Programa de Doctorat en Arquitectura per la Universitat Internacional de Catalunya

Tipus de programa
Doctorats
Durada
Full-time: 3 anys. Part-time: 5 anys
Preu
Matrícula anual al programa: 885€
Dipòsit i defensa de tesi: 2.230€
Sol·licitud del títol de doctor: 315€
Places
11
  • Inici
  • Comissió Acadèmica de Doctorat (CAD)
  • Línies i equip de recerca
  • Informació general
  • Organització i planificació
  • Procés d'admissió
  • Informació Econòmica
  • Tesis defensades
  • Normativa general i enllaços d'interès

Període de sol·licitud d'admissió per al curs 2022-23: TANCAT

El Doctorat en Arquitectura té com a finalitat formar investigadors i especialistes capaços de donar resposta en el seu àmbit als problemes que hi ha a la nostra societat, impulsant la generació de coneixement innovador al servei de la societat.

Per això, els alumnes adquiriran una formació que els capacitarà per generar estudis que aprofundeixin en el coneixement de totes les dimensions que afecten l’arquitectura en els diversos nivells, així com en les diferents dinàmiques dels sistemes humans i tecnològics en què s’inscriu.

El programa de Doctorat en Arquitectura ofereix un ventall ampli de línies de recerca, entre les quals hi ha les escales que estudien l’ordenació del paisatge i la ciutat; els sistemes constructius innovadors; els continguts que treballen en la composició, la història i el patrimoni arquitectònics, i les noves matèries en sostenibilitat, cooperació, participació ciutadana i salut pública.

Aquest Programa de Doctorat també intenta respondre a reptes teòrics i metodològics actuals, per aportar nous coneixements que millorin els sistemes en què es desenvolupa l’arquitectura des d’una perspectiva científica i ètica. Es defensa una arquitectura i un urbanisme en què la innovació pot conviure amb diferents cultures sense exclusions, des d’una vessant humanista que combina les ciències i les arts.

La incorporació dels doctorands als diferents grups de recerca també és un dels objectiu, per tal d’especialitzar i ampliar els continguts específics de cada línia. El fet que hi hagi comissions específiques externes a la UIC durant el procés d’elaboració de la tesi garanteix la qualitat de les recerques i augmenta la possibilitat de crear xarxes científiques al voltant de la tesi, de gran ajuda per al doctorand.

El doctorand o doctoranda del programa adquireix més profunditat en la visió de qualsevol de les diferents escales i entorns que esculli de la disciplina arquitectònica com l'ordenació del paisatge i la ciutat, la projectació dels edificis, els sistemes constructius innovadors, els continguts que treballen en la composició, la història i el patrimoni arquitectònics i les noves matèries en sostenibilitat i cooperació.

En totes aquestes línies, el doctorand o doctoranda podrà liderar projectes de recerca i s'especialitzarà en continguts que enriquiran el seu estatus professional.

Comissió Acadèmica de Doctorat (CAD)

La Comissió Acadèmica de Doctorat (CAD) té com a objectiu general vetllar per la qualitat de les tesis doctorals i la formació integral dels estudiants de doctorat.

Per això valorarà anualment el document d’activitats del doctorand (DAD) i el desenvolupament del pla de recerca de cada un dels estudiants. Així mateix, és responsable de l’aprovació final de la tesi doctoral perquè es defensi davant un tribunal.

President

Dr. Vicenç Sarrablo. Departament d'Arquitectura.
sarrablo@uic.es

Vocals

Dra. Marta Benages. Departament d'Arquitectura.
martabenages@uic.es

Dr. Josep Muntañola. Col·laborador extern UPC.

