Universitat Internacional de Catalunya

Medicina Familiar i Comunitària

Medicina Familiar i Comunitària
3
9386
4
Segon semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Professorat


L’alumnat pot consultar dubtes al professorat al final de cada classe. Fora d’aquest horari, cal sol·licitar cita prèvia per correu electrònic:

Dr. Emilio Gené: emgene@uic.es

Dra Maria Luz Olmedo: mlolmedo@uic.es

Dr Rafael Azagra: razagra@uic.es

Dra Marta Pascual: mpascual@uic.es

Dr Jaume Motos: jmotos@uic.es

Dra Isabel Faura: ifaura@uic.es

Dra judith Vila: 

Dra Laia Menero:

Presentació

La Conferencia Internacional d’Alma-Ata realitzada en Kazajistán al 1978 va definir l’Atenció Primària de Salut com “L’assistència essencial, basada en mètodes i tecnologies pràctics, científicament fundats i socialment acceptables, posada a l’abast de tots els individus i famílies de la comunitat, mitjançant la seva plena participació i a un cost que la comunitat i el país puguin suportar, en totes i cada una de las etapes del seu desenvolupament, amb un esperit d’autoresponsabilitat i autodeterminació. Representa el primer nivell de contacte dels individus, la família i la comunitat amb el Sistema Nacional de Salud, portant el més a prop possible l’atenció de salut al lloc a on resideixen i treballen les persones i constitueix el primer element d’un procés permanent d’assistència sanitària”.

 

Així, la medicina de família es va iniciar a Espanya com especialitat en 1978 amb l’objectiu d’abordar de manera eficaç e integral els problemes de salut individuals i comunitaris des de la perspectiva biopsicosocial.

 

Les àrees competencials del metge de família son cinc:

1. Competències essencials: comunicació, raonament clínic, gestió de l’atenció i bioètica.

2. Competències en l’atenció a l’individu

3. Competències en l’atenció a la família

4. Competències en l’atenció a la comunitat

5. Formació continuada e investigació.

 

La medicina de família és en definitiva, una especialitat horitzontal a diferència de les especialitats hospitalàries que són verticals. Aquest fet, significa un canvi en el concepte de la cura mèdica passant d'una atenció distant, puntual i concreta cap a una altra més propera, continuada i integral.

Requisits previs

No existeixen requisits previs específics

Objectius

1. Conèixer les estratègies del Metge de Família davant els problemes de salut més prevalents i urgents en Atenció Primària amb una orientació els més pràctica possible i tenint present l'ús racional dels recursos disponibles.

 

2. Ressaltar el paper de l'Atenció primària com a porta d'entrada del pacient al sistema sanitari i el paper del Metge de Família com a responsable del pacient dins del sistema sanitari.

 

3. Establir un equilibri docent i assistencial entre el model biològic centrat en la malaltia i basat en l'atenció hospitalària i el model biopsicosocial centrat en el pacient i la família i basat en l'Atenció Primària de Salut.

Competències

  • 01 - Reconèixer els elements essencials de la professió mèdica, incloent-hi els principis ètics, les responsabilitats legals i l'exercici professional centrat en el pacient.
  • 06 - Desenvolupar la pràctica professional amb relació a altres professionals de la salut i adquirir habilitats de treball en equip.
  • 12 - Comprendre els fonaments d'acció, indicacions i eficàcia de les intervencions terapèutiques, d'acord amb l'evidència científica disponible.
  • 13 - Obtenir i elaborar una història clínica que contingui tota la informació que sigui rellevant.
  • 15 - Tenir capacitat per elaborar un judici diagnòstic inicial i establir una estratègia diagnòstica raonada.
  • 19 - Plantejar i proposar les mesures preventives adequades a cada situació clínica.
  • 20 - Adquirir experiència clínica adequada en institucions hospitalàries, centres de salut o altres institucions sanitàries, sota supervisió, així com coneixements bàsics de gestió clínica centrada en el pacient i utilització adequada de proves, medicaments i altres recursos del sistema sanitari.
  • 21 - Escoltar amb atenció, obtenir i sintetitzar informació pertinent sobre els problemes que afligeixen el malalt, i comprendre el contingut d'aquesta informació.
  • 22 - Redactar i mantenir històries clíniques i altres registres mèdics que siguin comprensibles per a terceres persones adaptats als protocols i a les necessitats d'informació.
  • 23 - Comunicar-se de manera efectiva i clara, tant de forma oral com escrita, amb els pacients, els familiars, els mitjans de comunicació i altres professionals.
  • 24 - Establir una bona comunicació interpersonal que doni capacitat de dirigir-se amb eficiència i empatia als pacients, familiars, mitjans de comunicació i altres professionals.
  • 25 - Reconèixer els factors determinants de la salut en la població, tant els genètics com els dependents del sexe i estil de vida, els demogràfics, ambientals, socials, econòmics, psicològics i culturals.
  • 26 - Assumir el seu paper en les accions de prevenció i protecció davant de malalties, lesions o accidents, i en el manteniment i promoció de la salut, tant individual com col·lectiva.
  • 31 - Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d'informació clínica i biomèdica per obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica i sanitària.

