El desig d’accelerar la mort en pacients en cures pal·liatives

La seva relació amb el sentit de la vida, dependència i qualitat de vida

2011-2014

Finançat per

Fondo de Investigación Sanitaria. Instituto de Salud Carlos III. 

Referència del projecte

PI11/01353

Investigador principal

Albert Balaguer

Membres de l'equip de recerca

• Cristina Monforte-Royo
• Joaquín Tomás-Sábado
• Christian Villavicencio-Chávez

El desig d’accelerar la mort (DAM) pot aparèixer en el context de la malaltia fisiològica, sense que sigui part d’un procés depressiu. Aquest desig es produeix amb més freqüència i amb una intensitat més gran en pacients en fases avançades de la malaltia.

Estudis previs realitzats pel nostre grup indiquen que el DAM apareix com una resposta al sofriment general. En aquests estudis, la idea de manca de sentit sorgeix com una de les diverses pèrdues que aquests pacients experimenten.

Tot i la repercussió que el DAM i la manca de sentit poden tenir en la qualitat de vida, no hi ha instruments o estudis validats que avaluïn la importància d’aquestes dificultats.

La hipòtesi d’aquest estudi és que el DAM està condicionat per casos psicològics relacionats amb l’abast subjectiu específic de l’experiència humana en una malaltia avançada. Entre aquests, destaca el sentit de la vida (SV); el nostre grup ha estudiat i validat un instrument per mesurar el SV. La nostra hipòtesi estableix una relació directa entre la pèrdua del SV i l’aparició o l’increment del DAM.