Línies i equip de recerca

Línies de recerca d’arquitectura i projectes

Responsable

Dr. Alberto Estévez Escalera

Línies de recerca

Aquesta línia de recerca està lligada als objectius i les temàtiques que treballen cadascun dels cinc grups de recerca que s’integren aquí. Els grups corresponen respectivament als perfils fonamentals i els àmbits de la recerca en arquitectura següents :

  • El projecte arquitectònic i el disseny
  • Integració dels estudis de gènere en l’arquitectura i l’art
  • La composició arquitectònica i la història
  • L’urbanisme, l’ordenació del territori i el paisatgisme
  • La cooperació i l’arquitectura

Així, segons apareix a continuació es defineixen, grup per grup, els objectius a mitjà termini i els temes que aborda cadascun. Es constitueix com un conjunt la línia d’investigació que es presenta aquí, “Arquitectura i projectes”.

I. GRE- Architectural Heritage Research (AHR)

Coordinador: Josep Lluís
Membres: Guillem Carabí, Diego Navarro

1. Patrimoni i arquitectura romànica

Aquesta sublínia de recerca forma part del Grup de Recerca Emergent Architectural Heritage Research (AHR)

Coordinador: Josep Lluís
Col·laboradors: Mónica López
Resum: El camp de recerca principal se situa en l’aprofundiment del coneixement del patrimoni arquitectònic mitjançant la captura massiva de dades amb la tecnologia existent al nostre abast. L’àmbit de recerca es focalitza en els edificis existents des del romànic fins a principis del segle XX. Aquest grup també té com a clar objectiu l’anàlisi de les dades obtingudes tant a partir del software com dels materials i de la tecnologia emprada en la construcció del patrimoni existent.

2. Art i arquitectura dels segles XIX-XX

Aquesta sublínia de recerca forma part del Grup de Recerca Emergent Architectural Heritage Research (AHR)

Coordinador: Guillem Carabí
Col·laboradors: Paolo Sustersic, Jelena Prokoplievic
Resum: La recerca es focalitza en el coneixement de les tendències, obres, i arquitectes que varen protagonitzar els segles XIX i XX, aprofundint en els processos històrics que varen contextualitzar l’esmentat període, així com les interaccions existents entre el camp de l’art i de l’arquitectura.

3. Advanced Algoritmics in Architectural Design

Aquesta sublínia de recerca forma part del Grup de Recerca Emergent Architectural Heritage Research (AHR)

Coordinador: Diego Navarro
Col·laboradors: Ana Cocho
Resum: Amb un enfocament clarament interdisciplinari, es proposa aprofundir en la relació entre l’arquitectura i la computació dins el procés metodològic del disseny, mitjançant l’estudi de la Intel·ligència Artificial i la seva algorítmica. Deep Learning (DL), Machine Learning (ML), Muti-Agent system Design (MAS), Person-centered Ambient Intelligence (AAL), Computació Evolutiva (EC), Shape Grammar (SG) o Linear and Logistic Regression (LR) formen part del disseny arquitectònic des de la nanoescala a l’escala territorial, tant en l’analítica de dades, Data Mining, com en el discurs teòric, així com en el procediment de consolidació del llenguatge.

II. GRC- Community-based Urbanism (CbU)

Coordinador: Pere Vall
Membres: Carmen Mendoza, Lorenzo Chelleri, Marta Benages, Álvaro Cuéllar
Col·laboradors: Raquel Colacios, Kathrin Golda-Pongratz, Apen Ruiz, Xavier Garcia

1. Regeneration of Intermediate Landscapes

Aquesta sublínia de recerca forma part del Grup de Recerca Consolidat Community-based Urbanism (CbU)

Coordinador: Pere Vall
Membres: Marta Benages, Álvaro Cuéllar
Col·laboradors: Xavier Garcia
Resum: Regeneration of Intermediate Landscapes, coordinat per Pere Vall-Casas, tracta: 1) metodologia per a la regeneració participativa de paisatges, inclosa la identificació de valors socials, la presa de decisions i la coproducció de solucions; 2) les implicacions d’aquesta metodologia per a l’educació arquitectònica; i 3) els efectes de l’ús social del paisatge en el benestar dels ciutadans.

