14. La tasca universitària s’entén com el resultat de la conjunció i convergència de les activitats personals dels qui formen part de la Universitat —professors, personal d’administració i serveis i estudiants—, els quals s’hi incorporen lliurement per realitzar una tasca comuna de servei amb sentit de corresponsabilitat. En incorporar-se, tothom es compromet a complir les obligacions inherents a la seva funció, a exercir els drets que tenen dins la Universitat i a respectar i, sempre que sigui possible, facilitar la tasca dels altres.
15. La Universitat està convençuda de la importància que té el treball, essent com és un mitjà de desenvolupament de la pròpia personalitat, una forma de contribuir a la utilització adequada dels recursos naturals i al progrés humà, una manera de participar positivament en la configuració i consolidació de l’entramat social i una via per establir vincles de solidaritat i de servei amb els altres. En conseqüència, la Universitat aspira a fer que, amb la col·laboració de tots, hi hagi un ambient de laboriositat i que cadascú posi en la seva feina esperit de superació i s’esforci en realitzar-la amb la màxima intensitat i perfecció humana possible. La Universitat considera que l’amor al treball constitueix un element fonamental de la seva acció educativa.
16. La bona qualitat de l’activitat universitària reclama també aquest afany de superació en el treball. El professor ha de procurar donar un ensenyament actualitzat en el qual es faci ús dels mètodes didàctics més apropiats, i realitzar una recerca científica rigorosa i avançada sobre temes en què es puguin aconseguir aportacions originals valuoses per a la societat. L’alumne ha de posar interès, atenció i dedicació en els estudis, de manera que assoleixi els nivells més alts de preparació d’acord amb les seves aptituds i dots personals. Tothom s’ha d’esmerçar en la millor execució de les comeses que els corresponen a la Universitat.
17. L’educació pressuposa la relació personal entre professors i estudiants i la participació activa dels uns i dels altres en el procés educatiu. Per aquest motiu, la Universitat propugna un ensenyament personalitzat, amb una proporció adequada entre docents i discents, i la generosa dedicació del professorat a l’assessorament acadèmic individual a l’estudiant perquè aquest pugui obtenir un rendiment òptim. Les relacions entre professors i alumnes han de poder ser obertes, senzilles i cordials; estar presidides per criteris de justícia, i dirigir-se a aconseguir el bé més gran de l’estudiant.
18. L’amor a la llibertat i a l’educació en la responsabilitat personal inspiren tota la vida universitària. La Universitat respecta la llibertat de cadascú, al mateix temps que fomenta l’ús responsable d’aquesta llibertat i estimula la lliure iniciativa de tothom com a forma d'aconseguir l’enriquiment de la pròpia personalitat i com a valuosa contribució al bé general, en un ambient de confiança recíproca que fa innecessària l’aplicació de mitjans coercitius. La metodologia educativa inclou sistemes d’avaluació que permeten a l’estudiant conèixer el seu propi aprofitament. De manera anàloga, tots disposaran de mitjans d’autocontrol respecte de la seva efectivitat en la tasca personal a fi que puguin, si escau, millorar-la amb responsabilitat i iniciativa.
19. La Universitat procura, en la seva funció educativa, el desenvolupament integral de la personalitat, amb atenció a totes les seves dimensions. Intenta proporcionar una preparació professional de qualitat i competència i, al mateix temps, busca la millora de la formació humana, l’elevació cultural i espiritual i l’adequada condició física dels estudiants. En tots fomenta l’esperit de servei als altres, la solidaritat i la recta companyonia.
20. Per aconseguir millor els seus objectius educatius, la Universitat, a més d’impartir els ensenyaments que integren els diferents plans d’estudi, promou activitats variades de caràcter cultural, artístic, esportiu, etc., així com d’altres de naturalesa assistencial i de solidaritat social, en què l’estudiant pot participar lliurement, segons les seves preferències i inclinacions.
21 . En la comunitat universitària participen persones de diferents creences religioses, de diferents tendències ideològiques o polítiques i d’opinions molt diverses. En una atmosfera de respecte mutu, de comprensió recíproca, de confiança i amistat, la Universitat estimula la capacitat crítica i la lliure formació de les conviccions personals i sensibilitza l’interès pel coneixement i l’estudi de les qüestions que es plantegen a la societat. No obstant, entén que la Universitat no és el lloc per defensar posicions polítiques concretes ni per a la lluita partidista, que troben el curs apropiat en altres institucions socials. D’aquesta manera, la Universitat prepara per a la convivència ciutadana pacífica i efectiva i per a la promoció del bé general de la societat, dintre del pluralisme legítim.
22. La Universitat, persuadida per l’elevada significació que la dimensió religiosa té en la personalitat humana, posa a disposició de tots els seus membres ensenyaments d’ètica i teologia que els facilitin conèixer la doctrina catòlica en harmonia amb el nivell propi de la formació universitària. Així mateix, els ofereix diversos mitjans d’atenció espiritual, dels quals poden fer ús en la mesura en què lliurement ho desitgin. A sol·licitud del Patronat de la Universitat, la Prelatura de l’Opus Dei s’ocupa de l’atenció pastoral de tota la comunitat universitària, del nomenament dels capellans i de la selecció i formació dels professors de Teologia.
23. La Universitat arbitrarà, en la mesura que es pugui, directament o mitjançant altres institucions amb les quals hi hagi relació, diverses formes d’ajuts a l’estudi amb la finalitat que les persones que reuneixin la capacitat intel·lectual apropiada, acreditin el rendiment acadèmic necessari i no disposin de recursos econòmics suficients puguin cursar-hi els estudis superiors. D’aquesta manera entén que compleix un aspecte important del seu deure de servei a la societat, afavoreix la permeabilitat social i fomenta la solidaritat.
Aprovat pel Patronat en data 31 de gener de 2006