiques o conflictives.

Valentí Fuster Carulla va néixer a Cardona (Catalunya, Espanya) el 20 de gener del 1943. Es va llicenciar i doctorar en Medicina per la Universitat de Barcelona i, els anys setanta, es va traslladar als Estats Units, on va passar diversos anys a la Clínica Mayo de Minnesota, primer com a resident i posteriorment com a professor de Medicina i especialista en Cardiologia.

El 1981 va arribar a l’Escola de Medicina del Centre Mèdic Mount Sinai de Nova York com a cap de Cardiologia. Del 1991 al 1994 va ser professor de Medicina amb la càtedra Mallinckrodt a l’Escola Mèdica de Harvard i cap de Cardiologia a l’Hospital General de Massachusetts.

Va tornar al Centre Mèdic Mount Sinai el 1994 com a director de l’Institut Cardiovascular Zena i Michael A. Wiener i del Centre de Salut Cardiovascular Marie-Josée i Henry R. Kravis i és actualment el director de la Unitat de Cardiologia del Mount Sinai.

És director general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars Carles III (CNIC) de Madrid, del qual fou president científic.

Entre els innombrables càrrecs distingits que ocupa destaquen:

• Expresident de l’Associació Americana del Cor (AHA).
• Expresident de l’Associació Mundial de Cardiologia (WHF).
• Membre de l’Institut de Medicina de l’Acadèmia Nacional de Ciències, on presideix el Comitè per a la Prevenció de l’Epidèmia Mundial de les Malalties Cardiovasculars.
• Exmembre del Consell Assessor de l’Institut Nacional del Cor, Pulmó i Sang (NHLBI).
• Expresident del Programa de Directors de Formació de Beques del Col·legi Americà de Cardiologia (ACC).
• Ha estat nomenat doctor honoris causa per 34 universitats de tot el món, entre les quals es troba la Universitat Internacional de Catalunya amb el nomenament el dia 6 de maig de 2010.
• Primer marquès de Fuster, títol nobiliari atorgat el 13 de maig de 2014 pel Rei Joan Carles I d’Espanya.

Algunes publicacions i distincions

Ha publicat més de 790 articles a Pubmed sobre malalties arterials coronàries, ateroesclerosi i trombosi, i s’ha convertit en l’editor en cap de dos dels llibres de text més importants sobre cardiologia: The Heart (‘El cor’) (anteriorment editat pel Dr. J. Willis Hurst) i Atherothrombosis and Coronary Artery Disease (‘Aterotrombosi i malalties arterials coronàries’) (amb el Dr. Eric Topol i la Dra. Elizabeth Nabel).

El Dr. Fuster ha estat nomenat director editorial de la revista Nature, que se centra en medicina cardiovascular (Nature Reviews, Cardiology, abril del 2009), és editor del nou AHA Guidelines and Scientific Statements Handbook (‘Manual d’exposicions científiques i directrius de l’AHA’) i és editor en cap del Journal of the American College of Cardiology (JACC), la principal font d’informació clínica en l’àmbit de la medicina cardiovascular i la publicació principal de l’American College of Cardiology.

Valentí Fuster és l’únic cardiòleg que ha rebut les dues màximes medalles d’or i els quatre màxims guardons de recerca de les quatre principals organitzacions cardiovasculars:

• Premi com a Investigador Distingit (Societat Interamericana de Cardiologia, 2005 i 2009).
• Premi Científic Andreas Gruntzig i Medalla d’Or (Societat Europea de Cardiologia, 1992 i 2007, respectivament).
• Medalla d’Or i Científic Distingit (Associació Americana del Cor, 2001 i 2003 respectivament).
• Premi com a Científic Distingit (Col·legi Americà de Cardiologia, 1993).

A més a més, ha rebut el Premi Lewis A. Conner Memorial de l’Associació Americana del Cor, el Premi James B. Herrick del Consell de Cardiologia Clínica de l’Associació Americana del Cor i el Premi Príncep d’Astúries 1996 de Ciència i Tecnologia (el màxim premi concedit a científics de parla hispana).

El 2008, va ser guardonat amb el Kurt Polzer de l’àrea cardiovascular de l’Acadèmia Europea de les Arts i les Ciències.

El març del 2009 va rebre el guardó de professor distingit del Col·legi Americà de Cardiologia i el juny va ser guardonat amb el Premi Internacional Arrigo Recordati per la seva tasca científica en el desenvolupament de la imatge cardiovascular.

Joaquín Navarro-Valls (Cartagena, Espanya, 16 de novembre de 1936 - Roma, Itàlia, 5 de juliol de 2017) va iniciar els estudis primaris a la Deutsche Schule i els estudis superiors a les facultats de Medicina de les universitats de Granada i Barcelona i de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Navarra. Becari en l’International Seminar de la Universitat de Harvard, EUA.