2. Post-Emergency Community Resilience

Aquesta sublínia de recerca forma part del Grup de Recerca Consolidat Community-based Urbanism (CbU)

Coordinador: Carmen Mendoza
Membres: Lorenzo Chelleri
Col·laboradors: Raquel Colacios, Kathrin Golda-Pongratz, Apen Ruiz
Resum: Aquesta línia de recerca forma part del grup GCR: Community-based Urbanism (CbU) i està vinculada al Master of International Cooperation Sustainable Emergency. Architecture Post-Emergency Community Resilience implementa un enfocament transdisciplinari per tractar situacions de conflicte d’emergència, post-conflicte i post-desastre a escala urbana. Tracta específicament: 1) la integració inclusiva dels refugiats urbans; 2) la reconstrucció post-desastre i millora d’assentaments informals; i 3) la resiliència comunitària per a una urbanització sostenible.

III. GRC- Arquitectures Genètiques

Coordinador: Alberto T. Estévez
Membres: Yomna Abdallah, Josep Corcó, Gabriel Fernández, Agustí Fontarnau
Col·laboradors:  Secil Afsar, Pablo Baquero, Dragos Brescan, Karl S. Chu, Dennis Dollens,  Daniela Frogheri, Effimia Giannopoulou, María Gómez, Marwan Halabi, Mohammad Maksoud, Affonso Orciuoli, Ignasi Pérez Arnal, Ariel Valenzuela, Angad Warang

1. BioDigital Architecture & Theory

Aquesta línia de recerca forma part del Grup Consolidat de Recerca Genetic Architectures (GENARQ)

Coordinador: Alberto T. Estévez.
Membres:  Josep Corcó, Gabriel Fernández.
Col·laboradors:   Karl S. Chu, Ignasi Pérez Arnal. 
Resum: Junt amb el seu corresponent Màster en Arquitectura Biodigital, gestionat pels membres del Grup, des del 2000, aquesta línia d’investigació aborda l’aplicació de la genètica a l’arquitectura de manera interdisciplinària des de dos punts de vista: el real, natural i biològic, treballat amb genetistes, i el metafòric, artificial i digital, que utilitza tecnologies CAD-CAM. Morfogènesis biològica i digital, emergència, metafísica i computació, complexitat, sostenibilitat, també són paraules clau.

2. Biological Architecture & Digital

Aquesta línia de recerca forma part del Grup Consolidat de Recerca Genetic Architectures (GENARQ)

Coordinadors: Alberto T. Estévez i Yomna Abdallah.
Membres:  Agustí Fontarnau.
Col·laboradors: Secil Afsar, Dennis Dollens, Daniela Frogheri, María Gómez, Ariel Valenzuela.
Resum: La investigació es centra en un nou punt de vista sobre l’entorn, que introdueix tècniques biològiques en l’arquitectura i el disseny, i cerca eines digitals per a una fusió biodigital. Comprendre el potencial del bio-aprenentatge (bio-learning), la bio-fabricació (bio-manufacturing) i la genètica. Això va portar a la creació del primer laboratori d’arquitectura genètica del món l’any 2000, on la genètica va començar a aplicar-se a l’arquitectura i el disseny (arbres bioluminiscents, biolamps, bioimpressió, investigació d’estructures amb SEM, etc.).

3. Digital Architecture & Biology

Aquesta línia de recerca forma part del Grup Consolidat de Recerca Genetic Architectures (GENARQ)

Coordinador: Alberto T. Estévez.
Col·laboradors: Mohammad Maksoud, Pablo Baquero, Dragos Brescan, Effimia Giannopoulou, Marwan Halabi, Affonso Orciuoli, Angad Warang.
Resum: En un entorn pioner, internacional i interdisciplinari, demostrat àmpliament durant més de dues dècades, des de l'any 2000, en que es va muntar el primer laboratori d'arquitectura digital d'Espanya, específicament haurà de mencionar-se la investigació i l’ensenyança d'arquitectura i computació des de conceptes com Intel·ligència Artificial (AI), Ambient Intelligence (AmI), Deep Learning (DL), Evolutionary Computation (EC), Logistic Regression (LR), Machine Learning (ML), Muti-Agent Systems (MAS), Shape Grammars (SG), entre d’altres.

