La magistrada d’un jutjat de primera instància a Elx, Lorca i Mula (Múrcia), Rocío Fons, ha fet un seminari en línia, organitzat per la Unitat d’Igualtat de UIC Barcelona. La sessió, que va tenir lloc el 29 de novembre passat, amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, ha tractat aquest problema, en les edats compreses entre els 16 i els 24 anys.
Tres estudis recents –la Macroenquesta de violència contra la dona (2019), l’Informe sobre violència sexual de l’Hospital Clínic de Barcelona (2021) i el del Poder Judicial (2021)– plantegen la mateixa qüestió: què està passant a la franja d’edat de 16 a 24 anys, en la qual la violència creix en comptes de disminuir?
Els informes esmentats coincideixen a assenyalar el creixement del control afavorit per l’ús intensiu de les xarxes socials, el domicili com a lloc de les agressions i el perfil dels perpetradors: amics o coneguts. A això, s’hi uneix l’escassa propensió a denunciar els fets i les altes seqüeles psicològiques que queden.
Segons comentava Rocío Fons, alguna cosa ha fallat en el missatge: “Suposadament fem més independents i autònomes les joves –afirma–, però els fets demostren que no és així. Realment, saben què significa “no és sempre no”, i com portar aquesta premissa a la pràctica?”. Per a la jutgessa, el que és preocupant d’aquestes joves és que no semblen reconèixer el llenguatge de la violència. “Aquesta situació –assegura– suposa una clara reculada en la lluita per la igualtat de drets perquè falta el primer de tots: el respecte”.
Al llarg d’aquests setze últims anys, com a magistrat jutge d’un jutjat de primera instància a Elx, Lorca i Mula (Múrcia) Fons ha estat testimoni d’una clara evolució, cap a pitjor: “Creixen els delictes violents perpetrats per joves i, per tant, també la violència de gènere. En molts casos procedeixen de famílies en què hi ha referents violents amb una forta desvinculació familiar. Altres vegades es tracta simplement de membres de colles en què la pressió del grup és determinant. Tot i això, també hi ha els joves que procedeixen de famílies amb un bon nivell educatiu i econòmic en què sembla determinant l’influx en la seva conducta de les xarxes socials, determinats influencers, sèries i fins i tot algunes cançons de reggaeton”.
Com a propostes es va plantejar treballar amb els mateixos joves idees per millorar aquesta situació, abordar una millor educació afectivosexual a les escoles i treballar de manera orgànica el sector sanitari, educatiu, judicial i també els mitjans de comunicació. UIC Barcelona ha impulsat diverses accions en aquest sentit des de l’any 2018 dins el marc del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere del Govern espanyol i en col·laboració amb la resta de les universitats catalanes.
