Universitat Internacional de Catalunya

Medicina Conductual

Medicina Conductual
3
14511
4
Primer semestre
op
OPTATIVITAT
OPTATIVITAT
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català, anglès

Professorat


L'alumne podrà contactar amb els professors de l'equip docent via mail i concretar una tutoria presencial o telemàtica en cas necessari.

 

Presentació

Aquesta assignatura proporciona el futur psicòleg clínic els principis bàsics necessaris per conèixer el seu possible paper dins de l'àmbit hospitalari, així com la relació entre els factors psicològics i diferents malalties, definint els diferents camps d'intervenció al llarg de el cicle vital.

 

Requisits previs

Disposar dels coneixements necessaris tant de psicopatologia com d'intervenció psicològica infantil i juvenil i d'adults.

 

Objectius

• Conèixer la relació entre factors psicològics, la salut i el procés de malaltia al llarg de el cicle vital.

• Conèixer els termes de el camp i les seves diferències: medicina conductual, programes d'enllaç, interconsulta de psicologia clínica ...

• Disposar de les nocions bàsiques i necessàries per a coordinar-se amb els serveis assistencials hospitalaris i per a la relació amb el pacient.

• Familiaritzar-se amb els principals programes de tractament de psicologia clínica a nivell hospitalari infantil i juvenil i en adults.

• Integrar coneixements adquirits prèviament en altres assignatures, així com en les pràctiques.

• Avaluació crítica de les limitacions i beneficis d'aquests programes d'intervenció.

Competències

  • CB02 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació de una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se mitjançant l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d’estudi.
  • CB03 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica.
  • CB04 - Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • CB05 - Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia.
  • CG01 - Capacitat de pensament crític i creatiu, i capacitat per indagar i adoptar un enfocament científic i ètic en els diferents àmbits de la professió.
  • CG02 - Realitzar judicis i valoracions crítiques argumentades en el procés de presa de decisions.
  • CG03 - Llegir de manera crítica i argumentada la bibliografia científica, valorar la seva procedència, situar-la dins d’un marc epistemològic, i identificar i contrastar les seves aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
  • CG04 - Capacitat per respectar i fer respectar el codi deontològic i actuar de manera ètica en les activitats relacionades amb l’actuació professional.
  • CG05 - Comprendre les limitacions de la perspectiva de l’anàlisi psicològica del comportament humà i tenir capacitat per incorporar aportacions conceptuals i tècniques de l’anàlisi pròpies d’altres disciplines.
  • CG06 - Mostrar flexibilitat, respecte i discreció en l’ús de les dades que afecten a les persones, grups o organitzacions.
  • CG07 - Capacitat per adaptar-se a l’entorn, la tasca o el context, afrontar noves tasques i responsabilitats, i generar processos de canvi.
  • CG08 - Capacitat per interpretar el contingut i l’abast de la informació rebuda o demandada, oralment o per escrit, i el tractament que cal donar-li segons la naturalesa del fet que es tracti.
  • CG09 - Integrar els coneixements i avanços de la psicologia en l’actuació professional.
  • CG10 - Ser sensible a les necessitats i expectatives dels altres.
  • CG11 - Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat multicultural.
  • CG12 - Aconseguir les condicions necessàries per a una comunicació efectiva i una bona relació d’ajuda i suport.
  • CG13 - Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i la comunicació per a diverses finalitats.
  • CT01 - Capacitat d’organització i planificació
  • CT02 - Capacitat per la resolució de problemes
  • CT03 - Capacitat d’anàlisi i síntesi
  • CT04 - Capacitat de treballar en equip
  • CT05 - Raonar i avaluar les situacions i resultats des d’un punt de vista crític i constructiu.
  • CT06 - Capacitat de desenvolupar habilitats en les relacions interpersonals
  • CT07 - Capacitat de portar a terme un aprenentatge autònom

Resultats d'aprenentatge

  • Adquirir el coneixement teòric necessari per a realitzar psicoeducació a pacients ingressats.
  • Poder planificar un pla de tractament coordinat amb altres professionals sanitaris.
  • Conèixer quins aspectes conductuals i cognitius s'han de canviar per millorar el procés de malaltia.
  • Saber quins programes d'intervenció psicològica es poden implantar i / o portar a terme en l'àmbit hospitalari.

Continguts

Bloc contingut general assignatura:

• Presentació assignatura.
• Introducció a la relació entre factors psicològics i salut.
• Medicina conductual (Behavioral medicine) de què estem parlant?
• Impacte econòmic de la intervenció psicològica: ¿despesa o estalvi en salut?
• Anàlisi Funcional i disseny d'intervenció en l'àmbit hospitalari.