IV. GRC- Creativitat femenina i cultura visual. (IN)visibilitat històrica de dones creatives

Coordinador: Alfons Puigarnau
Membres: María Isabel Gabarró, Iñigo Ugalde Blázquez
Col·laboradors:  Fernando Sánchez Costa, Antoni Maltas, Almudena Blasco, Oriol Vaz-Romero, Ignacio Infiesta Madurga
Resum: Estudi de la cultura visual produïda per dones al llarg de la història. Anàlisi de la (in)visibilitat històrica de la creativitat femenina. Els membres del grup estudien casos concrets de l’obra creativa de dones que fins ara no han tingut reconeixement històric a diferents camps com la literatura, la música, l’arquitectura o les arts plàstiques.

V GRC- Grup de Recerca Arquitectura i Ciències Socials (GIRAS) en col·laboració amb la UPC

Coordinador: Josep Muntañola
Col·laboradors:  Magda Saura, Lluis Àngel Domínguez, Jaume Ferrer
Resum: L’arquitectura es basa en tres pilars fonamentals: el projecte, el territori construït i l’ús històric i social. S’analitza com s’articulen aquestes tres bases d’arquitectura tant dins l’àmbit científic, com estètic i finalment ètic-polític. L’objectiu més precís serà, doncs, l’estudi del medi construït com a diafragma entre la nostra ment i la nostra història social d’ús de l’espai.

Equip Docent

Línies de recerca d'arquitectura i tècnica

Responsable

Dr. Vicenç Sarrablo

Línies de recerca

Aquesta línia de recerca està lligada als objectius i les temàtiques que treballa el grup de recerca que s’hi integra. Les línies del grup de recerca són:

  • Innovació de sistemes ceràmics i industrialització
  • La cooperació i l’arquitectura

Així, segons apareix a continuació es defineixen, grup per grup, els objectius a mitjà termini i els temes que aborda cadascun. Es constitueix com un conjunt la línia d’investigació que es presenta aquí, “Arquitectura i tècnica”.

GRC- Innovación Tecnológica en edificación industrializada y sostenible (LITEIS)

Coordinador: Vicenç Sarrablo
Membres: Juan Trías de Bes, Felipe Pich-Aguilera, Jordi Roviras, Pedro Casariego, Jaume Armengou
Col·laboradors: Teresa Batlle, Cristina Garcia Castelao, Oriol Carrasco

1. Innovació i disseny avançat amb materials ceràmics

Aquesta línia de recerca pertany a la Càtedra Ceràmica Barcelona, que alhora forma part del Grup de Recerca Consolidat Laboratori d’Innovació Tecnològica en Edificació Industrialitzada i Sostenible (LITEIS)

Coordinador: Vicenç Sarrablo
Membres: Jordi Roviras
Col·laboradors: Cristina Garcia Castelao
Resum: Recerca en aplicacions arquitectòniques realitzades amb materials ceràmics per a paviments, façanes, gelosies i cobertes. L’objectiu és que aquests sistemes constructius presentin un alt grau d’industrialització i sostenibilitat.

2. Sistemes d’edificació industrialitzada i medi ambient

Aquesta línia de recerca pertany a la Càtedra en Edificació Industrialitzada i Medi ambient (CEIM) que alhora forma part del Grupo de Recerca Consolidat Laboratori d’Innovació Tecnològica en Edificació Industrialitzada i Sostenible (LITEIS)

Coordinador: Felipe Pich-Aguilera
Col·laboradors: Teresa Batlle, Zuzana Prochazkova
Resum: Investigació, desenvolupament i innovació en l’àmbit d’elements i sistemes arquitectònics i tecnològics, amb enfocament en la modularitat, industrialització i sostenibilitat de les solucions desenvolupades.

