Universitat Internacional de Catalunya
Estètica I
Professorat
Amb cita prèvia, per mitjà de correu electrònic
Presentació
Aquesta assignatura pretén que l'alumne adquireixi coneixements específics sobre l'origen, l'evolució i els diversos camps d'estudi de la història de l'estètica, així com sobre els temes, el vocabulari i els debats clàssics de la disciplina. Per fer-ho, es proposa un recorregut pels principals autors i els seus textos per, posteriorment, articular la reflexió entorn alguns dels conceptes clau de la reflexió estètica.
Amb aquesta metodologia es pretén que l'alumne pugui tenir un bon coneixement de l'instrumental crític i metodològic fonamental per comprendre i narrar la història de l'estètica i per reflexionar sobre les seves categories fonamentals de manera transversal.
Requisits previs
No hi ha requisits previs
Objectius
Els objectius d'aquesta assignatura són, principalment quatre:
- Conèixer la història del pensament i la cultura.
- Conèixer els períodes fonamentals de la confluència entre art i filosofia, així com les afinitats amb altres formes de coneixement.
- Comprendre la dimensió pròpiament humana de l'experiència estètica.
- Adquirir les habilitats pròpies de l’anàlisi de textos.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- E02 - Coneixement i habilitat per fer servir mètodes i tècniques propis de les ciències humanes
- E23 - Capacitat per fer servir els recursos i les tècniques informàtiques per elaborar assajos culturals o relacionats amb la cultura
- E24 - Habilitat per exposar de manera narrativa els resultats de la recerca d'acord amb els cànons crítics de cada matèria.
- E26 - Capacitat per llegir i escriure textos o documents originals en lamateixa llengua i en d'altres, així com per transcriure, resumir i catalogar informació de manera pertinent
- E32 - Capacitat per gestionar projectes culturals orientats a la conservació del patrimoni
- E34 - Capacitat per crear recursos educatius en l'àmbit cultural
- E35 - Habilitats bàsiques relacionades amb la gestió de recursos econòmics en organitzacions i projectes culturals
- G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
-
Reconèixer les idees fonamentals dels autors treballats i ser capaç d'exposar-les.
-
Comprendre els orígens de la reflexió estètica en el marc del seu context cultural.
-
Establir relacions entre les diferents disciplines artístiques en el marc de la reflexió estètica.
-
Conèixer els principals problemes a l'entorn de la bellesa i l'art que s'han plantejat els estudiosos, els artistes, els teòrics, els filòsofs o els crítics de l'art.
-
Reconèixer els referents humanístics del passat per copsar-ne la seva influència actual.
Continguts
Temari
Introducció
Què és estètica
L’estudi del que és bell
Aproximació històrica a l’estètica
Tema 1. Què és bellesa
Com definim la bellesa. Hípies major
Bellesa inútil
Però també és necessària. Teachout
Definir la bellesa. Història. Valverde
El més sublim del que l’home és capaç. Systemprogramm (Hegel, Schelling, Hölderlin)
Vivència, llegat, cultura, concepte
El que ningú no veu. Tusquets
Bellesa i perfecció. Plató
Tema 2. Bellesa i amor, bellesa de les persones
La bellesa és l’objecte de l’amor
Eros guia cap a la bellesa
L’harmonia universal és amorosa. Schelling
Bellesa de les persones
Bellesa de l’ànima i bellesa del gest. Schiller
Bellesa interior que transcendeix a l’exterior
Primeres impressions. Kant
El rostre com expressió poética. Picard
Tema 3. Bellesa en l’art i la naturalesa. La forma
L’ autoconsciència creadora
L’esperit creador
L’ artista
Crear una obra d’art és fundar un món
La dimensió humana de l’art
La inspiració
És art tot el que lluu
Bellesa de la naturalesa
La naturalesa reflectint l’ànima humana
La naturalesa com rostre de la divinitat
La força creadora de la naturalesa
La perfecció és la forma d’una matèria
El plaer estètic és d ela forma
L’escola de la Gestalt
Tema 4: El judici estètic. Bé, bellesa i veritat
Judici i interés. Kant. Santayana
El bon judici
El judici madur
El judici racional
Judici i gust
Bellesa i Bé
La bondat com condició per percebre el que és bell
Bellesa i ordre
Bellesa i proporció
Els canons
Tema 5. Bellesa espiritual
La bellesa Intel·ligent
Raó i passió
La bellesa redimeix
L’Èxtasi
Més enllà de la pura percepció
Schiller: Llibertat en aparença és bellesa
Una llei interna
Tema 6. El bell i el sublim
L’origen d ela idea del sublim
Contrast dels conceptes del bell i el sublim
La visió romàntica
La comprensió romàntica del sublim antic
Tema 7. El que és lleig
Sentit del contrast entre el que és lleig i el que és bonic
Funció del lleig en l’art
Estètica de l’esgarrifança
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
a) Lectura de textos clau
b) Comentari de text
c) Discussió d’exemples
d) Exercicis pràctics d’anàlisi i reflexió
e) Visita, si s'escau, d'alguna exposició o instal·lació vinculada amb la matèria.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
1. Treball a classe 25%
3. Comentaris de text i d'imatges 25%
4. Examen final 50%
S’ha de ressaltar que els professors que imparteixen aquesta assignatura seran molt rigorosos en relació amb dos temes concrets, el plagi i l’ortografia.