Bloc contingut específic perinatal i prematuritat:

• Perinatal.
• Prematuritat.

Bloc contingut específic Medicina Conductual / Interconsulta Infantojuvenil:

• General interconsulta infantojuvenil & Trastorn mental a pacient infato-juvenil que ingressa en altres especialitats.
• Asma i altres malalties respiratòries.
• Dolor (infantil i adults).
• Diabetis Mellitus.
• Atenció a l'pacient renal.

Bloc contingut específic Medicina Conductual / Interconsulta Adults:

• Intervenció de l'psicòleg en procés de trasplantament.
• Medicina Conductual aplicada en pacients oncològics.
• Hipertensió arterial i malaltia cardiovascular: Intervenció i prevenció.
• Línies futures que es plantegen en la literatura / Conclusions.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Serà l'escenari on l'estudiant realitzarà el treball personal. L'estudiant elaborarà treballs en les diferents assignatures on reflectirà la seva experiència d'aprenentatge autònom. L'estudiant també es prepararà per a un aprenentatge al llarg de la vida en aprendre a fer servir materials didàctics de forma autònoma i a utilitzar recursos multimèdia. Serà l'escenari per desenvolupar les habilitats d'autoregulació de l'aprenentatge i autogestió del temps. Sessió expositiva i explicativa dels continguts per part del professor. Aquesta metodologia d'aprenentatge permet la utilització de mitjans audiovisuals com a suport a l'explicació dels continguts. L'alumne pot interactuar o participar activament. Desenvolupament de debats i discussions en gran o petit grup que afavoreixin el sentit i judici crític. S'afavoreix la participació i la iniciativa, la realització de preguntes constructives i la presentació de nous problemes que promoguin el pensament crític. Relació personalitzada entre tutor i alumne, on s'atén, facilita i orienta a l'estudiant en el procés formatiu. Mitjançant el model o l'orientació tutorial es promou l'autoreflexió i l'orientació a la millora i el desenvolupament personal i professional. Amb el treball individual, a través de l'estudi, la cerca d'informació, el processament de les dades i la interiorització l'alumne pot consolidar el seu aprenentatge.

 

La classe magistral serà l'escenari per aprendre i utilitzar la terminologia i estructures lingüístiques relacionades amb l'àmbit d'estudi, per practicar i desenvolupar destreses de comunicació oral i escrita i per familiaritzar-se amb bibliografia i material didàctic de suport per a una major integració dels continguts de les matèries. L'estudi de casos és una tècnica d'aprenentatge en la qual el subjecte s'enfronta a la descripció d'una situació específica que planteja un problema, que ha de ser comprès, valorat i resolt per un grup de persones a través d'un procés de discussió. L'estudi de casos es realitza generalment a través de treball en grup que fomenta la participació de l'alumne, desenvolupant el seu esperit crític. Addicionalment prepara a l'alumne per a la presa de decisions, ensenyant-li a defensar els seus arguments i a contrastar-los amb les opinions de la resta del grup. Lectura de textos dirigits amb l'objecte d'accedir al pensament crític, el qual compleix un paper fonamental en la formació de ciutadans conscients i responsables. Activitat no presencial, en aquesta activitat l'estudiant realitza una labor de sedimentació i repòs del coneixement, necessari sempre abans de realitzar una tasca nova. Activitat no presencial, en aquesta activitat l'estudiant realitza exercicis de forma autònoma, sense la presència del professor. En aquesta fase apareixen sempre més dubtes, però al no tenir l'opció de preguntar immediatament es produeix un esforç addicional per part de l'alumne.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Es farà avaluació continuada: El 50% de la nota seran 5 treballs escrits (puntuat sobre 1 punt cada treball). El 50% restant serà un examen tipus tests.

Per superar l'assignatura cal tenir aprovat amb un 5 l'examen.

Per a la segona convocatòria es mantindrà la nota de lavaluació continuada, i es realitzarà un nou examen tipus test.

Per aprovar l'assignatura cal com a mínim un 5 de nota final.

En cas de repetir l‟assignatura no es manté la nota de l‟avaluació continuada, havent de repetir l‟any següent els treballs.

"L'avaluació respectarà sempre la normativa general establerta al Grau".

 

L'assistència activa de l'alumne a la classe mostra el grau d'implicació com a mostra d'interès i la seva interacció amb el professor i amb la resta de companys. Prova individual escrita que reuneix els aspectes més generals i rellevants de la matèria a avaluar. Avaluaran la capacitat dels estudiants d'escoltar i entendre les idees principals dels continguts impartits, així com la seva capacitat d'entendre bibliografia i literatura específica a la seva àrea d'estudi, avaluant, així mateix, la terminologia corresponent. D'altra banda, les proves escrites també avaluaran el contingut impartit sobre conceptes específics de les diferents matèries del títol. S'estructuraran a través d'exàmens parcials i/o finals, exercicis finals, qüestionaris on-line i anàlisis d'articles científics.