Resultats d'aprenentatge

RESULTATS GENERALS D'APRENENTATGE

1. És capaç de realitzar una bona anamnesi de la patologia prevalent i urgent d'Atenció primària que permeti orientar el procés diagnòstic i terapèutic amb una utilització racional dels recursos disponibles.

 

2. És capaç de redactar una història clínica o un informe d'assistència que permeti comunicar-se amb la resta de professionals tant sanitaris i com de la societat.

 

3. És capaç d'identificar les situacions que són tributàries de prevenció de la malaltia i de promoció de la salut identificant el paper de l'individu i de la família.

 

4. És capaç de comunicar-se de forma efectiva amb el pacient i la seva família, amb la resta de professionals implicats en el procés assistencial i amb l'Equip d'Atenció Primària.

 

RESULTATS ESPECÍFICS D'APRENENTAGE

1. Identifica el paper del metge de Família i de l'Equip d'Atenció Primària com a responsable del pacient dins del sistema sanitari sent els referents més propers i de confiança per als pacients en el primer nivell assistencial.

 

2. Valora el pacient com a responsable de la presa de decisions sobre la seva salut i sobre l'assistència sanitària rebuda en Atenció primària.

3. Coneix els diferents professionals que componen l'Equip d'Atenció Primària, les seves funcions i la relació entre ells.

 

4. Identifica els diferents models de relació entre Atenció primària i Atenció especialitzada i altres organismes de la societat civil (sociosanitari) del nostre país i s'integra en ells.

 

5. Coneix el paper de l'Equip d'Atenció Primària en la prevenció, curació i rehabilitació de la malaltia tant a nivell individual com familiar.

 

6. Coneix les diferències existents respecte als recursos sanitaris disponibles en els diferents Centre d'Atenció Primària i s'adapta a ells.

 

7. Reconeix el paper del metge com a gestor de la consulta i del consum de recursos sanitaris.

 

8. Reconeix, valora i accepta que la presa de decisions clíniques es realitza en un context probabilístic i d’incertesa.

Continguts


  1. Presentació. Medicina Familiar i Comunitària en el grau de Medicina a Espanya. Medicina Familiar i Comunitària a la UIC: Objectius, competències i resultats d’aprenentatge. Aspectes organitzatius i logístics de l’assignatura de Medicina Familiar i Comunitària. Avaluació final.


  1. Antecedents i desenvolupament històric. Model bio-psico-social. Perfil del metge de família. Concepte de salut i de malaltia.

  1. Composició, funcions, activitats i organització. Capacitat resolutiva de cada tipus de professional. Elements d'incentivació, motivació i creixement personal. Història clínica informatitzada (e-CAP) i Història Clínica Compartida a Catalunya (HC3). El paper de la infermera en l'equip. Protocols de l'ICS per a la resolució de les visites de demanda espontània per part d'infermeria. Unitats docents multiprofessionals: Infermeria Familiar i Comunitària. Qualitat i seguretat clínica en Atenció Primària.

  1. Atenció a la patologia prevalent en atenció primària. Del signe i / o símptoma al judici diagnòstic inicial, al diagnòstic diferencial, a l'estratègia diagnòstica raonada i al pronòstic. Prescripció del tractament més adequat, valorant el potencial benefici i els possibles efectes secundaris assumits. Coordinació entre nivells assistencials: Models de coordinació.

  1. Atenció a la patologia crònica prevalent atesa en atenció primària. Prescripció farmacològica, exploracions complementàries i control per l'equip d'atenció primària.

  1. Identificació de persones en risc d’exclusió social i de distòcia familiar. Atenció al pacient discapacitat i al pacient immigrant.