Va acabar els estudis de Medicina i Cirurgia amb excel·lent el 1961 i posteriorment va fer els cursos per al doctorat sobre el tema “Trastorns psiquiàtrics en els traumes cerebrals”. Va ser ajudant a la Facultat de Medicina i encarregat del Servei Policlínic en Patologia Mèdica. El 1968 va obtenir la Llicenciatura en Periodisme i el 1980, la Llicenciatura en Ciències de la Comunicació.

Va ser membre fundador i subdirector de la revista DIAGONAL (Barcelona). Corresponsal a l’estranger de Nuestro Tiempo. Des del 1979 al 1984 va ser corresponsal estranger per a Itàlia i la Mediterrània oriental (Egipte, Grècia, Israel, Algèria i Turquia) del diari ABC de Madrid. Com a enviat especial, va cobrir els països d’Àfrica Equatorial, el Japó i les Filipines.

Va ser membre del Consell Directiu de l’Associació de la Premsa Estrangera a Itàlia (1979), de la qual va ser elegit president el 1983 i el 1984.

Del 1984 al 2006 va ser director de l’Oficina d’Informació de la Santa Seu.

Va ser membre de la Delegació de la Santa Seu en les Conferències Internacionals de l’Organització de les Nacions Unides al Caire (1994), Copenhaguen (1995) Pequín (1995) i Istanbul (1996).

Va ser president del Consell d’Administració de la Fundació Maruzza Lefebvre d’Ovidio per a malalts oncològics terminals (1996-2001).

Va ser professor visitant a la Facultat de Comunicació Institucional de la P. Universitat de la Santa Creu de Roma des del 1996.

Va participar com a ponent i relator en congressos nacionals i internacionals de psiquiatria i en innombrables congressos sobre periodisme i tècniques de la comunicació.

Va ser president de l’Advisory Board de la Universitat Campus Biomèdic de Roma i president de la Fundació Telecom Itàlia.

Va publicar diversos llibres: La manipulación publicitaria, Barcelona 1970; La familia y el mundo actual, Barcelona 1976; La familia y la educación, Caracas, 1978; Fumata Blanca, Madrid 1978. El 2009 va publicar a Itàlia A passo d’uomo, ed. Mondadori, que va estar durant onze setmanes en la llista dels best-sellers, en la secció d’assaig.

Parlava espanyol, anglès, francès i italià.

Entre els diversos reconeixements i premis rebuts hi figuren els següents:

• Premi C. Peña de Medicina, per oposició, 1962.
• Premi periodístic Leader d’Opinione, 1980.
• Premi Gargano, 1984.
• Premi Calàbria per al periodisme estranger, 1984.
• Premi Laurel 1985, Associació de la Premsa, Múrcia.
• Premi Ischia per al periodisme internacional, 1985.
• Premi Comunicador de l’Any, Telecom, Itàlia, 1997.
• Premi internacional Maia, Itàlia, 1999.
• Premi Gran Crisol, Espanya, 2000.
• Premi Penna d’Oro 2005, Itàlia, 2005.
• Premi Saint Vincent di Giornalismo, Itàlia, 2005.
• Premi Ernest Hemingway, Europa, Itàlia, 2005.
• Premi Barocco, Itàlia, 2005;
• Premi Val di Sole, Itàlia, 2005;
• Premi Liberal alla Carrera, Itàlia, 2005;
• Premi Capri San Michele de periodisme, Itàlia, 2005;
• Premi Internacional Giuseppe Sciacca, de comunicació, Itàlia, 2005;
• Premi Luka Brajnovic, Espanya, 2005.
• Premi Internacional Giorgio La Pira de la pau, de la cultura i la solidaritat, Itàlia, 2005.
• Premi Capo Circeo per l’amistat italoalemanya, Itàlia, 2005.
• Premi UCSI per a la comunicació, Itàlia, 2005.
• Premi Sirmione Catullo alla carriera, Itàlia, 2006. 

Distincions internacionals:

• Grosse Silberne Ehrenzeichen fur Verdiente um die Rdepublik Orterreich, Àustria, 1987.
• Commander of the Order of the Polar Star, Suècia, 1992.
• Gran Oficial de l’Orde Bernardo O’Higgins, República de Xile, 1993.
• Gran Oficial al Mèrit de la República Italiana, 1993;
• Gran Creu de l’Orde Nacional al Mèrit, Paraguai, 1995;
• Gran Creu de l’Orde al Mèrit Civil, Espanya, 1997;
• Gran Oficial de l’Orde del Llibertador San Martín, Argentina, 1997.
• Cavaller i Gran Creu de l’Orde de Sant Gregori el Gran, Ciutat del Vaticà, 2003.
• Gran Creu d’Isabel la Catòlica, Espanya, 2003.
• Creu amb Estrella, Orde del Mèrit de la República de Polònia, 2006.