Universitat Internacional de Catalunya

Geografia

Geografia
4
10073
3
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: anglès

Professorat

Presentació

Darrere de cada conflicte armat o disputa diplomàtica hi ha interessos creuats, pugnes de poder i equilibris estratègics que condicionen el rumb del món. Aquesta assignatura analitza els principals focus de tensió geopolítica actual -des de guerres obertes fins a disputes tecnològiques- amb una atenció especial al paper de la Unió Europea ia l'impacte global dels grans actors internacionals.

A través de sis blocs temàtics, el curs aborda els conflictes, els actors i els interessos en joc, promovent l'anàlisi crítica, el contrast de narratives i l'ús rigorós de dades i fonts. L'objectiu és dotar l'estudiant d'eines per contextualitzar els esdeveniments globals i aplicar-los a la pràctica periodística amb perspectiva.

Requisits previs

No se'n demanen

Objectius

L'objectiu de "Geopolítica" és proporcionar a l'estudiant eines d'anàlisi crítica per entendre els principals conflictes i dinàmiques internacionals del present. A partir de l'estudi de casos, es busca identificar actors, causes i conseqüències, amb una atenció especial al paper de la Unió Europea ia les tensions entre potències globals. L'assignatura promou una mirada autònoma i crítica que permeti contextualitzar l'actualitat internacional i aplicar-la a la feina periodística.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 02 CG - Capacitat per aprendre i actuar autònoma i responsablement
  • 04 CG - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 08 CG - Capacitat de reflexió i memorització
  • 10 CG - Coneixement i domini de repertoris bibliogràfics
  • 11 CG - Coneixement i domini dels diferents recursos de recerca
  • 18 CE - Capacitat per detectar fets noticiables
  • 34 CE - Coneixement i domini d'aspectes vinculats a la geografia física, humana i social de l'ésser humà
  • 42 CE - Capacitat d'integrar les aportacions de l'entorn

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

En finalitzar l'assignatura, l'estudiant serà capaç de:

  • Analitzar els principals conflictes internacionals actuals identificant actors, orígens, causes i conseqüències.
  • Avaluar el paper de la Unió Europea i altres potències globals en la configuració de l'ordre internacional.
  • Contrastar narratives i representacions mediàtiques sobre la política global.
  • Aplicar marcs conceptuals de la geopolítica a lanàlisi periodística de lactualitat.
  • Desenvolupar una mirada crítica i transversal que permeti contextualitzar fenòmens internacionals en diferents àmbits de la informació.

Continguts

Bloc I. Política americana: mites i realitats

  • Mites i veritats del sistema polític estatunidenc, laboratori de tendències globals
  • Del somni americà a l’hegemonia blanca: raça, immigració i desigualtat
  • Polarització i política de la identitat: del domèstic a l’internacional
  • EEUU i les guerres: d’Iraq i l’Afganistan, a Ucraïna i Gaza

Bloc II. Ucraïna, Rússia i el nou est europeu

  • Orígens del conflicte a Ucraïna: de l’URSS a Crimea
  • Estratègia exterior de Rússia i resposta dels EEUU, la UE i l’OTAN
  • Impactes globals: energia, seguretat alimentària, ciberseguretat i desinformació
  • Nova Guerra Freda o reestructuració dels blocs?

Bloc III. Gaza i Orient Mitjà

  • Orígens del conflicte palestí-israelià i marcs de legitimació
  • Paper geoestratègic d’Israel i la seva relació amb els EEUU i la UE
  • Repercussions regionals: l’Iran, Egipte i països del Golf
  • Representacions als mitjans de comunicació i construcció de narratives

Bloc IV. Àsia i competència multipolar

  • Xina i la rivalitat estratègica a l’Indo-Pacífic: defensa, tecnologia i aliances
  • Índia com a potència emergent: interessos regionals i ambicions globals
  • Turquia entre Orient i Occident: ambigüitat estratègica i projecció regional
  • Geopolítica tecnològica: dels mòbils als cotxes, fins als microxips

Bloc V. Amèrica Llatina i poder global

  • Llegat colonial: cultures desaparegudes i desigualtat estructural en les relacions internacionals
  • Presència de la Xina, els EEUU i la UE a Amèrica Llatina: cooperació, comerç i influència
  • Dinàmiques migratòries i control fronterer com a eix de política exterior
  • Representacions mediàtiques i disputes per la narrativa del Sud global

Bloc VI. Àfrica a l’agenda internacional

  • Àfrica, el mapa perfecte: delineació i fragmentació d’un continent
  • El tauler estratègic africà: seguretat, recursos naturals i noves aliances
  • Iniciatives pròpies: integració regional, panafricanisme i diplomàcia continental
  • Disputa d’influències: Xina, Rússia, els EEUU, Europa i nous actors al continent

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 1,8

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



PRIMERA CONVOCATÒRIA
  • 40% examen
  • 40% projecte (20% part escrita + 20% presentació oral)
  • 10% proves sobre actualitat
  • 10% participació a classe
      SEGÜENTS CONVOCATÒRIES
- Examen 80 % - Exposició 20 %       CUESTIONS GENERALS - És necessari assistir a un 80% de les classes per a poder presentar-se a la primera convocatòria.
- S'observarà rigorosament la normativa de la Facultat en relació a l'ortografia i el plagi
  • 1 punt menys per cada falta ortogràfica (treball)
  • 0,5 menys per falta ortogràfica (examen)

Bibliografia i recursos

  • Timothy Snyder (2019). El camino hacia la no libertad. Barcelona: Galaxia Gutenberg.
  • Rashid Khalidi (2021). La guerra de los cien años contra Palestina. Madrid: Capitán Swing.
  • Fareed Zakaria (2009). El mundo después de Estados Unidos. Barcelona: Paidós.
  • Achille Mbembe (2016). Crítica de la razón negra. Barcelona: NED Ediciones.
  • Jorge Castañeda (2010). América Latina y el mundo: De la economía política al consenso de Washington. México: Random House Mondadori.