  1. Característiques de la comunicació oral i escrita en àmbit científic i clínic. Particularitats front als mitjans de comunicació.

  1. Tècniques d’entrevista clínica. Recomanacions per l’entrevista clínica. Comunicació amb el pacient i la família.

  1. Activitats de prevenció i de promoció de la salut a l’Atenció primària: Mesures farmacològiques i altres mesures que afavoreixin un canvi en l’estil de vida. Factors de risc cardiovascular: Hipertensió arterial, Diabetis mellitus, dislipèmia, obesitat, tabac.

  1. Activitats de prevenció i de promoció de la salut a l’Atenció primària: Mesures farmacològiques i altres mesures que afavoreixin un canvi en l’estil de vida. Mètodes de cribatge de càncer a l’Atenció primària: Mama, colon, pròstata, coll d’uter. Alcoholisme i drogodependències. Vacunacions.

  1. Incapacitat Laboral Transitòria. Cobertura socio-laboral en malalties cròniques: invalidesa permanent y minusvalideses.


  1. Gestió del temps i de l'agenda del metge de família. L'Equip d'Atenció Primària com a porta d'entrada al sistema sanitari. El metge de família com a gestor dels recursos sanitaris disponibles. Informació al pacient i seguiment en l'atenció de patologies infreqüents, assessorament davant la demanda d'intervenció estètica. Sistemes d'informació. Registre i avaluació. Protocols, guies clíniques i trajectòries.

  1. El procés d’envelliment. La decisió de limitació de l’esforç terapèutic. El pacient terminal mèdic i oncològic. Morir a domicili i acompanyament a la família en el procés de mort. Certificat de defunció.

  1. Ús de fàrmacs en Atenció primària. Farmacologia i risc terapèutic. Ús racional del medicament. Control de tractaments de llarga durada i compliment perllongat. Relació amb la indústria farmacèutica.

  1. Importància i particularitats de la investigació en Atenció primària. Comitès d'ètica i investigació clínica. Normativa dels estudis observacionals. Llei orgànica de protecció de dades aplicada a la investigació clínica en Atenció primària.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



La classe magistral és l'escenari en què un professor transmet el coneixement en una aula a tot el grup d'alumnes. El format, però, permet la introducció d'activitats en grups reduïts dins l'aula i el desplegament d'estratègies que fomenten la participació activa dels estudiants.

 

El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics o propis de la professió. Són activitats grupals que es resolen amb la participació activa del professor després de la deliberació dels estudiants. 

 

El laboratori d'habilitats és una àrea en la qual l'estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física sobre la base de maniquins, robots i també pacients simulats i malalts reals. Es realitzen amb grups reduïts. Els laboratoris d'habilitats seran presencials.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



a) Assistència: l’assistència a les classes es recomanable i l’assistència als dos laboratoris d’habilitats serà indispensable per poder aprovar l’assignatura.

b) Examen test: serà un examen de respostes múltiples. Preguntes test amb quatre possibilitats de resposta i només una serà correcta. Es penalitzaran les respostes errònies (35%).

c) Preguntes curtes: es realitzarà un examen de preguntes curtes sobre els continguts de l'assignatura (30%).

d) Comunicació oral i escrita: Els alumnes hauran de presentar un treball escrit i fer una defensa oral del seu treball. Treballaran per grups de 6-7 alumnes. La presentació oral la farà un representant del grup. La nota serà la mateixa per tot el grup (25%).

e) Avaluació contínua: es faran exàmens parcials durant les classes de l’assignatura

 

Criteris per aprovar l’assignatura:

* Assistència als dos laboratoris d’habilitats. Control de signatures

* Aprovar per separat l’examen test, el desenvolupament d’un tema i la presentació de comunicacions per poder fer la mitjana de les tres notes.

 

Àrea de coneixement avaluada

%

% mínim

1. Avaluació teòrica de coneixements:

Examen test

35%

17,5%

Preguntes curtes

30%

15%

2. Comunicació oral i escrita.

Presentació de comunicacions en grups de sis alumnes.

25%

12,5%

3. Avaluació continua

Exàmens parcials

10%

 

 

 

       

 Consideracions addicionals curs 2022_2023

1. En cas de no assistència a alguna de les activitats obligatòries a l’assignatura per causa de confinament o infecció per SARS COV-2 o per una causa de força major, serà el coordinador de l’assignatura qui pactarà amb els alumnes implicats les activitats idònies per l’assoliment de les competències.