3. Incorporació de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) en arquitectura

Aquesta línia de recerca pertany a la Càtedra hARQware Housing alhora forma part del Grup de Recerca Consolidat Laboratori d’Innovació Tecnològica en Edificació Industrialitzada i Sostenible (LITEIS)

Coordinador: Juan Trías de Bes
Col·laboradors: Alessandra Curreli, Mireia Figueras, Nuria Moliner
Resum: L’accepció hARQware destaca la integració entre les disciplines arquitectòniques i les TICs com a element instrumental mitjançant el qual és possible replantejar els paradigmes arquitectònics i proporcionar respostes adequades a problemàtiques actuals i reals. S’aprofundeix la temàtica de l’habitatge col·lectiu, amb l’objectiu de configurar un nou model d’hàbitat social que s’adapti a les necessitats d’una societat i d’un entorn construït en ràpida transformació. Es pretén definir un mòdul d’habitatge flexible i perfectible, en el que les TICs permetin intercanviar informació amb els usuaris i, per mitjà d’ella, modificar els hàbits domèstics i de consum dels usuaris.

4. Estructures arquitectòniques i industrials

Aquesta línia de recerca forma part del Grup de Recerca Consolidat Laboratori d’Innovació Tecnològica en Edificació Industrialitzada i Sostenible (LITEIS)

Coordinador: Pedro Casariego
Membres: Vicenç Sarrablo, Jordi Roviras
Resum: Aquesta línia focalitza la recerca en els següents punts:

  • Anàlisi d’estructures de l’edificació, conservació, reparació i reforç.
  • Transversalitat entre l’entorn industrial i l’arquitectura.
  • Aplicació de les bases de l’enginyeria mecànica i de l’àmbit industrial en la generació d’estructures d’interès arquitectònic.

El programa se situa dins l’àmbit de la mecànica computacional i està dirigit a graduats en Arquitectura i Enginyeria Industrial.

5. Noves tècniques d’impressió 3D amb materials compòsits aplicats a l’edificació

Aquesta línia de recerca pertany a la Càtedra Ceràmica Barcelona, que alhora forma part del Grup de Recerca Consolidat Laboratori d’Innovació Tecnològica en Edificació Industrialitzada i Sostenible (LITEIS)

Coordinador: Vicenç Sarrablo
Membres: Jordi Roviras, Oriol Carrasco
Resum: Recerca sobre Materials compòsits CFRP i la seva composició per a crear una possible aplicació en el sector de la edificació, mitjançant nous sistemes i tècniques industrials per abaratir costos i reduïr emissions de C02 tant en la seva elaboració com en la posada en obra. Aquests nous elements disposen d’un grau d’optimització molt alt en quant a processos estructurals mitjançant sistemes de fabricació additiva amb residu 0.

6. Presa de decisions en gestió integrada de projectes mitjançant mètodes multicriteri

Aquesta línia de recerca pertany a la Càtedra Ceràmica Barcelona, que alhora forma part del Grup de Recerca Consolidat Laboratori d’Innovació Tecnològica en Edificació Industrialitzada i Sostenible (LITEIS)

Coordinador: Jaume Armengou
Membres: María del Mar Casanovas, Mohamad Salimikia
Resum: La cerca efectiva de la sostenibilitat en construcció passa pel procés de presa de decisions. Per donar suport a aquests processos es fan servir metodologies multicriteri que consideren alhora tots els punts de vista, tots el agents implicats i el cicle de vida sencer del projecte, des de la seva planificació fins a la demolició i rebuig, reciclatge o reutilizació.

7. Impressió 3D a partir de pneumàtic reciclat

Aquesta línia de recerca pertany a la Càtedra Ceràmica Barcelona, que alhora forma part del Grup de Recerca Consolidat Laboratori d’Innovació Tecnològica en Edificació Industrialitzada i Sostenible (LITEIS)

Coordinador: Jaume Armengou
Membres: L. Antonio Aguilar

Equip docent

Informació general

Organització i planificació

Informació específica del programa

Formació - Doctorat en Arquitectura

ARQUITECTURA

Obligatori / Any 1 - Seminari sobre criteris ètics de la recerca científica i altres possibles qüestions ètiques relacionades amb l’àmbit de la recerca, la ciència, la tecnologia i l’exercici professional

Obligatori / Any 2 - Curs sobre bases de dades, indicadors i avaluació de la producció científica

Obligatori / Any 2 - Curs avançat en protecció de la propietat intel·lectual i transferència de tecnologia

