“La importància de The Line rau en què per primera vegada s’està treballant amb un nou enfocament per respondre als reptes de la planificació i la construcció de ciutats”. L’arquitecte Albert Civit, responsable de l’Institut Català del Sòl, va resumir així l’impacte d’aquest projecte urbanístic impulsat per l’Aràbia Saudita en una conferència compartida amb l’advocat especialista en dret urbanístic i professor del Màster Universitari en Advocacia i Procura, Pablo Molina.

Tots dos experts van explicar el concepte Zero Gravity Urbanism (Urbanisme de Gravetat Zero) a la segona conferència del cicle Foros, que organitza la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona), i que va tenir lloc ahir a Barcelona.

Zero Gravity Urbanism proposa repensar les ciutats i imaginar-les en tres dimensions, i no des del tradicional pla horitzontal. “Amb aquesta visió, se substitueixen els transports i serveis horitzontals per altres de verticals. La mateixa densitat que trobem a diverses illes de cases d’una gran ciutat es pot traduir en un espai tridimensional”, va explicar Civit.

Juan Trias de Bes, arquitecte i professor de UIC Barcelona School of Architecture, va presentar la conferència. “Des de l’acadèmia —va afirmar— hem d’aprofundir i debatre sobre projectes que ens permeten repensar com responem avui des de l’arquitectura als reptes del nostre temps”.

Zero Gravity Urbanism: canvi d’enfocament

“Al model Zero Gravity Urbanism —va explicar Molina— la terra com a tal deixa de ser una peça rellevant de l’equació, i guanya importància el tipus d’actiu immobiliari. La propietat és una galleda d’aire, amb uns límits que es fixen amb coordenades, i que es pot apilar: residencial, lúdic, serveis, etc., un a sobre de l’altre, units a una estructura lateral”. Molina va afegir que “sota aquesta perspectiva, canvien els conceptes legals que han estat vigents fins ara”.

Albert Civit i Pablo Molina van comentar entre altres exemples les principals característiques del projecte urbanístic de The Line: una ciutat lineal de 170 km de longitud i 200 m d’amplitud, que funcioni amb energia 100 % renovable, en què els ciutadans disposin de tots els serveis en un radi de 15 minuts a peu i en què no siguin necessaris els cotxes particulars.

“Els canvis històrics han transformat les ciutats i ara ens trobem en un moment de canvi profund. Cada cop més persones viuran en grans urbs: s’estima que, a final de segle, serà el 75 % de la població mundial. La manera com s’organitzen les nostres ciutats ha de canviar”, va afirmar Albert Civit.

Molina va explicar que l’aparició del cotxe ha generat fenòmens com l’urban sprawl, l’extensió en veïnats de poca densitat i amb comunitats poc heterogènies. “La urgència climàtica s’ha de resoldre a les ciutats, ja que són les responsables de l’emissió del 70 % dels gasos d’efecte hivernacle”.

Civit va afirmar que, segons la seva opinió, les actuals ciutats de nova creació (de les quals n’hi ha 150 a tot el món) estan intentant respondre als reptes actuals de la forma tradicional com es van enfocar als anys 60 i 70 del segle passat. “Hem de trobar una altra manera d’afrontar aquests problemes”, va afirmar. “Si Ildefons Cerdà ressuscités”, va apuntar per la seva banda Molina, “reconeixeria com estem actuant a les ciutats, perquè la metodologia és molt semblant”.