AVÍS SOBRE EL PLAGI
Pel que fa al plagi, consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.
- Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
- Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.
El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.
ORTOGRAFIA / EXPRESSIÓ ESCRITA
I en relació amb les faltes d’ortografia, considerem que en aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina. El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent: -0,2 punts per falta.
Bibliografia i recursos
ALBERTI, Leon Battista; Los diez libros de Arquitectura, Albatros, Madrid 1977
ARGULLOL, Rafael; Sabiduría de la ilusión, Taurus, Madrid 1994
BALTHASAR, Hans Urs von; Gloria. Una estética teológica, Encuentro, Madrid, 1985-1989
BARASCH, Moshe; Teorías del arte de Platón a Winckelmann, Alianza, Madrid, 1991
BOSCH, M.; El poder de la belleza, EUNSA, Pamplona 2015
BRUYNE, E.; La estética de la edad media. Madrid: Visor, 1994.
BURKE, Edmund; Indagación filosófica sobre el origen de nuestras ideas acerca de lo sublime y lo bello, Tecnos, Madrid 1997
CROCE, Benedetto; Breviario de Estética, Espasa Calpe, Madrid 1967
ECO, U. Art i bellesa en l'estètica medieval. Barcelona: Destino, 1990.
FEBRER, Mateo; Filosofía De la belleza y del arte, Instituto de Teología y Humanismo, Barcelona 1993
FICINO, Marsilio; Sobre el amor. Comentario al banquete de Platón, Tecnos, Madrid, 1994
GADAMER, Hans Georg; La actualidad de lo bello. El arte como juego, símbolo y fiesta, Paidós, Barcelona 1991
___ , Estética y hermenéutica, Tecnos, Madrid 1998
GENTILE, Giovanni; Filosofía de l’arte in compendio ad uso delle scuole, Sansón, Firenze 1934
GOMBRICH, Ernst Hans; La imagen y el ojo, Debate, Madrid 2000
GONZÁLEZ OCHOA, César; La Música del universo: apuntes sobre la noción de armonía en Platón, Universidad Nacional Autónoma de México. Instituto de Investigaciones Filológicas, México D.F. 1994
HEGEL, Georg Wilhelm; De lo bello y sus formas, Espasa Calpe, Madrid 1985
___ , Introducción a la Estética, Península, Madrid 1997
HEIDEGGER, Martin; Arte y Poesía, Fondo de Cultura Económico, Madrid 1999
HUTCHESON, Francis; Una investigación sobre el origen de nuestra idea de belleza, Tecnos, Madrid 1992
JAUSS, Hans Robert; La experiencia estética, Taurus, Madrid 1986
KANDINSKY, Wassily; De lo espiritual en el arte, Labor, Barcelona 1995
LABRADA, M A, Estética, EUNSA, Pamplona 1998
KANT, Immanuel; Lo bello y lo sublime, Tecnos, Madrid
LONGINO, De lo sublime, (Manuel Pérez Valderrábano Trad.), Madrid 1770
MIRABENT i VILAPLANA, Francesc de P.; De la bellesa. Iniciació als problemes de l’estética, disciplina filosòfica, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1936
ORTEGA Y GASSET, José; La deshumanización del arte, Alianza, Madrid 2002
PACIOLI, Luca; La divina proporción, Akal, Madrid 1991
PANOFSKY, Erwin; Idea, Cátedra, Madrid 1998
PUIG i GRAU, Arnau; Escrits d’estètica: filosofies, Els llibres de Glauco, Barcelona 1987
PLAZAOLA, Juan; Introducción a la estética: historia, teoría y textos, Universidad de Deusto, Bilbao, 1991
PLOTINO, Enéadas, Madrid, Gredos (3 vols, diversos años)
SANTAYANA, George; El sentido de la belleza. Un esbozo de teoría estética. Tecnos, Madrid 1999
SCHILLER, Friedrich; Kallias. Cartas sobre la educación estética del hombre, Anthropos, Barcelona 1990
, Sobre la gracia y la dignidad, Icaria, Barcelona 1985
SCHELLING, Friedrich Wilhelm Joseph von; La relación del arte con la naturaleza, Biblioteca Nueva, Madrid 2003
TATARKIEWICZ, w.; Historia de la estética, Akal, Madrid 1990
TRÍAS, Lo bello y lo siniestro, Ariel, Barcelona 2001
VALVERDE, J.M.; Breve historia y antología de la estética. Madrid: Ariel, 2011.
YARZA, I.; Introducción a la estética. Navarra: EUNSA, 2004
ZECCHI, Stefano; La belleza, Tecnos, Madrid 1994