10/11/2026

La UIC reflexiona sobre el diàleg entre ecologia i teologia i la responsabilitat de tenir cura de la casa comuna

L’acte, organitzat per l’Oficina de Cooperació i Desenvolupament Sostenible de la UIC, s’ha emmarcat en la publicació del document Cuidar la nostra casa comuna, de la Comissió Teològica Internacional, que convida a aprofundir en la relació entre la creació, la fe cristiana i la responsabilitat humana envers el medi ambient

La cura del planeta no és només una qüestió científica o mediambiental, sinó també una responsabilitat ètica i espiritual. Amb aquesta premissa, la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) ha organitzat aquest dimarts, 10 de novembre, la taula rodona “Ecologia i teologia. Per què hem de cuidar la casa comuna?”, una sessió que ha reunit experts en teologia i ciències ambientals per reflexionar sobre el paper de la fe cristiana davant dels reptes mediambientals actuals.

En la taula rodona hi han participat la Dra. M. Carme Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona, i Mn. Marc Teixidor, sacerdot de la UIC. La sessió ha estat moderada per la directora de l’Oficina de Cooperació i Desenvolupament Sostenible, la Dra. Sílvia Albareda, i ha girat entorn de la relació entre fe i ciència a partir del document Cuidar la nostra casa comuna, de la Comissió Teològica Internacional.

Una mirada cristiana sobre la cura del planeta

Durant la seva intervenció, la Dra. M. Carme Llasat ha destacat la importància de recuperar el sentit de la creació i el paper del cristià, que no s’ha de limitar a utilitzar o dominar la natura, sinó que està cridat a tenir-ne cura. En aquest sentit, ha fet referència a l’encíclica Laudato si’, del papa Francesc, i a la necessitat d’una autèntica conversió ecològica.

Per la seva banda, Mn. Marc Teixidor ha aprofundit en la concepció cristiana de la creació i en la necessitat de superar una visió basada en el domini despòtic de la natura. Ha recordat que la creació s’ha d’entendre com un temple que l’ésser humà està cridat a custodiar, i no pas a dominar tirànicament. També ha introduït el concepte de “pecat ecològic”, que esmenta el document, per reflexionar sobre la responsabilitat moral de les persones davant la degradació del medi ambient.

Com a moderadora de la taula rodona, la Dra. Sílvia Albareda n’ha dinamitzat el diàleg i ha posat en relleu la dimensió integral de la creació des d’una perspectiva trinitària, així com la necessitat de superar una visió antropocèntrica dominadora. “No és cristià un antropocentrisme dominador”, ha argumentat, tot recordant que tenir cura de la casa comuna forma part del compromís de la fe cristiana.

El paper de la universitat en la cultura ecològica

Un altre dels eixos centrals de la conversa ha estat el paper que han d’assumir les universitats davant dels reptes ambientals. Els participants han coincidit en la necessitat d’impulsar una mirada interdisciplinària que connecti les ciències experimentals amb les humanitats, la teologia i les ciències socials.

En aquest sentit, Llasat ha defensat que la universitat ha de ser un punt de referència en un món canviant i ha remarcat que la crisi ecològica no es pot deixar únicament en mans de la ciència experimental, ja que les seves conseqüències i les possibles solucions també impliquen dimensions socials, econòmiques i ètiques.

Teixidor, per la seva banda, ha destacat la importància de fomentar un ús contemplatiu de la intel·ligència i de promoure espais de reflexió que ajudin les persones a revisar la seva manera de pensar i de relacionar-se amb el món.

La sessió ha posat de manifest que la sostenibilitat també s’ha d’abordar des de la reflexió sobre el sentit de la creació i la responsabilitat envers el planeta. Es tracta d’un compromís que requereix diàleg entre disciplines i una implicació que vagi més enllà del coneixement científic, per traduir-se en una autèntica cultura de la cura.