Obligatori / Any 3 - Seminaris de recerca

Optatiu / Any 3 - Curs taller de redacció d’articles per a publicacions especialitzades i de divulgació

Optatiu / Any 3 - Curs taller de redacció d’un projecte de recerca i sol·licitud de finançament

Comissió específica de Doctorat (CED)

Abans de finalitzar el primer any, l’estudiant de doctorat ha de presentar el seu Pla de Recerca davant d’una comissió d’experts externs a la UIC, Comissió Específica de Doctorat (CED), perquè posteriorment l’aprovi la CAD.

Els aspectes que s’han de tenir en compte en l’exposició oral i que s’avaluaran són els següents:

  1. Demostrar l’objectiu científic del pla de recerca: estat de la qüestió, contribució del treball al període actual i rellevància del tema d’estudi.
  2. Exposar la metodologia i el pla de treball proposat per aconseguir l’objectiu científic del projecte.
  3. Demostrar que la durada o la planificació temporal del projecte és raonable per assolir els objectius proposats.
  4. Mostrar habilitats comunicatives.
  5. Tenir la capacitat de donar una resposta crítica i raonada a les preguntes que faci la Comissió.
  6. Exposar altres dades rellevants durant el període actual del pla de recerca: integració del doctorand a l’equip de recerca (si escau).

Desenvolupament i aprovació

  • La CED ha d’avaluar la qualitat i la viabilitat del pla de recerca i el pot rebutjar si no li sembla adequat.
  • Cada membre de la CED ha d’avaluar els aspectes que es descriuen en la plantilla i pot fer recomanacions, pot indicar les modificacions que s’han de fer obligatòriament o pot fer qualsevol altre comentari en relació amb el pla de recerca avaluat.
  • En acabar, el president de la CED ha d’emplenar l’acta d’avaluació

Avaluació del pla de recerca

  • Apte: el projecte i l’exposició són correctes.
  • Apte amb suggeriments de millora: la CED recomana al doctorand fer-hi alguns canvis que no afecten de manera substancial el pla de recerca, però que poden millorar el projecte de tesi.
  • Projecte amb modificacions obligatòries: s’ha de revisar el projecte per incorporar-hi els canvis que hagi indicat la CED que modifiquen de manera important el pla de recerca presentat (objectius, metodologia, capacitat de realització, etc.). El doctorand haurà de presentar novament el projecte, per escrit o en exposició oral davant de la CED, segons se li indiqui.
  • No apte: el doctorand ha de presentar un nou projecte davant de la CED.

Procés d'admissió

Perfil d'ingrés i criteris d’admissió per al Doctorat en Arquitectura

a) El perfil d’ingrés recomanat per als estudiants del doctorat és el següent:

  • Títol (grau o màster) relacionat amb l’àmbit de l’arquitectura en tots els nivells conceptuals i escalars, és a dir: Arquitectura, Urbanisme, Enginyeria (vinculada a l’àmbit de la construcció i de les estructures), Disseny, Belles Arts, Història de l'Art (vinculada a l’àmbit de la història de l’arquitectura), Filosofia (vinculada a l’àmbit de l’estètica), etc., o altres camps afins que incloguin matèries relacionades amb la recerca de l’arquitectura i les disciplines que l’envolten.
  • Experiència prèvia en l’elaboració d’un treball de recerca.
  • Vocació per les arts, les tècniques, les ciències o la recerca.
  • Bon nivell d’idiomes.

b) Criteris d’admissió. La CAD seleccionarà els candidats sobre la base de la ponderació següent:

  • Expedient acadèmic, currículum i experiència prèvia en recerca: 40 %
  • Afinitat disciplinar amb les línies de recerca: 10 % (proposta del pla de recerca)
  • Entrevista personal: 20 % (carta de suport)
  • Bon nivell d’idiomes: 20 % (mínim el nivell B1 d’anglès, segons el marc europeu comú de referència d’idiomes)
  • Carta de motivacions per matricular-se al doctorat: 10 %

Informació Econòmica