Bibliografia i recursos

General

 

Ahijado, Z.; Alonso, R.; Avellón, M.; Bacelar, K.; Báez, M.; Barriocanal, E.;... & Uría, T. (2016). Revista Cuadernos de Psiquiatría y Psicoterapia del Niño y del Adolescente Número 62. Madrid: Sociedad Española de Psiquiatría y Psicoterapia del niño y del adolescente.

Amigo, I. (2012). Manual de Psicología de la Salud. Madrid: Ediciones Pirámide

Gastaminza, X. A., & Rubio, B. (2014). La interconsulta y la psiquiatría de enlace en Pediatría. Madrid: Editorial Selene

Manuel, J., Riquelme, A. & Quiles, O. (2019). Intervención psicológica en hospitalización infantil. 2ª Edición actualizada. FOCAD ISSN 1989-3906

Pérez Álvarez, M. (2018). Guía de tratamientos psicológicos eficaces II. Madrid: Ediciones Pirámide

Vallejo, P. (2012). Manual de Terapia de conducta. Volumen II. Madrid: Dykinson S.L.

Wicks-Nelson, R. (2010). Psicopatología del niño y del adolescente. Madrid: Esdiciones Pirámide

 

 

Prematuritat i salut mental perinatal

 

Cuéllar, F. I. & Valle, T. M. (2017). Programa de atención psicológica en neonatología: experiencia del Hospital Clínico San Carlos de Madrid. Revista Clínica Contemporánea, 8, e28, 1-12. https://doi.org/10.5093/cc2017a18

García-Esteve, L. & Valdés, M. (2016). Manual de Psiquiatría Perinatal. Guía para el Manejo de los Trastornos Mentales durante el Embarazo, Posparto y Lactancia. Editorial Médica Panamericana S.A.

González, S. F. (2009). Nacer de nuevo: La crianza de los niños prematuros: La relación temprana y el apego. Cuadernos de Psiquiatría y Psicoterapia del niño y del adolescente, 2009; 48, 61-80. crianza-ninos-prematuros-gonzalez-serrano.pdf 

González, S. F. (2010). Nacer de nuevo: la crianza de los niños prematuros: aspectos evolutivos. Atención y acompañamiento al bebé y la familia. Cuadernos de Psiquiatría y Psicoterapia del niño y del adolescente, 133.

Organización Mundial de La Salud (2004). Guía Método Madre Canguro. Guía. Organización Mundial de la Salud. http://whqlibdoc.who.int/publications/2004/9243590359.pdf?ua=1

Stern, D. N. (1997). La constelación maternal. La psicoterapia en las relaciones entre padres e hijos. Barcelona: Paidós.

Valle, M.; Mateos, R. & Gutiez, P. (2012). Niños de Alto Riesgo al Nacimiento: Aspectos de Prevención. Atención Temprana Neonatal y Programas de Seguimiento en Niños Prematuros. Psicología Educativa,18, 135 143. https://doi.org/10.5093/ed2012a14

Izzedin-Bouquet de Durán, R. (2011). El papel del psicólogo en el servicio de neonatología. Revista Perinatología y reproducción humana25(3), 188-190.

 

Hipertensió arterial i malaltia cardiovascular: Intervenció i prevenció

 

Pérez-Álvarez, M., Fernández-Hermida, J. R., Fernández-Rodríguez, C., & Amigo-Vázquez, I. (2003). Capítulo 3. Guia de tratamientos psicológicos eficaces en los trastornos cardiovasculares. En Guia de tratamientos psicologicos eficaces. Psicologia De La Salud: Vol. II (1.a ed., pp. 93–113). Ediciones Pirámide.

Amigo-Vázquez, I. (Ed.). (2015). Capítulo III. Enfermedades crónicas: prevención y tratamiento. Enfermedades cardiovasculares. En Manual de Psicología de la Salud (2a Edición ed., pp. 181 - 191). Ediciones Pirámide.

 

Atenció a l'pacient amb Diabetis Mellitus

 

Alderete, C., Arroyo, C. & Villarruel, M. B. (2014). Medicina Conductual en Pediatría. En Reynoso, L. & Becerra, A.L. (Coord), Medicina Conductual: Teoría y Práctica (1.a ed., pp. 296–298). Hermosilla: Qartuppi.

Anguiano, S. (2014). El tratamiento de la Diabetes Mellitus tipo 2 en el campo de la Medicina Conductual. En Reynoso, L. & Becerra, A.L. (Coord), Medicina Conductual: Teoría y Práctica (1.a ed., pp. 147–163). Hermosilla: Qartuppi.

