Universitat Internacional de Catalunya

Composició 4

Composició 4
6
8001
3
Segon semestre
OB
Mòdul Projectual
Composició 4
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: anglès
En cas què l'alumne estigui matriculat en la línia anglesa s'impartirà la docència d'aquesta assignatura en aquest idioma.

Professorat


Cita prèvia

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


Composició 4 és la quarta de les quatre assignatures que conformen el grup de Composició Arquitectònica, repartides entre els quatre semestres de segon i tercer curs.

Tots quatre cursos s’ocupen de la història de l’art i de l’arquitectura, des d’una mirada comú: el llenguatge. Perquè el llenguatge és el mitjà universal on es du a terme la comprensió. La forma de realització de la comprensió és la interpretació. (...) Tot comprendre és interpretar, i tota interpretació es desenvolupa dins el mitjà d’un llenguatge que pretén deixar parlar l’objecte i és alhora el llenguatge mateix com a intèrpret. (Gadamer, 1975)

El llenguatge com a instrument fonamental per a la interpretació, com a substrat que travessa de manera sistemàtica la història de l’art i l’arquitectura del segle XX.

Però cal donar forma (i d’això tractarà cadascú dels quatre cursos de composició) a una altra qüestió: per què, per a què, i per a qui fer història?  Es fa història de l’arquitectura perquè es busca el significat de l’arquitectura actual: però per a resoldre l’angoixa del present no val projectar sobre el passat certeses a superar. En aquest sentit és l’arquitectura que cal ser reproposada com a problema. Aquesta aparent suspensió de judici de molts anàlisis recents té, al seu torn, el sentit de la lliure recerca sobre les possibles direccions que prendrà el futur. (Tafuri, 1968)

Pensar la història no és, doncs, una ocupació del passat. Pensar la història, pensar la història de l’art i de l’arquitectura, una vegada i una altra, és pensar el present. I, en conseqüència, ser contemporani. Això significa que el contemporani no és només qui, en percebre l’ombra del present, aprehèn la seva llum; és també qui, dividint i interpolant el temps, està en condicions de transformar-lo i posar-lo en relació a d’altres temps, llegir-hi de manera inèdita la història, “citar-la” segons una necessitat que no prové en absolut  de l’arbitri, sinó d’una exigència de la que no es pot deixar de respondre. (Agamben, 2009)

Requisits previs

No s'estableixen requisits previs.

Objectius

El curs Composició 4 El lloc del llenguatge: 1945-1989, analitza la revisió que des de després de la II Guerra Mundial, i fins a la caiguda del mur de Berlin, es fa del moviment modern. Ara ja no cal argumentar les necessitats d’un llenguatge que legitimi les diferents coordenades projectuals individuals. El món s’estructura com a aparença, sense forma, i irromp el món de la política, de la tecnologia, del mètode, fins arribar a la diàspora dels recents anys vuitanta.

Competències

  • 34-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes bàsics i d'execució, croquis i avantprojectes.
  • 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
  • 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
  • 48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
  • 49 - Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
  • 50 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia.
  • 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
  • 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
  • 54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades.
  • 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
  • 56 - Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla.
  • 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.

Resultats d'aprenentatge

Veure el següent apartat.

Continguts

Horari de l'assignatura: dilluns de 09:00 a 13:00


Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



El curs s’organitza metodològicament a partir de dos eixos principals: teoria i praxis

 

TEORIA:

1: classes magistrals. Exposició del professorat dels continguts temàtics de l’assignatura.

PRAXIS

2: anàlisi gràfic i escrit d'edificis

3: anàlisi d'edificis amb maquetes i dibuixos

ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIESCRÈDITS ECTS
Classe expositiva
34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 0,75
Classe participativa
34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 0,75
Classe pràctica
34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 0,75
Tutories
34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 0,75
Estudi individuals o en grup
34-T 35-T 40 48 49 50 51 53 54 55 56 57 3

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L’avaluació del curs respon a diverses condicions: notes examens, notes de les pràctiques, i participació activa al curs.

S'avaluarà segons dues modalitats: PER CURS, i/o PER CONVOCATORIA FINAL

PER CURS --> implica el seguiment 'real' de les classes i dels exercicis de pràctiques. Qualsevol falta en el lliurament de les pràctiques implica no poder optar a la nota 'per curs'. Dins aquesta modalitat els % equivalen a:
Examens: 2 parcials eliminatoris de matèria: 50%
Pràctiques: 50%

PER CONVOCATORIA FINAL --> hi ha 2 examens finals de tot el curs

Final 1ª convocatòria (SÍ es conserven notes parcials aprovades per curs)
Final 2ª convocatòria (NO es conserven notes parcials)

 

Observacions:

- Per tal de fer mitja aritmètica entre examens i pràctiques, cal tenir aprovades les dues parts.

-Tots els exercicis són obligatoris en la modalitat PER CURS. El no lliurament d’un dels exercicis, o el lliurament fora de termini implica haver de passar a la modalitat PER EXAMENS

 

Bibliografia i recursos

Bibliografia de curs:

TAFURI, Manfredo; DAL CO, Francesco. Arquitectura contemporánea vol. 2. Madrid: Aguilar, 1989

FRAMPTON, Kenneth. Historia crítica de la arquitectura moderna. 4ª ed. Barcelona: GG, 2009

KOSTOF, Spiro. Historia de la arquitectura, vol. 3. Madrid: Alianza Forma, 2009.

 

Altres: 

COLQUHOUN, Alan. La Arquitectura moderna: una historia desapasionada. Barcelona: Gustavo Gili, 2005

MONTANER, Josep Maria. Después del movimiento moderno. Barcelona: Gustavo Gili, 1993.

ROSSI, Aldo. La arquitectura de la ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1976.

TAFURI, Manfredo. La Sfera e il labirinto : avanguardie e architettura da Piranesi agli anni'70. Torino: G. Einaudi, 1980

VENTURI, Robert. Complexity and contradiction in architecture. New York: Museum of Modern Art, 1968