 

2. Els exàmens de l’assignatura tindran la durada estipulada pel coordinador de l’assignatura. Pel bon desenvolupament de la prova, no es podrà abandonar l’aula abans de que el temps s’hagi acabat. Si un alumne acaba abans del temps establert haurà de romandre assegut fins que acabi el temps assignat per la realització de l’examen.

 

3. L’examen parcial constarà de dues parts: preguntes de resposta múltiple i preguntes curtes. Cada una de les parts s’avaluarà per separat i tindrà un valor del 5% sobre la nota final. 

 

4. En cas de que un alumne/a no pugui presentar-se a l’examen parcial per causa de confinament o infecció per SARS COV-2, l’examen no es podrà fer des del domicili. El percentatge de la nota final atribuïble a l’examen parcial (10%) es repartirà proporcionalment entre el valor de l’examen final de preguntes curtes i preguntes de resposta múltiple.

 

5. Els exàmens finals, tant en primera convocatòria com en segona convocatòria començaran a l’hora establerta. En cas de que un alumne arribi una vegada que l’examen ja hagi començat no podrà realitzar l’examen a no ser que el coordinador de l’assignatura consideri el motiu com una causa de força major. En cap cas l’alumne disposarà de mes temps per realitzar l’examen.


Segona convocatòria:

En cas que l’alumne no superi l’assignatura en la primera convocatòria, segons els motiu de la no superació l’actitud serà una o altre.

En cas de suspendre una de les avaluacions que conformen la nota final, haurà de repetir només aquella prova i se li guardarà la valoració obtinguda a les altres proves.

La qualificació màxima en segona convocatòria serà de Notable 7,5 (excepte en casos de malaltia justificada en que es podrà arribar a l’Excel·lent 9).

 

Bibliografia i recursos

Bibliografía

1. Martín Zurro A, Cano Pérez JF. Atención Primaria. Concepto, organización y práctica clínica. 6ª edición. Madrid: Elsevier; 2008.

2. ALMA-ATA. Atención Primaria de Salud. 1978.[en línea]. [consultado 14-08-2011]. Disponible en:  http://whqlibdoc.who.int/publications/9243541358.pdf

3. Borrell F. Entrevista clínica. Manual de estrategias prácticas. Barcelona: semFYC; 2004.

4. Santos Suárez J, Santiago Àlvarez M, Alonso Hernandez PM, Alonso Llamas MA, Merladet Artiach E, Corrales Fernández E. Medicina de familia: ¿la cenicienta del pregrado? Estudio de la opinión de los estudiantes de medicina sobre la especialidad de medicina familiar y comunitaria. Atención primaria. 2001;27 (5): 324-330.

5. Borrell F, Bonal P. Adaptación de la asignatura de Medicina de Familia al Plan Bolonia. FMC 2010; 17 (7): 445-4448.

6. Littlewood S, Ypinazar V, Margolis SA, Scherpbier A, Spencer J, Dornan T. Early practical experience and the social responsiveness of clinical education: systematic review. BMJ. 2005; 331: 387-91.

7. Pascual M, Gené E, Arnau R, Pelegrí M, Pineda M, Azagra R. Evaluación de la eficacia de enfermería de atención primaria en la resolución de las visita urgentes. Emergencias 2011 (en prensa)

8. Gené E, García-Bayo I, Barenys M, Abad A, Azagra R, Calvet X. La coordinación entre atención primaria y especializada de digestivo es insuficiente. Resultados de una encuesta realizada a gastroenterólogos y médicos de familia. Gastroenterologia y Hepatologia. 2010; 33(8): 555-62

9. Castillejo J, Vicente R; Dolz M; Prats M; Ramos E. Reflexiones sobre los sistemas sanitarios del Municipio de São Paulo y de Cataluña. Programa Salud y Familia São Paulo. Elementos clave comunes de ambos sistemas sanitarios. Atención Primaria. 2008; 40(12): 633-7 y  Atención Primaria. 2009; 41 (01):49-54.

 

10. Motos J, Calvet X. Cobertura socio laboral en enfermedades crónicas: invalidez permanente y minusvalía. Medicina Clinica. 2007;128 (20):780-5.


Recursos:

1. Societat Catalana de Medicina Familiar y Comunitària

http://www.camfic.org

2. Sociedad Española de Medicina de Família y Comunitaria.

http://www.semfyc.es