Comeche, M.I. & Domingo, L. (2016). Enfermedades crónicas en la infància: Asma bronquial y diabetis infantojuvenil. En Comeche, M.I. & Vallejo, M.A., Manual de Terapia de Conducta en la Infancia (3ª Edición, 605-629). Madrid: Dykinson.

Gil, J. & Ybarra, J. J. (2003). Guía de tratamientos psicológicos eficaces en diabetes. En Pérez, M.; Fernández, J. R.; Fernández, C. & Amigo, I. (Coords), Guía de tratamientos psicológicos eficaces II. Psicología de la salud (215-242). Madrid: Pirámide.

 

Atenció a l'pacient renal

 

Alderete, C., Arroyo, C. & Villarruel, M.B. (2014). Medicina Conductual en Pediatría. En Reynoso, L. & Becerra, A.L. (Coord), Medicina Conductual: Teoría y Práctica (1.a ed., pp. 296–298). Hermosilla: Qartuppi.

Fernández, C., & Melgosa, M. (2014). Enfermedad renal crónica en la infancia. Diagnóstico y tratamiento. Protoc diagn ter pediatr1, 385–401.

Torales, J. & Villalba, J. (2018) Aspectos psicosociales y psicopatológicos en niños y adolescentes con trasplante renal. En Florentín de Merech, L., Flores, J. & Ferraris, J. Guía de Trasplante Renal Pediátrico (507-514). 1ª ed. Asunción: EFACIM.

Vázquez, M. I. & Reynoso, L. (2014) El especialista en Medicina Conductual y la atención al enfermo renal. En Reynoso, L. & Becerra, A.L. (Coord), Medicina Conductual: Teoría y Práctica (1.a ed., 193–211). Hermosilla:Qartuppi.

Vidal, E. M. (2003). Intervención psicológica en pacientes con insuficiencia renal crónica. En E. Remor, P. Arranz y S. Ulla (Eds.), El psicólogo en el ámbito hospitalario (395–419). Biblioteca de Psicología. Desclée De Brower.

 

Intervenció de l'psicòleg en procés de trasplantament

 

Martínez, G. (2003). La intervención del psicólogo en el proceso de trasplante. En E. Remor, P. Arranz y S. Ulla (Eds.), El psicólogo en el ámbito hospitalario (371-393). Bilbao: Desclée de Brouwer.

Vázquez, M.I. & Reynoso, L. (2014) El especialista en Medicina Conductual y la atención al enfermo renal. En Reynoso, L. & Becerra, A.L. (Coord), Medicina Conductual: Teoría y Práctica (1.a ed., 193–211). Hermosilla:Qartuppi.

 

Línies futures / Conclusions

Buscemi, J., Bennett, G. G., Gorin, S. S., Pagoto, S. L., Sallis, J. F., Wilson, D. K., & Fitzgibbon, M. L. (2017). A 6-year update of the health policy and advocacy priorities of the Society of Behavioral Medicine. Translational Behavioral Medicine7(4), 903–911. https://doi.org/10.1007/s13142-017-0507-z

Dekker, J., Amitami, M., Berman, A. H., Brown, H., Cleal, B., Figueiras, M. J., Finney Rutten, L. J., Fors, E. A., Griva, K., Gu, J., Keyworth, C., Kleinstäuber, M., Lahmann, C., Lau, J. T. F., Leplow, B., Li, L., Malmberg Gavelin, H., Mewes, R., Mo, P. K. H., . . . Nater, U. M. (2020). Definition and Characteristics of Behavioral Medicine, and Main Tasks and Goals of the International Society of Behavioral Medicine—an International Delphi Study. International Journal of Behavioral Medicine28(3), 268–276. https://doi.org/10.1007/s12529-020-09928-y

Dekker, J., Stauder, A., & Penedo, F. J. (2017). Proposal for an Update of the Definition and Scope of Behavioral Medicine. International Journal of Behavioral Medicine24(1), 1–4. https://doi.org/10.1007/s12529-016-9610-7

Freedland, K. E. (2019). The Behavioral Medicine Research Council: Its origins, mission, and methods. Health Psychology38(4), 277–289. https://doi.org/10.1037/hea0000731

Gorin, S.S., Davis C. L. (2020). Implementing Behavioral Medicine in a Lifestyle Medicine Practice. In Mechanick J.I., Kushner R.F. (eds) Creating a Lifestyle Medicine Center. Springer, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-030-48088-2_15

Període d'avaluació

E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria:
  • E1 10/01/2023 I3 08:00h

Material didàctic